És l’efecte dòmino o el vol d’una papallona? – Potser tots dos?
D. Lloris
El controvertit filòsof francès Claude-Adrien Schweitzer (1715-1771), més conegut com a Claude-Adrien Helvétius, va escriure: La veritat és una torxa que llueix entre la boira, sense dissipar-la. Frase que, en el seu moment, em va conduir a intentar desenvolupar un breu capítol sobre qüestions relacionades amb el concepte de Causa i Efecte (Lloris, 2019). En aquell moment em trobava limitat d’espai i vaig decidir tornar a aquesta tasca en una altra ocasió. Ara i aquí també tinc l’espai molt limitat, però intentaré aportar unes pinzellades més a aquell primer esbós.
Si acudim a la seva definició, veurem que ens diu: El principi fonamental per establir causa i efecte és demostrar que els efectes observats en un experiment van ocórrer després de la causa. Una definició que no veig pas tan brillant i vàlida com sembla. En particular quan s’interpreta el que només representa un fragment o part d’un procés.
D’aquesta definició en destacaria dues paraules: experiment i demostrar. La primera limita la seva veritat a l’àmbit del laboratori, amb els controls necessaris per validar fefaentment la seva relació. Mentre que demostrar no sempre és possible en un escenari natural, on les variables implicades són múltiples i no sempre conegudes, mesurables o controlables.
Per part meva, he de confessar que, només de pensar-hi, em produeix un vertigen inquietant, difícil de suportar, pel fet que el meu imaginari ofereix múltiples possibilitats, que he de desar al calaix de les hipòtesis per les dificultats que comporten.
I doncs? Hauríem de pensar que es tracta d’un principi que comença i s’acaba en si mateix com l’efecte dòmino, o es tracta d’una causa insignificant que forma part d’un procés de llarg recorregut, d’origen desconegut, però que produeix tot un entramat de fragments amb un desenllaç determinat que, al seu torn, genera altres entramats, com passa amb l’efecte papallona?
Mentre cavilo tot això, no deixo de pensar que l’habitual és oblidar-se d’aquestes menudeses, i centrar-me en la imatge pragmàtica que tots tenim sobre el significat d’aquests dos termes. Tractar d’aprofundir-hi només ocasiona mal de cap i pèrdua de temps. No hi fa res prendre decisions en funció del que no sempre és certesa, però resulta que ara tinc aquest temps tan valuós i segueixo cavilant-hi.
A sobre, durant aquests dies d’obligada reclusió per la covid-19, han caigut a les meves mans unes lectures que m’han retornat, com en el joc de l’oca, a la casella de sortida. Es tracta d’una traducció de Richard Wilhelm del llibre de les mutacions (Yijing o Yi Txing) i un poema recopilat per George Herbert (1651).
Llegeixo que l’oracle Yijing preveu un total de 64 caselles que m’evoquen els escacs, i sorprèn la seva similitud amb una matriu de contingències amb les seves columnes i files. I, en essència, amb la mateixa finalitat estadística quan s’aplica una Anàlisi de Components Principals buscant quins, de tots els factors obtinguts en un mostreig, tenen més rellevància. És fantàstic! Els xinesos ja treballaven 3000 anys A.C., en qüestions que el món occidental va necessitar més d’un mil·lenni després per aproximar-se a aquests procediments.
Per comprendre l’Yijing és fonamental jugar amb el concepte de sincronicitat, i veure que el que solem anomenar casualitats no ho són, sinó que s’han de considerar com quelcom més que una coincidència d’esdeveniments en un espai i temps determinat. És aleshores que se’ns mostren aspectes desconeguts relacionats entre ells, com ens diu el proverbi sobre com l’aleteig d’una papallona pot ocasionar una devastació lluny d’on es va originar.
El proverbi troba el seu reflex en un poema, recopilat per George Herbert, que versifica la mort del rei anglès Ricard III a la batalla de Bosworth Field el 1485, concloent que per un clau es va perdre un regne.
Per la falta d’un clau va ser que la ferradura es va perdre / Per la falta d’una ferradura va ser que el cavall es va perdre / Per la falta d’un cavall va ser que el cavaller es va perdre / Per la falta d’un cavaller va ser que la batalla es va perdre / I així com la batalla, va ser que un regne es va perdre / I tot perquè va ser un clau el que va faltar.
En ambdues formes s’exemplifica la teoria del caos, on qualsevol acció o omissió per insignificant i inconnexa que sembli, és capaç d’alterar a curt, mitjà o llarg termini qualsevol esdeveniment, que no creuríem que pogués estar connectat amb la causa que el va originar.
Per altra banda, és sorprenent conèixer com s’assenten les nostres conviccions, moltes de les quals se sustenten en una sèrie de veritats que en realitat no són més que suposicions sense altre fonament que la repetició exhaustiva. I que, en boca d’uns i altres, acaben prenent carta de naturalesa fins a convertir-se en el nostre suport quotidià.
Constantment, en la diversitat de mitjans d’informació, ens aborden multitud d’experts que intenten explicar qualsevol esdeveniment, ja sigui de caràcter social, polític o científic. I alguns, fins i tot, s’atreveixen a vaticinar futurs imminents i les causes que els originen, que gairebé sempre volten l’alarmisme.
No ens n’adonem, però aquesta forma d’explicar l’entorn per part de qualsevol primera llança del llenguatge, ens condiciona i, alhora, ens fa tenir subliminalment una falsa sensació de coneixement que expliqui qualsevol dels diversos escenaris que poden esdevenir-se. Atenció! No confonguem probabilitat amb certesa.
Malauradament, aquesta forma de comunicar avança entre nosaltres de forma imparable, tot devaluant el significat i el sentit de les paraules i de les idees. No es cerca la veritat, s’intenta que el discurs emès sigui més important en la forma que en el fons. Es tracta de trobar un receptor que l’assumeixi i el difongui, tot transformant-se ell mateix en causa i efecte immediats. Aixafarà la darrera peça del dòmino, quan li caigui a sobre, a qui va originar el primer moviment de caiguda?
REFERÈNCIES
Herbert, G. 1651. Jacula Prudentum or “Darts of the Wise”. Scholar Select.
Lloris, D. 2019. Anecdotario y vivencias de un Ictiólogo (Anacefaleosis 1971-2018). Ed. Tapa blanda. Amazon, 314 pp.
Wilhelm, R. (Traduc.). 2017. I Ching (Abreviado). El libro de las mutaciones. (Versión rústica en español de 2017). Pocket Edhasa. 360 pp.
AUTOR
Dr. Domingo Lloris, ictiòleg marí amb 150 publicacions, 60 projectes, 52 campanyes al Mediterrani, Cantàbric, Mauritània, Namíbia, Canal de Beagle, mar argentí, Xile, Terranova. Pioner en el mostreig a més de 1000 m de fondària.
Foto de portada: Al·legoria de la combinació de l’efecte dòmino i papallona, on es resumeix la influència reguladora del riu Nil i els seus efectes a tota la Mediterrània, després de la construcció de l’embassament d’Assuan. [Ref.: D. Lloris, 2019b].
