Ciència i Consciència

Quadern de bitàcola

Una bitàcola compartida cap a la utopia

 

El context actual d’emergència climàtica demana fugir del pensament individual. La crisi climàtica reflecteix un desajustament ambiental que prové de greus injustícies socials, que afecten molt especialment el nostre entorn Mediterrani. No podem ni volem romandre aliens a aquesta realitat. Tot el contrari, volem qüestionar-la amb propostes per a l’aquí i l’ara, actuant localment i creant xarxes de col·laboració amb una perspectiva global.

La nostra motivació per un veritable canvi social i ambiental neix en gran part de l’estudi dels oceans. Les mars i oceans regulen el nostre clima i contenen la major part de les propietats necessàries per a la vida, es converteixen en el principal element connector del cercle de l’existència. Una connectivitat que ens interpel·la i que redefineix el concepte de vida: la individualitat desapareix i la matèria cedeix protagonisme als processos.

Voldríem acostar la ciència a la consciència, deixar que la nostra visió científica ens ajudi a reflexionar sobre la nostra existència compartida, ens porti a aprofundir en la percepció de les connexions amb el nostre entorn, ens permeti entendre’ns com el resultat d’un cúmul de processos col·laboratius.

 

Article més recent

Una visita recalcitrant

Una visita recalcitrant

¿Col·lecció, Biblioteca o Cementiri?

Com a responsable que vaig ser durant una dècada de les Col·leccions Biològiques de Referència de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC), havia d’atendre a les persones o grups que les visitaven, mostrar-los les dependències i donar-los una breu ressenya sobre els objectius perseguits amb el material (…)

Tots els articles

Una visita recalcitrant

¿Col·lecció, Biblioteca o Cementiri?

Com a responsable que vaig ser durant una dècada de les Col·leccions Biològiques de Referència de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC), havia d’atendre a les persones o grups que les visitaven, mostrar-los les dependències i donar-los una breu ressenya sobre els objectius perseguits amb el material (…)

Parlem de la Mediterrània – I

Sobre l’oligotròfia mediterrània

En aquest post, voldria cridar l’atenció sobre un tòpic que, a força de ser repetit, ha anat adquirint carta de naturalesa. Estic parlant de la generalització establerta sobre el caràcter oligotròfic de la Mediterrània. L’article ha estat extret i adaptat a partir de Lloris (2019).

Per als que no estiguin familiaritzats (…)

La Ciència que volem

Som moltes que ens preguntem com serà la tornada al que solíem dir normalitat, amb el convenciment que aquesta crisi sanitària hauria de servir per replantejar-nos moltes coses. El meu àmbit laboral és el de la recerca i per això el confinament m’està fent pensar en disfuncions i reptes latents en el món de la ciència que han quedat molt palesos amb la present crisi sanitària. (…)

Pinzellades

El cas del peix prehistòric

La Rosana, la noia que atenia la centraleta telefònica de l’Institut, em va trucar per dir-me que algú, d’aspecte més aviat estrany, volia parlar amb un especialista en peixos sobre un assumpte molt important – Podria ser tan amable de venir i atendre’l?

Efectivament, l’aspecte (…)

Allò que també s’hauria d’ensenyar

La innocència assassina de la mar

Anys enrere, llegint el periodista, gastrònom i escriptor Nestor Luján em va cridar l’atenció una frase que va quedar impresa per sempre en la meva memòria: “La innocència assassina de la mar”. Frase que he pres per titular aquest article.
Ell, al seu torn, la va prendre d’Álvaro (…)

“Cientifiricos” a bord

Conversa durant una campanya de pesca en aigües llunyanes

En el transcurs d’una campanya de recerca marina, se solen produir gran varietat d’esdeveniments relacionats amb la convivència, sobretot si la permanència a bord té una llarga durada. Durant aquest període de temps, és bastant habitual (…)

Pinzellades molt personals

En record al doctor Margalef

En aquesta nova contribució, voldria retre un afectuós i senzill homenatge a la memòria d’en Ramon Margalef i López.

Des de fa 16 anys, cada 23 de maig, mantinc un afectuós record per a qui va ser el meu professor d’ecologia en l’última fase com a estudiant i secret consultor (…)

L’indescriptible Chiloé – I

L’or i els locos de Pumillahue

Durant els mesos d’abril i maig de 1990, un col·lega i jo mateix ens trobàvem de visita a Xile per preparar un projecte conjunt de prospecció ictiofaunística, amb investigadors de l’Institut de Zoologia Ernst Killian de Valdivia (Universitat Austral de Xile). (…)

Oceans i Dones

Els oceans i la igualtat de gènere com a vies per un món sostenible

Els oceans tenen un paper fonamental en la regulació del clima de la Terra, ja que poden emmagatzemar i moure grans quantitats de calor. També absorbeixen i emmagatzemen carboni mitjançant la dissolució física i química i la deposició (…)

La innocència letal de GAIA

Un parell de fenòmens extraordinaris

El març de 1986, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari-taller a Mar del Plata (Argentina). D’aquest esdeveniment, encara avui, 36 anys després, guardo memòria de dos fets, ocorreguts el mateix dia, que mai m’han abandonat.
El primer va ser durant una (…)

Confinament, Oceanografia i Bombolles

La pandèmia que ens té tancats a casa ( ) m’ha transportat, a estones, a les campanyes oceanogràfiques. Suposo que ho fan les rutines forçades i la delimitació precisa dels ‘dins’ i els ‘fores’, que són tan clars en un vaixell, i que ara també veiem clars a cada casa. Molts dies, a l’hora d’aplaudir (…)

Un cop de la natura

Les últimes generacions nascudes en certs llocs “privilegiats” del món hem estat extraordinàriament afortunades. Hem viscut una realitat estable sense cap desastre que hagi pertorbat greument la nostra forma de vida, com ara bé una guerra, una catàstrofe natural a gran escala o una epidèmia. I la memòria (…)

El mite d’una frase feta

Una atribució injustificada “Tenir memòria de peix”

Fa uns mesos em trobava, amb uns amics pescadors, menjant unes saboroses gambes vermelles i, el comensal que tenia al costat, en aquell temps director d’un diari de difusió estatal, va qualificar a un altre dels allí presents de tenir memòria (…)

Van ser altres temps …

El Sol torna a girar al voltant de la Terra, ¡¡una altra vegada!!

El Sol gira al voltant de la Terra, sí, tal com el senten!!! O almenys, és el que va pensar, bé, més aviat, va creure l’ésser humà durant centenars d’anys. Els més reconeguts científics de l’època elogiaven i defensaven aquesta premissa (…)

Preocupació per quantificar – I

Suposicions, estimacions i extrapolacions a l’àmbit marí

Certs autors mostren la seva preocupació per dir-nos la quantitat d’espècies que habiten en el nostre planeta i el que esdevé amb elles a causa de la hiperactivitat humana. Alguns, trufen els seus articles amb una infinitat de (…)

És quan dormo que hi veig clar

Les més grans idees, o potser millor hauria de dir miratges, sempre m’han arribat quan m’abrigallo en el llit. És en aquests minuts de foscor i silenci, amb ulls i cos aclucats, quan repenso amb tranquil·litat alguna pregunta, científica o filosòfica, que sovint fa dies que em dona voltes pel cap. (…)