#3 – Pol Sud – Pol Nord: semblants però diferents 

ÀRTIC I ANTÀRTIDA, LES REGIONS POLARS

Les regions polars s’estenen al voltant dels dos pols de l’esfera terrestre; concretament, el cercle polar àrtic i antàrtic estan a les latituds 66º33’46”N i S, respectivament. Ambdues regions comparteixen paisatges coberts de neu o gel, l’escassetat o absència de llum durant gairebé 6 mesos a l’any i una fauna i flora adaptada a viure en condicions extremes. Però hi ha altres aspectes que fan que els dos pols de la terra siguin ben diferents.

Així és com es veuen l’Àrtic i l’Antàrtida des de l’espai.

Els pols vistos des de l’espai. En gris veiem les zones de terra coberta per gel continental i en blanc les cobertes per gel marí. L’extensió de gel marí varia al llarg de les estacions de l’any. Font: Llibre Observando los polos (2021).

Semblants però diferents

Com veieu a la imatge, l’Àrtic és un mar gelat rodejat de continents mentre que l’Antàrtida és un continent rodejat d’oceans i separat d’altres continents per distàncies superiors als 1.000 km. Aquesta diferència tan important és la que marca moltes altres diferències que anirem veient a continuació.

Sota el gel de l’Àrtic no hi ha terra, hi ha l’oceà. En canvi, l’Antàrtida és un continent, terra ferma, rodejat completament per l’oceà glacial Antàrtic, l’únic que dona la volta completa al globus terraqüi i que està en contacte amb els oceans Pacífic, Índic i Atlàntic.

Les terres que envolten l’Àrtic pertanyen al Canadà, Rússia, Noruega, Estats Units (Alaska), Dinamarca (Groenlàndia), Suècia, Finlàndia i Islàndia. Tal i com vam explicar en el post anterior, l’Antàrtida no pertany a cap país, es regula pel Tractat Antàrtic.

A diferència del Pol Nord que està sobre la banquisa marina -l’oceà glaçat-, el Pol Sud es troba a alguns milers de metres sobre el nivell del mar degut al caràcter muntanyós de l’Antàrtida i al fet que el centre del continent acumula gran quantitat de gel. El pic més alt de l’Antàrtida es troba al massís Vinson amb 4.892 metres. Un dels llacs més coneguts de l’Antàrtida és el Vostok, situat a 4 km de profunditat sota la terra, essent el quart llac d’aigua dolça més gran del món. Però sabeu què, la seva aigua no està congelada, es manté líquida!! Hi ha diferents hipòtesis que expliquen aquest fet, la que té més força diu que és gràcies a la calor interna de la Terra i a la pressió del gel que el cobreix.

El punt vermell indica la posició del vaixell. Foto: projecte CASES.

L’Antàrtida és una continent glaçat, envoltat per illes glaçades. En canvi, l’Àrtic és un oceà glaçat envoltat per continents.

El fred polar

A l’Àrtic la temperatura mitjana a l’hivern pot arribar als -40ºC i la mínima absoluta registrada és de -67,8ºC. L’escalfament global provocat en gran mesura per la combustió de recursos fòssils està provocant la reducció del gel de l’Àrtic, amb greus conseqüències per la natura i els pobles costers d’aquesta zona.

Les masses d’aigua de l’oceà antàrtic circulen a gran velocitat i, sempre, en el sentit de les agulles del rellotge acoblades a la circulació atmosfèrica. La manca d’obstacles -no hi ha cap continent que faci de barrera al corrent marí- explica el per què el corrent agafa tanta velocitat. Aquest corrent, com si fos un riu amb molt cabal, actua a mode de barrera, aïlla el continent antàrtic i el converteix en la regió més freda del planeta. La velocitat del corrent, a més a més, es magnifica en el lloc més estret, el passatge de Drake, on es forma una mena d’embut oceànic que provoca una de les mars més braves i temudes del món. A l’Antàrtida, la temperatura mitjana del Pol Sud és de -51ºC, i la mínima absoluta registrada és de -89,6 ºC. Tot i així, a les zones costeres i a les illes del voltant, a l’estiu les temperatures són de pocs graus sota zero, arribant fins i tot, als +8ºC. El vent és una altra característica important de l’Antàrtida; els vents catabàtics es dirigeixen des del centre del continent cap a la costa, amb velocitats de fins a 320 km/h!

L’expedició Polar Change no es realitza en unes condicions tan dures. Per dues raons: l’època de l’any i la zona. En primer lloc, anem a l’Antàrtida durant l’anomenat estiu austral, és a dir, en els mesos en què a l’hemisferi sud és estiu: entre desembre i març. Això vol dir temperatures fredes però moooolt més suaus de les que us hem comentat (feu una ullada a les temperatures de la BAE Juan Carlos I https://www.meteoblue.com/fr/meteo/semaine/bae-juan-carlos-i_argentine_11807531). A més a més durant l’estiu austral hi ha llum solar gairebé les 24h del dia. Les hores de llum depenen del mes i de la posició en la que ens trobem. Per exemple, en la nostra campanya és negra nit entre les 23h i les 4h de la matinada, però si haguéssim vingut durant el solstici d’estiu, al desembre, haguéssim pogut veure el sol de mitjanit. No us perdeu les fotos que van fer les nostres companyes de l’expedició PEGASO el desembre de 2015. En segon lloc, naveguem al voltant de la Península Antàrtica, prop del cercle polar antàrtic (que es troba en la latitud 66º33’46”S), molt lluny del Pol Sud que està al bell mig del continent.

