¿Col·lecció, Biblioteca o Cementiri?

D. Lloris

Com a responsable que vaig ser durant una dècada de les Col·leccions Biològiques de Referència de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC), havia d’atendre a les persones o grups que les visitaven, mostrar-los les dependències i donar-los una breu ressenya sobre els objectius perseguits amb el material allà catalogat.

L’escenari, va ser un filó d’anècdotes. D’entre totes he triat la que a continuació m’atreveixo a narrar perquè, entre altres motius, em ve com anell al dit per donar a conèixer un aspecte d’aquesta sorprenent qualitat que tenim els humans per envair competències sense tenir ni idea del que es cou, simplement pel fet de voler opinar sobre el que no sabem res o per creure en l’obligació de formular alguna opinió intel·ligent.

Els amics, coneixedors d’aquesta anècdota m’insten que no l’expliqui doncs podria ferir, en cas de llegir aquestes línies, la sensibilitat del personatge principal, però a hores d’ara de la meva trajectòria científica, la meva edat, un infart de miocardi i estar feliçment jubilat. Em proporciona una mena de visió de l’avui i molt relativa del demà. Així que amb aquest vestit i l’habilitat que m’atribueixo per mantenir l’anonimat del personatge en qüestió, crec que puc seguir endavant.

No sé, amics lectors, si coneixeu l’acudit del pastor que es va jugar una ovella del ramat que cuidava, però, encara que sigui així, l’hi explicaré igualment, ja que il·lustra el sentir que s’han guanyat a pols alguns experts que treballen amb l’ADN que tot material orgànic posseeix.

Una vegada, un individu que observava les evolucions d’un ramat d’ovelles, li va proposar al pastor que les cuidava la següent aposta: – Si sóc capaç d’endevinar el nombre d’ovelles que vostè té i el seu sexe, em regalaria una? – El pastor va meditar la proposta durant un instant i davant el que va creure impossible, va acceptar.

La resposta va arribar gairebé immediatament – Vostè té 320 ovelles, de les quals 308 són femelles i la resta, 12 són mascles.

Davant tal prodigi del saber humà pastor va quedar atònit i no va tenir més remei que acceptar la pèrdua de l’aposta pel que li va dir al seu misteriós i savi visitant que podia emportar-se una ovella, però quan va veure que aquest s’anava feliç amb la seva càrrega en braços, li va interpel·lar de la següent manera: – Si sóc capaç d’endevinar quina és la seva professió, em tornarà el que ha guanyat? – D’acord – va respondre amb suficiència el campió, creient que el pastor pogués encertar.

Amb un teatral gest de meditació el pastor va tancar els seus murris ulls, es va ajustar la boina i va dir: – Vostè – assenyalant amb un groguenc i tort dit – és biòleg molecular. Estupefacte davant l’encert que acabava de tenir el pastor, li va preguntar com podia saber això, si no el coneixia de res – Molt fàcil – va respondre –perquè el que vostè s’està duent no és una ovella, és el meu gos.

Com pot imaginar el lector, l’acudit, a excepció d’alguns, no sol ser del gust dels biòlegs moleculars, però serveix per a comprendre millor el que a continuació explicaré, especialment, si afegeixo que aquest col·lectiu sol treballar amb mostres de material molt reduïdes. Tant que, en massa ocasions, no solen tenir idea de la forma i mida de l’organisme a què pertanyen.

Tornant a la nostra història, diré que en un d’aquests compromisos vaig haver d’atendre, a un científic que havia desenvolupat la seva carrera entorn de l’estudi de l’ADN només que, llavors ocupava un càrrec de gestió en l’administració. L’home venia acompanyat per diversos “satèl·lits” que li aplanaven qualsevol pega que pogués sorgir, potser, perquè corrien rumors que les seves visites acostumaven a ser polèmiques.

Quan em trobava dissertant sobre el que estaven veient (uns armaris compactes on es trobaven centenars de flascons que contenien peixos, amb els seus corresponents etiquetes d’identificació), vaig desplegar un dels meus millors trucs i els hi vaig dir que aquesta era la meva biblioteca (Fig.1).

Fig. 1. Part interior d’un armari compacte de les CBR (Col·leccions Biològiques de Referència) de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC) i un dels seus primers logotips.

Aquesta sortida sol sorprendre molts perquè el que estan veient els sembla més aviat un cementiri que una altra cosa, però jo que coneixia la tasca investigadora del personatge, vaig deduir que sabria interpretar doncs ell treballava amb aminoàcids (Adenina, Timina, Citosina i Guanina) que es representen mitjançant lletres i, a més perquè així ho crec, ja que els organismes conservats, per la forma i característiques, són com llibres escrits en un llenguatge codificat que el tatxonem sí que sap i pot interpretar.

Va ser un malbaratament d’enginy, ja que l’home, després d’uns segons, va dir amb to sec i tallant: “D’aquí a poc temps, aquest tipus d’instal·lacions estaran obsoletes perquè coneixerem el marcador genètic de tots ells (peixos, crustacis i cefalòpodes que es trobaven catalogats) i podran emmagatzemar-se en un espai tan reduït que el sorprendrà “.

Davant tal resposta, sense coneixement de com es desenvolupa tot el procés de què s’aprofiten alguns d’aquests especialistes i, sense esperar que especifiqués el que entenia amb això d’aquí a poc temps, no vaig poder evitar deixar-li caure que es trobava en un error i, fent cas omís dels “satèl·lits” que em xiuxiuaven a l’oïda el que ja sabia (la seva condició de biòleg molecular), vaig passar a explicar-li l’acudit que ja coneixeu, afegint que el rústic pastor representava el tatxonem que assegurava la bondat de la identificació de la mostra de teixit que arribava als laboratoris d’anàlisi d’ADN, però que, igual que els pastors, s’estaven extingint gràcies a aquest tipus d’opinions mancades de fonament, amb la qual cosa podria ocórrer que en aquest supòsit futur, els especialistes en ADN, no sabrien del cert què dimonis estaven analitzant.

Crec que es va sentir ofès, ja que, sense respondre cap paraula, va girar sobre si mateix i va sortir, juntament amb tots els seus acòlits, de la meva “biblioteca”.

 


AUTOR:

Dr. Domingo Lloris, ictiòleg marí amb 150 publicacions, 60 projectes, 52 campanyes al Mediterrani, Cantàbric, Mauritània, Namíbia, Canal de Beagle, mar argentí, Xile, Terranova. Pioner en el mostreig a més de 1000 m de fondària.

Foto de portada: Border collie guardant unes ovelles. [Ref.: Fotomuntatge D. Lloris].

 

This site is registered on wpml.org as a development site.