RUMB A L’ANTÀRTIDA: 5 SETMANES, 5 REPTES
Proposta educativa de la campanya POLAR CHANGE#2 – Antàrtida, el continent glaçat, patrimoni de la Ciència i la Humanitat.
L’Antàrtida és el continent gelat, te una extensió de 14 milions de km2 majoritàriament coberts per gel i neu. Al seu voltant, l’oceà antàrtic ocupa més de 20 milions de km2 i aïlla el continent. El pas del Drake, és la franja més estreta d’oceà que el separa de sud Amèrica, que es troba a uns 1000 km de distància.
La capa de gel que cobreix el continent antàrtic pot arribar a un gruix de 4 km, i a sota seu hi ha rius, llacs, valls, muntanyes i volcans. Aquest gel representa, atenció!, més de tres quartes parts de tota l’aigua dolça que hi ha al planeta. Per entendre’n la magnitud, penseu que si es fongués tot aquest gel de l’Antàrtida, el nivell del mar del planeta augmentaria en 68 metres respecte l’actual.
Si us pregunteu a quin país pertany l’Antàrtida, potser us sorprendrà saber que no pertany a cap país. El Tractat Antàrtic, que regula aquest continent des de l’1 de desembre de 1959, així ho estableix en els seus acords. Aquest tractat garanteix l’ús de l’Antàrtida només per a finalitats pacífiques, patrimoni de la Ciència i la Humanitat i on, bàsicament, només es fa recerca i es promou la cooperació internacional. Per això, molts en parlen com el continent de la pau. Cada 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de l’Antàrtida.
Espanya es va adherir al tractat Antàrtic el 1982 i va ser admesa com a membre de ple dret el 1988, quan la instal·lació de la seva primera base, la BAE Juan Carlos I, va fer possible la continuïtat d’un projecte científic a la zona. És a dir que des del 1988 tenim, no només veu, sinó també vot en les decisions que es prenen en el sisè continent. Posteriorment, el 1991 els països signataris del tractat van signar el Protocol de Madrid que vetlla perquè l’activitat humana no tingui conseqüències negatives sobre l’oceà antàrtic.
La Terra vista des del Pol Sud. Twitter (26 jun. 2022) @jardindecharles.
Països signataris del Tractat Antàrtic.
LES BASES I ELS VAIXELLS OCEANOGRÀFICS
Al llarg de la història no hi ha ningú que hagi viscut permanentment a l’Antàrtida. Avui dia però, molts científics i altres professionals relacionats amb la ciència passen algunes setmanes o mesos a l’Antàrtida gràcies als vaixells oceanogràfics i a les bases científiques.
Les bases científiques son petits nuclis o assentaments humans dissenyats per suportar la climatologia adversa i l’aïllament i es caracteritzen per ser molt autosuficients. Els països signataris del Tractat Antàrtic hi tenen una o més bases científiques.
La majoria de les bases estan en funcionament només durant els mesos de l’estiu austral i se situen a les zones costaneres i illes del voltant, com les espanyoles: la BAE Juan Carlos I i la BAE Gabriel de Castilla, situades a les illes Shetland del Sud, a l’oest de la península antàrtica. Ara bé, també hi ha algunes bases permanents, és a dir, que estan preparades per viure-hi i fer ciència també durant l’hivern.
BAE Juan Carlos I a l’Illa Livingston. Foto: Clara Cardelús, ICM-CSIC.
BAE Gabriel de Castilla a l’Illa Decepción. Foto: Vanessa Balagué, ICM-CSIC.
L’altra infraestructura indispensable per fer recerca a l’Antàrtida són els vaixells de recerca oceanogràfica. El projecte Polar Change es desenvolupa íntegrament a bord d’un vaixell oceanogràfic, el BIO (Buque de Investigación Oceanográfica) Hespérides, un vaixell de recerca d’àmbit global que està operatiu des de l’any 1991. Mesura 82,5 m d’eslora i té capacitat per a 94 persones (57 tripulació + 37 personal científic i tècnic). Tot i no ser un trenca gels, el BIO Hespérides es va construir complint les normatives polars i és capaç de navegar en aigües polars amb una certa presència de gel o amb una banquisa de fins a 50 cm de gruix. La instrumentació i els laboratoris amb els quals compta li permeten realitzar treballs de biologia marina i monitoratge de l’oceà amb vehicles remolcats profunds i vehicles operats remotament (ROVs, etc.), treballs d’oceanografia física i química, geologia, geofísica marina, etc. Només aquest any, l’Hespérides haurà recorregut més d’un miler de milles nàutiques. En els seus 32 anys, ha acollit milers d’investigadors que han realitzat nombrosos estudis de recerca multidisciplinar.
La tripulació d’un vaixell oceanogràfic també és ben diversa, així com les feines que fan. A més de fer navegar el vaixell, calen moltes mans per mantenir-lo en bon funcionament i que tothom s’hi senti a gust i segur. Penseu que cal revisar constantment el bon funcionament de les màquines, donar suport a tota la instrumentació científica, preparar el menjar per una bona colla de persones, rentar la roba, vetllar per la salut de tothom… I és que la vida aquí és un petit món posat dins d’un vaixell.
El vaixell de recerca oceanogràfica navegant prop de la península antàrtica. Foto: Clara Cardelús, ICM-CSIC.
