#1 – Dones, Ciència i Investigació Polar. Us presentarem algunes dones antàrtiques!

L’Antàrtida!!!! Aquest continent glaçat i llunyà … Què en sabem? 

Molts són els motius que han portat l’ésser humà a estudiar i explorar el planeta que habitem: la seva curiositat innata, l’afany de riquesa, el desig d’aventura… Gràcies a les grans expedicions i al desenvolupament científic i tecnològic, avui dia coneixem i entenem molt millor el medi natural que ens envolta i el que està lluny de casa i aquest saber ens dona les eines necessàries per protegir-lo.

Qui hi treballa? Personal científic i tècnic, la tripulació dels vaixells de recerca, el personal de les bases d’investigació, meteoròlegs, guies de muntanya, metges, cuiners, tècnics electricistes o mecànics, periodistes…

Ara bé, si busquem informació històrica sobre els personatges que han contribuït als avenços científics, sovint només trobem noms masculins. On són les dones en tota aquesta aventura de creació de coneixement i pensament? Potser no hi són perquè no ho han tingut gens fàcil.

Les ciències marines i ambientals, l’oceanografia o l’exploració polar han estat, tradicionalment, uns àmbits professionals molt masculinitzats i, en aquest ambient, a les dones, se les va menystenir científicament durant anys. Algunes van haver de disfressar-se d’home per a poder navegar (busqueu per exemple la història de la botànica Jean Baret), d’altres van fer-ho només en qualitat d’acompanyants dels seus marits o dels seus caps científics.

Gràcies a un gran esforç, moltes dones amb ganes de tirar endavant les seves idees i els seus projectes van trencar aquesta estigmatització. Van haver de lluitar de valent per demostrar que les dones també podem arribar on tradicionalment no se’ns deixava. Unes es van trobar més dificultats que d’altres, però totes van aconseguir trencar amb aquest rol de gènere. Avui, gairebé apunt per embarcar cap a aquest oceà blau, blanc i llunyà, en el marc del Dia internacional de la nena i la dona en la ciència volem retre homenatge a dues dones pioneres que han estat molt involucrades en la recerca antàrtica, ambdues son de l’ICM, la Josefina Castellví, especialitzada en l’estudi dels bacteris marins, ja retirada, i la Marta Estada que segueix treballant amb nosaltres estudiant les comunitats de fitoplàncton.

La Pepita, tal i com els companys de feina coneixem a la Josefina, explicava que durant anys

“El somni antàrtic va estar viu en un cercle molt reduït de científics de l’Institut de Ciències del Mar. Com si fóssim un grup revolucionari ens reuníem i fèiem plans pensant en el dia que podríem tenir la nostra base científica.”

I ho van aconseguir!! El 1984, la Pepita i la Marta van ser les primeres dones de l’estat espanyol, juntament amb la periodista Charo Nogueira, que feia de documentalista, a participar en una expedició científica internacional a l’Antàrtida. Antoni Ballester havia aconseguit que el govern argentí els convidés a la campanya anual que realitzava el trencagels “Almirante Irízar” per renovar el personal i avituallar les bases antàrtiques. Juntament amb un grup d’investigadors argentins, van dur a terme diversos estudis sobre l’ecosistema pelàgic. Dos anys més tard, l’estiu austral del 1986-1987, un petit equip de científics de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (actual Institut de Ciències del Mar), Agustí Julià, Joan Rovira i Antoni Ballester, el líder de l’expedició, van embarcar-se a bord del vaixell polonès “RV Profesor Siedlecki” i durant un mes i mig van navegar per l’oceà antàrtic tot mostrejant i analitzant mostres d’aigua i visitant moltes bases antàrtiques. Al cap d’uns dies, la Josefina Castellví es va unir a l’equip i pels volts de Nadal de 1986 van desembarcar a l’aleshores deserta illa de Livingston (encara no hi havia cap base científica), a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, i hi van establir el “Primer Campament Antàrtic CSIC”. És a dir, durant un parell de dies es van instal·lar a la South Bay de l’illa amb una tenda de campanya, sacs de dormir, roba tèrmica, fogonet de gas per cuinar, aigua i queviures amb l’objectiu d’aconseguir que l’estat espanyol es vinculés al tractat antàrtic per instal·lar-hi una base científica espanyola. Us ho imagineu???!!!

