Els oceans i la igualtat de gènere com a vies per un món sostenible
Anna Cabré Albós
Els oceans tenen un paper fonamental en la regulació del clima de la Terra, ja que poden emmagatzemar i moure grans quantitats de calor. També absorbeixen i emmagatzemen carboni mitjançant la dissolució física i química i la deposició orgànica al fons marí.
L’oceà, perquè de fet tots els oceans són un, no només estabilitza el clima, sinó que també mitiga els efectes del canvi climàtic en absorbir la major part d’aquest escalfament i una proporció significant del carboni atmosfèric. La temperatura del nostre oceà ha pujat uns 0,1 graus centígrads en els primers 1000 m des de la revolució industrial, que, tot i semblar poc, equival a l’absorció del 93% de la calor produïda per totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Per tant, l’oceà ja paga un preu elevat en la crisi climàtica. A més, tant l’escalfament com el refredament són lents. Fins i tot si avui deixéssim d’emetre gasos d’efecte hivernacle, l’oceà encara s’escalfaria durant molt de temps, modificant els corrents marins que distribueixen calor i contribuint a la pujada del nivell del mar global. L’escalfament fa que l’aigua perdi oxigen, matant espècies marines. També dificulta l’arribada de nutrients a la superfície, afectant el cicle biològic, essencial per a l’absorció de carboni a llarg termini quan els organismes morts s’enfonsen al fons marí. I no oblidem el blanqueig cada cop més greu dels coralls, ara cinc vegades més freqüent que fa 40 anys. A més de calor, l’oceà ja ha absorbit el ~30% del carboni antropogènic, eliminant-lo de l’atmosfera on fa més mal directament als humans, però a costa d’acidificar l’oceà i corroir els organismes amb closques. Finalment, els nivells insostenibles de pesca i la propagació del plàstic als llocs més remots de la Terra agreugen l’impacte de l’escalfament global.
Però també hi ha bones notícies. L’oceà també és una font de solucions per adaptar-se als efectes del canvi climàtic, des de l’enginyeria futurista per absorbir carboni al fons marí, fins a una millor gestió i restauració de les zones costaneres, o l’establiment d’àrees marines protegides que permetin recuperar la fauna marina en perill d’extinció i alimentar la nostra població en creixement. Almenys el 10% de la població mundial depèn de la pesca per a sobreviure i molta més gent depèn dels oceans com a font important de proteïnes.
Aquestes solucions oceàniques haurien de beneficiar el planeta en el seu conjunt i també centrar-se en les persones més vulnerables en la primera línia de la crisi. Ens hem d’assegurar que aquest esforç sigui just. Les dones i les poblacions vulnerables estan pagant el preu més alt en la crisi climàtica, alhora que d’alguna manera mitiguen les conseqüències perjudicials de segles de lideratge masculí institucionalitzat. Les dones tenen un paper essencial com a educadores i cuidadores primàries dins de les famílies, són proveïdores d’aigua i menjar en països més pobres, i són les que gasten més energia mental i física per assegurar-se que les nostres famílies i societats continuïn funcionant en els pitjors moments (com a exemple clar, el coronavirus). Les dones (o persones més vulnerables) pateixen el major impacte en situacions i moments vulnerables.
Sense prendre-s’ho de manera literal, les dones, més vulnerables i més afectades, som a la població humana el que l’oceà és al planeta, el paper del qual ha estat ignorat històricament però és fonamental per mantenir la nostra societat en funcionament i, per tant, una part essencial de la solució.
En aquesta xerrada amb #ResetthePlanet ho explico.
https://www.youtube.com/watch?v=UkIJaBhZcqw
Referències:
-IPCC report: https://www.ipcc.ch/2015/
-United Nations (IPBES) Report (May 2019): https://www.un.org/sustainabledevelopment/blog/2019/05/nature-decline-unprecedented-report/
https://ipbes.net/global-assessment
-Hughes, T., Anderson, K., Connolly, S., Heron, S., Kerry, J., Lough, J., … & Claar, D. (2017). Spatial and temporal patterns of mass bleaching of corals in the Anthropocene. Science.
-UN gender and Environment:
https://www.uncclearn.org/open-online-course-gender-and-environment (i altres referències a dins).
AUTORA:
Anna Cabré Albós és física doctora en cosmologia però fa 8 anys va decidir canviar l’Univers per la Terra. L’Anna fa servir models computacionals per entendre el paper crucial que els oceans tenen en el clima terrestre i com mitigadors del canvi climàtic.
Foto de portada de Anna Cabré, creuant el passatge de Drake a l’oceà Antartic amb “Homeward Bound”, expedició de dones científiques per un món sostenible.