Com que els hiverns polars són molt durs, la majoria de les expedicions científiques a l’Antàrtida es concentren durant els mesos de novembre a març.

Però, perquè fa tan fred als pols? La inclinació de l’eix de la Terra fa que els rajos del sol arribin de manera molt inclinada a les latituds altes i, per tant, l’energia que arriba del sol ha de quedar repartida per una zona molt més extensa que si els rajos incideixen de manera perpendicular, com és el cas de les latituds baixes com l’equador. Ja sabeu, doncs, perquè l’Àrtic i l’Antàrtida son les regions més fredes del planeta!!! A més, són molt ventoses i molt seques (les precipitacions, en forma de pluja o sobretot neu, són molt escasses) i per això es consideren “deserts de gel”. El gel, al ser blanc reflecteix l’energia del sol i, per tant, les zones cobertes per gel s’escalfen menys que si la superfície és fosca, com el blau de l’oceà o el marró o verd de la terra. Feu la prova, poseu uns glaçons en un plat i un el tapeu amb un drap blanc i l’altre amb un drap negre. Poseu-los al sol. Quin es fons abans?

Mirant el cel

Com ja haureu vist l’Antàrtida està just a l’altra punta de l’oceà Àrtic. De fet, fixeu-vos en la paraula: Ant-Àrtic… Al Pol Nord hi tenim l’Àrtic, el seu nom ve de la paraula grega Arctos, que vol dir ós, en referència a les constel·lacions de l’Ossa Major i l’Ossa Menor, que té com a estrella més brillant l’Estrella Polar, Estel del Nord o Polaris Borealis. L’estel polar serveix com a punt d’orientació. Els humans, molts anys després de conèixer l’Àrtic, van descobrir un lloc “semblant”, però situat a l’altre extrem de la Terra, al Pol Sud, i el van anomenar Antàrtida, que vol dir “anti-àrtic”. És molt fàcil de recordar: el primer en ser descobert va ser l’Àrtic, situat al pol nord, i el segon, l’Antàrtic, al pol sud. Ara segur que ja no tindreu més confusions. Al sud no hi ha cap estel prou brillant que serveixi d’orientació però s’agafa com a referència l’estel més proper, l’Estel del Sud o Polaris Australis, tot i que és molt tènue i difícil de veure a ull nu. Al Pol Sud, la constel·lació més característica és la Creu del Sud, que com el seu nom indica te forma de creu.

Una altra similitud entre els dos pols són les aurores polars, un fenomen òptic espectacular, que consisteix en una resplendor de diferents colors que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A l’Àrtic s’anomena aurora boreal i a l’Antàrtida aurora austral. Aquells que les han vist diuen que és impossible descriure-les!!!

Diferències entre l’oceà Antàrtic i l’oceà Àrtic. Font: https://www.pinterest.com/pin/544443042446716038/

Població humana

Una altra diferència entre l’Àrtic i l’Antàrtida és la població humana. L’Àrtic ha estat poblat des de fa milers d’anys. De fet, moltes cròniques de l’exploració àrtica expliquen el contacte de navegants i exploradors amb aquest pobles que sumen més de 40 ètnies diferents.

A l’Antàrtida, aïllada per grans distàncies per mar de qualsevol altre continent, i amb l’extrema duresa del seu clima, no hi viu ningú de manera permanent. Només ara, amb la recerca que s’hi desenvolupa hi viu, de forma temporal, personal relacionat amb el món de la ciència. La majoria de les bases científiques se situen a les zones costaneres i illes del voltant i només estan actives durant l’estiu Antàrtic; només algunes bases estan preparades per allotjar-hi gent durant l’hivern. 

EXPLORADORS POLARS

L’origen de l’exploració de les zones polars comença amb els interessos comercials. En el cas de l’Àrtic, encara que havia estat explorat per vikings en el segle X, a partir del segle XVI l’interès va ser descobrir un pas pel nord de les costes de Siberia, el pas del nord-est, que permetés arribar a les costes de Xina evitant rodejar el continent africà i reduint la durada del viatge gairebé a la meitat. L’altra alternativa era trobar un pas pel nord-oest navegant entre les illes del nord de la costa canadenca, de manera que evitessin el temut cap d’ Hornos (el del passatge de Drake, recordeu?) i també s’escurcés el viatge.

En el cas de l’Antàrtida es tractava d’arribar a la terra austral, intuïda pels grecs, i en la que se suposava que trobarien recursos minerals i vegetals que podrien explotar.

En aquestes il·lustracions us presentem alguns dels personatges històrics pioners de les exploracions polars, però n’hi ha moltíssims més. Busqueu-los. Segur que gaudireu de les seves aventures!