“Primer Campament Antàrtic CSIC”. Font: Arxiu ICM

Base Antàrtica Espanyola (BAE) Juan Carlos I. Font: Josefina Castellví

La Marta Estrada, després d’aquella primera campanya al 1984, ha estat en sis campanyes antàrtiques i ha estat cap de campanya de dues d’elles (ECOANTAR, el gener de 1994, i FRUELA 95, l’estiu austral de 1995-1996). Amb els resultats d’aquesta darrera campanya i de la següent del mateix projecte, FRUELA 96, va editar, juntament amb Ricardo Anadón, un volum extraordinari de la revista Deep-Sea Research.

I què diuen aquestes pioneres de la ciència a l’Antàrtida? La Marta ens recorda que, malgrat que potser veiem l’Antàrtida com una zona remota, el continent i els corrents marins que l’envolten tenen un paper cabdal en la circulació oceànica i atmosfèrica de tot el planeta. La salut ecològica de l’Antàrtida està interconnectada amb la de tota la Terra. Per la Marta, respectar l’Antàrtida és respectar-nos a nosaltres, i recomana al jovent l’aventura d’aprendre i investigar, tant si s’acaben dedicant professionalment a la recerca com si segueixen altres camins.

La Marta treballant a l’Antàrtida. Font: Marta Estrada

La Marta al costat del seu retrat en el mural inspirat en l’exposició “dONes: motor de la ciència marina i ambiental” del Projecte PlànctON, a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), abril de 2022. Foto: Clara Cardelús.

Doncs si! Gràcies a aquests pioners i pioneres, personal científic interessat en la recerca polar, ara Espanya te dues bases científiques a l’Antàrtida i un campament: la Base Juan Carlos I, la Base Gabriel de Castilla i el campament Byers.

I és que per la Dolors, investigar a l’Antàrtida és important perquè li dona l’oportunitat de treballar en un medi pristí (potser cada cop menys) on es poden estudiar sense “interferències” el paper que juguen els  microorganismes i virus en els cicles biogeoquímics a l’oceà. Malauradament, degut a l’escalfament global,  petits canvis de temperatura, poden canviar la seva composició i això es reflectirà en el funcionament de l’ecosistema marí.

En la campanya POLAR CHANGE som 7 dones de l’ICM, l’Ari, la Queralt, l’Ana, l’Eli, la Magda, l’Elisa i la Dolors, de la més jove a la més veterana ens portem més de 40 anys, i totes estem aquí embarcades al vaixell oceanogràfic Hespérides compartint la passió pel mar i la curiositat pels petits i no tan petits éssers vius que l’habiten amb 8 científiques més d’arreu del món. Totes coincidim en aquesta visió tan actual de que en el nostre planeta, tot està connectat, i que cal conèixer per poder estimar, perquè és quan un estima que decideix tenir-ne cura.

REPTE #2

Us proposem un nou repte!

1. Sabeu a quin país pertany l’Antàrtida? Sabeu qui hi viu?

2. Ara que ja sabeu on està situada l’Antàrtida, ens podríeu explicar com hi arribaríeu des de la vostra escola o institut?

Mireu quines són les millors maneres d’arribar-hi i quins mitjans de transport faríeu servir. Des de quines ciutats del país més proper a l’Antàrtida hi ha el recorregut amb menor distància en vaixell? En els propers posts, us explicarem com hi hem arribat nosaltres.

3. Sabeu què és una campanya oceanogràfica?

Com t’imagines que deu ser la vida treballant a bord d’un vaixell? Nosaltres us anirem explicant què fem els científics i com és el dia a dia a bord d’un vaixell oceanogràfic.

Per enviar les respostes al repte, descarrega aquest document i envia-ho complet a icmdivulga@icm.csic.es

BIBLIOGRAFIA I RECUSOS PER A TOTES LES EDATS

• Alguns contes:
  • Sofía viaja al a Antártida. Alison Lester.
    