PERÒ, QUÈ ÉS UNA CAMPANYA OCEANOGRÀFICA?
La oceanografia estudia els oceans des de diferents punts de vista. Perquè us en feu una idea general, la oceanografia física estudia els corrents i les marees; la oceanografia química estudia els compostos químics, tant els que seran utilitzats com a nutrients com tot el que està relacionat amb l’acidificació dels oceans i l’intercanvi de gasos o compostos amb l’atmosfera; la oceanografia biològica estudia els (micro)organismes que hi viuen; la oceanografia geològica estudia, per exemple la sedimentació, l’expansió de l’oceà, els tsunamis.
Per estudiar l’oceà és necessari embarcar-se per tenir accés a les mostres que hem d’analitzar. Hi ha alguns paràmetres, com la temperatura i salinitat de l’oceà que es poden obtenir de manera indirecta gràcies a imatges obtingudes per aparells instal·lats en satèl·lits. Però en el nostre cas, per obtenir les mostres que hem d’analitzar, ens cal estar allà.
El projecte i l’expedició oceanogràfica POLAR CHANGE és una petita part de l’anomenada Campanya Antàrtica Espanyola, que es realitza cada any a l’estiu austral, de desembre a març. En la campanya 2022-2023 s’hauran dut a terme un total de 26 projectes de recerca entre els de l’Hespérides i els de les bases. Al gener dos periodistes de Catalunya Ràdio, en Domènec Subirà i en José Antonio Rodríguez, han conviscut amb els científics de l’Hespérides i de la BAE Juan Carlos I i han retransmès com s’hi viu i com s’hi fa ciència. Si us ho heu perdut, és hora que recupereu els posts, són molt interessants!
Trobareu alguns vídeos de la campanya antàrtica 2022-2023 a l’Info K.
I QUÈ INVESTIGUEM AMB L’EXPEDICIÓ POLAR CHANGE?
Tot va començar fa més de 3 anys, just abans que esclatés la pandèmia!! Queda lluny això, oi? El Rafel i el Manuel, els dos caps del projecte, havien dirigit prèviament les campanyes antàrtiques emmarcades en els projectes PEGASO (2015) i PI-ICE (2019), però en ciència, quan respons una pregunta sovint se te’n plantegen moltes més. Com que havien quedat unes quantes preguntes per respondre van plantejar un nou projecte de recerca. El van presentar al que anomenem una “convocatòria de projectes polars”, que és com un concurs en el que tothom que vol fer recerca als pols explica què vol fer i com ho pensa fer. Els projectes són avaluats per altres científics que fan de jurat i trien els millors projectes per finançar-los. El projecte Polar Change va ser molt ben avaluat per la seva rellevància i innovació, i per això 3 anys després, avui 23 científics i científiques estem a bord de l’Hespérides amb una pila d’instruments rumb a l’Antàrtida.
Durant l’expedició Polar Change estem investigant el procés de formació dels núvols i la seva implicació en la regulació del clima del planeta. Navegarem prop de les Illes Shetland del Sud i agafarem mostres per investigar quins microorganismes hi ha a l’aigua del mar i al gel marí i analitzar els components químics de l’aigua i de l’aire. (Nota: si voleu saber com treballem al laboratori del barco us ho explicarem en el Diari de campanya!!). Volem entendre de quina manera estan relacionats els uns amb els altres i com afecten en la formació de núvols. Però necessitem fer-ho en llocs ben allunyats de qualsevol font de contaminació humana per evitar interferències. És per això que venim a un lloc tan remot i inhòspit com l’Antàrtida.
Estem tots molt il·lusionats!!! Comença una gran viatge científic i una gran aventura personal. Per uns serà la segona, la quarta, la cinquena, la novena vegada que s’endinsen en aquest mar glaçat, per d’altres serà la primera vegada, un somni que es fa realitat!!
REPTE #3
Teniu ganes de continuar resolent reptes? Aquí ve el tercer.
1. Sabem que als pols hi fa molt fred, però sabeu per què?
2. Penseu que s’assemblen molt els dos pols del nostre planeta?
Digueu tres semblances i tres diferències.
3. Sabeu qui van ser els primers exploradors en arribar-hi?
Per enviar les respostes al repte, descarrega aquest document i envia-ho complet a icmdivulga@icm.csic.es
BIBLIOGRAFIA I RECUSOS PER A TOTES LES EDATS
Llibres il·lustrats / Contes
- Explora l’Antàrtida en 360 grados. Tania Medvedeva. ZAHORÍ IDEAS
- Viatge a l’Antàrtida. 2014. Col·lecció Els Murris.
Llibres
- Observando los polos. 2021. Balagué V, Cardelús C., Vila M. (eds.). Editorial CSIC-CATARATA
- Capítol 2. Investigación espanyola en zones polares
- Capítol 12. El soporte para la investigación en los confines del planeta. Infraestructuras polares
- L’oceà que volem: ciència oceànica inclusiva i transformadora. Pelegrí J.L. i Gili J.M. (eds.). 2021. Institut de Ciències del Mar, CSIC, Barcelona. (PDF gratuït)
- Capítol 4.12. Per què estudiem les zones polars?
Enllaços
- Diari de l’Antàrtida– vídeo de l’interior del BIO Hespèrides
- L’Oceà a casa – Secció “Els pols”