Algunes exploracions pioneres a l’Àrtic i a l’Antàrtida. Autors: Andrés Barbosa i Nia Schamuells. Del llibre “Observando los polos” (2021).

REPTE #4

Aquestes fotos son una mostra dels paisatges que hem anat veient els darrers dies navegant a prop de la península antàrtica:

Repte pels més petits

Trieu la foto que us agradi més i descriviu-la. Penseu que hi podria viure una girafa? Per què? Quins éssers vius creieu que hi podríem trobar?

I un altre repte pels petits! – Aquí us presentem l’os Blanc i el pingüí Celestí. Penseu que en Blanc i en Celestí deuen ser bons amics que juguen junts molt sovint? Per què?

Il·lustració: Helena Galán

Pels més grans

Quins éssers vius viuen en els ecosistemes de les latituds que hem anat recorrent aquests dies? Enumereu-los i dibuixeu esquemàticament (o redacteu) una xarxa tròfica que puguem trobar aquí. Qui es menja a qui?

I un altre repte pels més grans – Sabríeu dir quines d’aquestes fotos les hem fet a les illes Shetland del Sud, i quines a la zona de l’estret de Guerlache i l’illa Adelaida?? Al diari del 27F hi trobareu algunes pistes 🙂

Tenim moltes ganes de rebre les vostres respostes!!

Fins aviat!!

Per enviar les respostes al repte, descarrega aquest document i envia-ho complet a icmdivulga@icm.csic.es

BIBLIOGRAFIA I RECUSOS PER A TOTES LES EDATS

Contes

• El viaje de Shakelton. William Grill. Impedimenta.
• Antártida: el continente de los prodigios. Mario Cuesta Hernando. Mosquito Books

 Llibres i articles

• Observando los polos. 2021. Balagué V, Cardelús C., Vila M. (eds.). Editorial CSIC-CATARATA
  • Capítol 1. Descubrir los polos. Introdución al Ártico y a la Antártida
• Una mirada polar: un viaje visual a los confines de la Tierra – eBook i pdf gratuït:http://libros.csic.es/product_info.php?products_id=1543

També podeu demanar l’EXPOSICIÓ en préstec (gratuïta) a:https://polarcsic.es/exposicion-una-mirada-polar/

• 500 años de frío. Javier Pelaez. Ed. Crítica.
• La conquista de los polos. Nansen, Amunsen y el Fram. Jesús Machamala / Agustín Comotto. Ed. Nórdica
• Endurance: la prisión blanca. Alfred Lansing. Ed. Península.

 Documental

• Antártida: un mensaje de otro planeta. Mario Cuesta

 Links

• Ecosistemes polars – ICM Divulga https://icmdivulga.icm.csic.es/ecosistemes-polars/?lang=ca
•  CAMPANYA POSEIDÓN – ICM Divulga https://icmdivulga.icm.csic.es/project/campanya-poseidon/

Mapes més precisos dels Pols:

• Antártica y Australia con menos distorsiones: presentan nuevo mapamundi plano, el más exacto entre todas las representaciones anteriores. 2021

https://www.latercera.com/que-pasa/noticia/antartica-y-australia-con-menos-distorsiones-presentan-nuevo-mapamundi-plano-el-mas-exacto-entre-todas-las-representaciones-anteriores/XG4IVFSBSRGC5DGYDL4LZITSWI/

• Princeton astrophysicists re-imagine world map, designing a less distorted, ‘radically different’ way to see the world. 2021

https://www.princeton.edu/news/2021/02/15/princeton-astrophysicists-re-imagine-world-map-designing-less-distorted-radically

Radio i premsa

• Com és la vida als dos pols de món? EL SUPLEMENT https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/com-es-la-vida-als-dos-pols-de-mon/audio/1159823/
• L’expedició Discovery de Scott al pol sud, amb Miquel Rafa, naturalista i biòleg. ELS VIATGERS DE LA GRAN ANACONDA https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-viatgers-de-la-gran-anaconda/lexpedicio-discovery-de-scott-al-pol-sud-amb-miquel-rafa-naturalista-i-bioleg/audio/1158238/
• Amudsen i Falcon Scott, la rivalitat despietada entre aventurers per trepitjar l’Antàrtida. ESTAT DE GRÀCIA

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/estat-de-gracia/amudsen-i-falcon-scott-la-rivalitat-despietada-entre-aventurers-per-trepitjar-lantartida/audio/1069252/

• Endurance: hallan en la Antártida tras 107 años el barco del explorador Shackleton, uno de los mayores naufragios de la historia. BBC

https://www.bbc.com/mundo/noticias-60677259#:~:text=El%20Endurance%2C%20el%20barco%20perdido%20del%20explorador%20ant%C3%A1rtico,porci%C3%B3n%20del%20oc%C3%A9ano%20Atl%C3%A1ntico%20Sur%20en%20la%20Ant%C3%A1rtida.

I acabem proposant-vos que busqueu una cançó: “Heroes de la Antártida” de Mecano -que recordaran tots els que ja tenim una edat- i que és un homenatge a tots aquells pioners intrèpids.