  • La Tina a L’Antàrtida. El continent blanc. Araceli Segarra.
  • La mama s’en va a l’Antàrtida
    
    
• El projecte Oceánicas dels nostres companys del Instituto Español de Oceanografía us permetrà conèixer què fan una pila de dones que treballen en ciència marina. Aquí trobareu informació sobre:
  • Josefina Castellví: Pionera antártica, microbióloga, gestora y divulgadora (inclou  vídeo)
  • Marta Estrada: bióloga marina, oceanógrafa y pionera antàrtica
  • Pels més petits: Josefina Castellví, la científica del hielo
• Expo dONes – en préstec a ICM Divulga (veure)
  
  
•  Llibre: Yo he vivido en la Antártida (1996)

• Peli: Els records glaçats (2013). Documental del director i guionista: Albert Solé. Nominat al 2014 al Gaudí a la millor pel·lícula documental.

• Un qüestionari sobre la Pepita
• Entrevistes:
  • Entrevista a Marta Estrada: “Per anar ara a l’Antàrtida, hi aniria vestida com si anés al Pirineu”. El Nacional.
    
  • Entrevistes Marta Estrada: “Si respectem l’Antàrtida, ens estem respectant a nosaltres” Entrevistem a Marta Estrada, investigadora, oceanògrafa i biòloga marina. fcaixescatalanes.cat
  • “En mi última expedición había gente tomando el sol en chancletas en la Antártida” Marta Estrada. El Agora Diario.
  • “Si no fos pel mar, notaríem molt més els efectes del canvi climàtic”. lamira.cat
    
  • Homenatge a Antoni Ballester i Nolla. Recull d’escrits (2020). ICM, 70 p.

#0 – Ens presentem i llancem el Repte #1

Bon dia!

Som investigadors i investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), un dels centres de recerca més grans del CSIC. Estem a Barcelona, davant del mar, i el nostre lema és “Fem Recerca Marina per a un Planeta Saludable”. I és que la recerca que fem a l’ICM està orientada a conèixer els mars i oceans del nostre planeta per tal de navegar cap a un desenvolupament més sostenible de la humanitat.

Ens posem en contacte amb vosaltres per fer-vos una proposta molt especial.

Un equip d’investigació de l’ICM estem a punt de posar rumb a l’Antàrtida per estudiar les interaccions entre l’oceà i l’atmosfera en el context del canvi global. El projecte s’anomena POLAR CHANGE i l’expedició marxa de Barcelona demà!! Estarem fora entre el 7 de febrer i el 21 de març de 2023, i treballarem a bord del vaixell oceanogràfic Hespérides.

Tenim moltes ganes de compartir l’experiència de l’expedició i explicar la ciència que fem, i hem dissenyat el projecte divulgatiu:

 “RUMB A L’ANTÀRTIDA: 5 SETMANES, 5 REPTES”

Si ens hi voleu acompanyar estarem en contacte navegant per la web d’ICM Divulga, vosaltres des del vostre institut  o escola i nosaltres des de l’oceà glaçat.

I és que el nostre projecte va d’oceans gelats, d’aire, d’éssers vius diminuts (microscòpics) i de canvi climàtic. Si decidiu acompanyar-nos aprendreu què fan els científics i científiques que estudien el canvi climàtic als pols, sabreu com és una campanya oceanogràfica, aprendreu sobre la vida a l’oceà i coneixereu algunes experiències pioneres antàrtiques. En definitiva, coneixereu l’Antàrtida i alguns dels éssers vius que l’habiten, i segur, segur que en algun moment veurem foques, pingüins i potser, alguna balena!

I en què consisteix?

Durant el febrer i març de 2023, l’equip científic a l’Antàrtida anirà publicant un Diari de bord amb el qual podreu seguir el dia a dia del vaixell, els experiments que s’hi fan, els paisatges antàrtics o l’albirament de fauna marina.

Però a més a més, també es publicarà un post setmanal en el qual se us plantejaran una sèrie de reptes i preguntes relacionats amb l’Antàrtida, la recerca oceanogràfica i el canvi climàtic. Els haureu d’investigar pel vostre compte a l’aula, consensuar una resposta del grup-classe i enviar-nos-la per e-mail (icmdivulga@icm.csic.es).

