Els taurons son uns animals increïbles i sempre desperten molta curiositat. Actualment es coneixen al voltant de 500 especies de taurons, molt diverses tant en forma com en grandària. El tauró més petit és el tauró nan amb tot just uns 20 cm de longitud i el més gran el tauró balena, el peix viu més gran del món que pot arribar a mesurar al voltant de 15 metres de longitud!
Tauró Balena
El peix vivent més gran del món
© Anabel Colmenero
Tauró Nan
© Sharkman’s World Org.
Condrictis
S’alimenten d’una gran varietat de preses, poden menjar des de petites larves de peixos i crustacis (tauró balena, tauró pelegrí) fins a lleons marins (tauró blanc) o inclús altres taurons (tauró negret xato).
Aquests peixos, juntament amb les rajades i les quimeres, pertanyen al grup dels Condrictis (Chondrichthyes, del grec khóndros, “cartílag” i ikhthýs, “peix”) i una de les principal característiques que els diferencien dels peixos ossis es la de tenir un esquelet cartilaginós, estructura semblant al cartílag de les nostres orelles i nas, que els permet ser més hidrodinàmics i els hi ofereix major flexibilitat.
Pell i aletes
La seva pell està coberta per escates placoidees anomenades denticles dèrmics i posseeixen de 5 a 7 obertures branquials, no tenen opercle (excepte les quimeres) i la seva aleta caudal normalment és heterocerca (el seu lòbul superior i inferior tenen diferent longitud).
No tenen bufeta natatòria, però compten amb un fetge extremadament lipídic que facilita la seva flotabilitat.
Mascles i femelles
Els mascles es diferencien de les femelles per presentar unes estructures reproductores externes anomenades pterigopodis amb els quals fecunden a les femelles. Presenten gran diversitat en la seva biologia reproductiva: poden ser ovípars, ovovivípars o vivípars.
Foto © Claudio Barria
Taurons al Mediterrani
A la Mediterrània, es poden trobar fins a 45 espècies diferents de taurons. A nivell mundial el 35% de totes les espècies viuen en aigües costaneres, mentre que la meitat de les espècies habiten a la zona de la plataforma continental per sota dels 200 metres i només el 5% són oceànics o habiten ambients d’aigua dolça.
No obstant això, la seva permanència en les nostres aigües està en perill a causa de la sobrepesca i a la creixent degradació de l’hàbitat. Actualment gairebé el 50% de les espècies de Condrictis de la Mediterrània es troben amenaçats d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Contacte: Claudio Barría <barria@icm.csic.es>