Totes les vostres respostes es penjaran al web de l’ICM Divulga.

Cada setmana, mentre duri l’expedició, penjarem un nou repte i les respostes de l’anterior!!

No us perdeu aquesta oportunitat de fer un viatge al món de la investigació oceanogràfica de la mà d’una expedició real, aprofundir en el coneixement de l’oceà austral i prendre consciència del paper que tenen els oceans en el clima d’una manera activa i vivencial.

 Comptem amb tots vosaltres!

I per escalfar motors us llancem el primer repte, un repte ben senzill.

REPTE #1

Aquest repte està format per dues preguntes:

1. Sabeu que a l’Antàrtida hi ha bases científiques?

Agafeu una bola del món i google Maps i situeu l’Antàrtida. Investigueu una mica… quines bases científiques hi ha a l’Antàrtida? A veure si sabeu trobar on estan i quin és el nom de les bases espanyoles.

 2. Què sabeu de les persones que treballen a l’Antàrtida?

Quines professions tenim? Ens podeu dir dos o tres noms de persones que hagin treballat a l’Antàrtida?

I ara un joc:

Imagineu-vos que vosaltres formeu part de l’expedició Polar Change a l’Antàrtida. Sou un equip internacional i cadascú té diferents tasques. Inventeu el nom, el país d’origen i el perfil professional de cinc persones de l’equip. Com es diuen? d’on venen? què han estudiat? i què han vingut a fer a l’Antàrtida?

Per enviar les respostes al repte, descarrega aquest document i envia-ho complet a icmdivulga@icm.csic.es

#2 – Antàrtida, el continent glaçat, patrimoni de la Ciència i la Humanitat.

L’Antàrtida és el continent gelat, te una extensió de 14 milions de km² majoritàriament coberts per gel i neu. Al seu voltant, l’oceà antàrtic ocupa més de 20 milions de km² i aïlla el continent. El pas del Drake, és la franja més estreta d’oceà que el separa de sud Amèrica, que es troba a uns 1000 km de distància.

La Terra vista des del Pol Sud. Twitter (26 jun. 2022) @jardindecharles.

Països signataris del Tractat Antàrtic.

LES BASES I ELS VAIXELLS OCEANOGRÀFICS

Al llarg de la història no hi ha ningú que hagi viscut permanentment a l’Antàrtida.  Avui dia però, molts científics i altres professionals relacionats amb la ciència passen algunes setmanes o mesos a l’Antàrtida gràcies als vaixells oceanogràfics i a les bases científiques.

Les bases científiques son petits nuclis o assentaments humans dissenyats per suportar la climatologia adversa i l’aïllament i es caracteritzen per ser molt autosuficients. Els països signataris del Tractat Antàrtic hi tenen una o més bases científiques.

La majoria de les bases estan en funcionament només durant els mesos de l’estiu austral i se situen a les zones costaneres i illes del voltant, com les espanyoles: la BAE Juan Carlos I i la BAE Gabriel de Castilla, situades a les illes Shetland del Sud, a l’oest de la península antàrtica. Ara bé, també hi ha algunes bases permanents, és a dir, que estan preparades per viure-hi i fer ciència també durant l’hivern.

BAE Gabriel de Castilla a l’Illa Decepción. Foto: Vanessa Balagué, ICM-CSIC.

L’altra infraestructura indispensable per fer recerca a l’Antàrtida són els vaixells de recerca oceanogràfica. El projecte Polar Change es desenvolupa íntegrament a bord d’un vaixell oceanogràfic, el BIO (Buque de Investigación Oceanográfica)  Hespérides, un vaixell de recerca d’àmbit global que està operatiu des de l’any 1991. Mesura 82,5 m d’eslora i té capacitat per a 94 persones (57 tripulació + 37 personal científic i tècnic). Tot i no ser un trenca gels, el BIO Hespérides es va construir complint les normatives polars i és capaç de navegar en aigües polars amb una certa presència de gel o amb una banquisa de fins a 50 cm de gruix. La instrumentació i els laboratoris amb els quals compta li permeten realitzar treballs de biologia marina i monitoratge de l’oceà amb vehicles remolcats profunds i vehicles operats remotament (ROVs, etc.), treballs d’oceanografia física i química, geologia, geofísica marina, etc. Només aquest any, l’Hespérides haurà recorregut més d’un miler de milles nàutiques. En els seus 32 anys, ha acollit milers d’investigadors que han realitzat nombrosos estudis de recerca multidisciplinar.

La tripulació d’un vaixell oceanogràfic també és ben diversa, així com les feines que fan. A més de fer navegar el vaixell, calen moltes mans per mantenir-lo en bon funcionament i que tothom s’hi senti a gust i segur. Penseu que cal revisar constantment el bon funcionament de les màquines, donar suport a tota la instrumentació científica, preparar el menjar per una bona colla de persones, rentar la roba, vetllar per la salut de tothom… I és que la vida aquí és un petit món posat dins d’un vaixell.

El vaixell de recerca oceanogràfica navegant prop de la península antàrtica. Foto: Clara Cardelús, ICM-CSIC.

PERÒ, QUÈ ÉS UNA CAMPANYA OCEANOGRÀFICA?

La oceanografia estudia els oceans des de diferents punts de vista. Perquè us en feu una idea general, la oceanografia física estudia els corrents i les marees; la oceanografia química estudia els compostos químics, tant els que seran utilitzats com a nutrients com tot el que està relacionat amb l’acidificació dels oceans i l’intercanvi de gasos o compostos amb l’atmosfera; la oceanografia biològica estudia els (micro)organismes que hi viuen; la oceanografia geològica estudia, per exemple la sedimentació, l’expansió de l’oceà, els tsunamis.

Per estudiar l’oceà és necessari embarcar-se per tenir accés a les mostres que hem d’analitzar. Hi ha alguns paràmetres, com la temperatura i salinitat de l’oceà que es poden obtenir de manera indirecta gràcies a imatges obtingudes per aparells instal·lats en satèl·lits. Però en el nostre cas, per obtenir les mostres que hem d’analitzar, ens cal estar allà.

El projecte i l’expedició oceanogràfica POLAR CHANGE és una petita part de l’anomenada Campanya Antàrtica Espanyola, que es realitza cada any a l’estiu austral, de desembre a març. En la campanya 2022-2023 s’hauran dut a terme un total de 26 projectes de recerca entre els de l’Hespérides i els de les bases. Al gener dos periodistes de Catalunya Ràdio, en Domènec Subirà i en José Antonio Rodríguez, han conviscut amb els científics de l’Hespérides i de la BAE Juan Carlos I i han retransmès com s’hi viu i com s’hi fa ciència. Si us ho heu perdut, és hora que recupereu els posts, són molt interessants!

Trobareu alguns vídeos de la campanya antàrtica 2022-2023 a l’Info K.

I QUÈ INVESTIGUEM AMB L’EXPEDICIÓ POLAR CHANGE?

Tot va començar fa més de 3 anys, just abans que esclatés la pandèmia!! Queda lluny això, oi? El Rafel i el Manuel, els dos caps del projecte, havien dirigit prèviament les campanyes antàrtiques emmarcades en els projectes PEGASO (2015) i PI-ICE (2019), però en ciència, quan respons una pregunta sovint se te’n plantegen moltes més. Com que havien quedat unes quantes preguntes per respondre van plantejar un nou projecte de recerca. El van presentar al que anomenem una “convocatòria de projectes polars”, que és com un concurs en el que tothom que vol fer recerca als pols explica què vol fer i com ho pensa fer. Els projectes són avaluats per altres científics que fan de jurat i trien els millors projectes per finançar-los. El projecte Polar Change va ser molt ben avaluat per la seva rellevància i innovació, i per això 3 anys després, avui 23 científics i científiques estem a bord de l’Hespérides amb una pila d’instruments rumb a l’Antàrtida.

Durant l’expedició Polar Change estem investigant el procés de formació dels núvols i la seva implicació en la regulació del clima del planeta. Navegarem prop de les Illes Shetland del Sud i agafarem mostres per investigar quins microorganismes hi ha a l’aigua del mar i al gel marí i analitzar els components químics de l’aigua i de l’aire. (Nota: si voleu saber com treballem al laboratori del barco us ho explicarem en el Diari de campanya!!). Volem entendre de quina manera estan relacionats els uns amb els altres i com afecten en la formació de núvols. Però necessitem fer-ho en llocs ben allunyats de qualsevol font de contaminació humana per evitar interferències. És per això que venim a un lloc tan remot i inhòspit com l’Antàrtida.

Estem tots molt il·lusionats!!! Comença una gran viatge científic i una gran aventura personal. Per uns serà la segona, la quarta, la cinquena, la novena vegada que s’endinsen en aquest mar glaçat, per d’altres serà la primera vegada, un somni que es fa realitat!!

REPTE #3

Teniu ganes de continuar resolent reptes? Aquí ve el tercer.

1. Sabem que als pols hi fa molt fred, però sabeu per què?

2. Penseu que s’assemblen molt els dos pols del nostre planeta?

Digueu tres semblances i tres diferències.

3. Sabeu qui van ser els primers exploradors en arribar-hi?

Per enviar les respostes al repte, descarrega aquest document i envia-ho complet a icmdivulga@icm.csic.es

BIBLIOGRAFIA I RECUSOS PER A TOTES LES EDATS

Llibres il·lustrats / Contes

• Explora l’Antàrtida en 360 grados. Tania Medvedeva. ZAHORÍ IDEAS
• Viatge a l’Antàrtida. 2014. Col·lecció Els Murris.

Llibres

• Observando los polos. 2021. Balagué V, Cardelús C., Vila M. (eds.). Editorial CSIC-CATARATA
  • Capítol 2. Investigación espanyola en zones polares
  • Capítol 12. El soporte para la investigación en los confines del planeta. Infraestructuras polares

• L’oceà que volem: ciència oceànica inclusiva i transformadora. Pelegrí J.L. i Gili J.M. (eds.). 2021. Institut de Ciències del Mar, CSIC, Barcelona. (PDF gratuït)
  • Capítol 4.12. Per què estudiem les zones polars?

Enllaços

• Diari de l’Antàrtida– vídeo de l’interior del BIO Hespèrides
• L’Oceà a casa – Secció “Els pols”

#3 – Pol Sud – Pol Nord: semblants però diferents 

ÀRTIC I ANTÀRTIDA, LES REGIONS POLARS

Les regions polars s’estenen al voltant dels dos pols de l’esfera terrestre; concretament, el cercle polar àrtic i antàrtic estan a les latituds 66º33’46”N i S, respectivament. Ambdues regions comparteixen paisatges coberts de neu o gel, l’escassetat o absència de llum durant gairebé 6 mesos a l’any i una fauna i flora adaptada a viure en condicions extremes. Però hi ha altres aspectes que fan que els dos pols de la terra siguin ben diferents.

Així és com es veuen l’Àrtic i l’Antàrtida des de l’espai.

Els pols vistos des de l’espai. En gris veiem les zones de terra coberta per gel continental i en blanc les cobertes per gel marí. L’extensió de gel marí varia al llarg de les estacions de l’any. Font: Llibre Observando los polos (2021).

Semblants però diferents

Com veieu a la imatge, l’Àrtic és un mar gelat rodejat de continents mentre que l’Antàrtida és un continent rodejat d’oceans i separat d’altres continents per distàncies superiors als 1.000 km. Aquesta diferència tan important és la que marca moltes altres diferències que anirem veient a continuació.

Sota el gel de l’Àrtic no hi ha terra, hi ha l’oceà. En canvi, l’Antàrtida és un continent, terra ferma, rodejat completament per l’oceà glacial Antàrtic, l’únic que dona la volta completa al globus terraqüi i que està en contacte amb els oceans Pacífic, Índic i Atlàntic.

Les terres que envolten l’Àrtic pertanyen al Canadà, Rússia, Noruega, Estats Units (Alaska), Dinamarca (Groenlàndia), Suècia, Finlàndia i Islàndia. Tal i com vam explicar en el post anterior, l’Antàrtida no pertany a cap país, es regula pel Tractat Antàrtic.

A diferència del Pol Nord que està sobre la banquisa marina -l’oceà glaçat-, el Pol Sud es troba a alguns milers de metres sobre el nivell del mar degut al caràcter muntanyós de l’Antàrtida i al fet que el centre del continent acumula gran quantitat de gel. El pic més alt de l’Antàrtida es troba al massís Vinson amb 4.892 metres. Un dels llacs més coneguts de l’Antàrtida és el Vostok, situat a 4 km de profunditat sota la terra, essent el quart llac d’aigua dolça més gran del món. Però sabeu què, la seva aigua no està congelada, es manté líquida!! Hi ha diferents hipòtesis que expliquen aquest fet, la que té més força diu que és gràcies a la calor interna de la Terra i a la pressió del gel que el cobreix.

El punt vermell indica la posició del vaixell. Foto: projecte CASES.

L’Antàrtida és una continent glaçat, envoltat per illes glaçades. En canvi, l’Àrtic és un oceà glaçat envoltat per continents.

El fred polar

A l’Àrtic la temperatura mitjana a l’hivern pot arribar als -40ºC i la mínima absoluta registrada és de -67,8ºC. L’escalfament global provocat en gran mesura per la combustió de recursos fòssils està provocant la reducció del gel de l’Àrtic, amb greus conseqüències per la natura i els pobles costers d’aquesta zona.

Les masses d’aigua de l’oceà antàrtic circulen a gran velocitat i, sempre, en el sentit de les agulles del rellotge acoblades a la circulació atmosfèrica. La manca d’obstacles -no hi ha cap continent que faci de barrera al corrent marí- explica el per què el corrent agafa tanta velocitat. Aquest corrent, com si fos un riu amb molt cabal, actua a mode de barrera, aïlla el continent antàrtic i el converteix en la regió més freda del planeta. La velocitat del corrent, a més a més, es magnifica en el lloc més estret, el passatge de Drake, on es forma una mena d’embut oceànic que provoca una de les mars més braves i temudes del món. A l’Antàrtida, la temperatura mitjana del Pol Sud és de -51ºC, i la mínima absoluta registrada és de -89,6 ºC. Tot i així, a les zones costeres i a les illes del voltant, a l’estiu les temperatures són de pocs graus sota zero, arribant fins i tot, als +8ºC. El vent és una altra característica important de l’Antàrtida; els vents catabàtics es dirigeixen des del centre del continent cap a la costa, amb velocitats de fins a 320 km/h!

L’expedició Polar Change no es realitza en unes condicions tan dures. Per dues raons: l’època de l’any i la zona. En primer lloc, anem a l’Antàrtida durant l’anomenat estiu austral, és a dir, en els mesos en què a l’hemisferi sud és estiu: entre desembre i març. Això vol dir temperatures fredes però moooolt més suaus de les que us hem comentat (feu una ullada a les temperatures de la BAE Juan Carlos I https://www.meteoblue.com/fr/meteo/semaine/bae-juan-carlos-i_argentine_11807531). A més a més durant l’estiu austral hi ha llum solar gairebé les 24h del dia. Les hores de llum depenen del mes i de la posició en la que ens trobem. Per exemple, en la nostra campanya és negra nit entre les 23h i les 4h de la matinada, però si haguéssim vingut durant el solstici d’estiu, al desembre, haguéssim pogut veure el sol de mitjanit. No us perdeu les fotos que van fer les nostres companyes de l’expedició PEGASO el desembre de 2015. En segon lloc, naveguem al voltant de la Península Antàrtica, prop del cercle polar antàrtic (que es troba en la latitud 66º33’46”S), molt lluny del Pol Sud que està al bell mig del continent.

Com que els hiverns polars són molt durs, la majoria de les expedicions científiques a l’Antàrtida es concentren durant els mesos de novembre a març.

Però, perquè fa tan fred als pols? La inclinació de l’eix de la Terra fa que els rajos del sol arribin de manera molt inclinada a les latituds altes i, per tant, l’energia que arriba del sol ha de quedar repartida per una zona molt més extensa que si els rajos incideixen de manera perpendicular, com és el cas de les latituds baixes com l’equador. Ja sabeu, doncs, perquè l’Àrtic i l’Antàrtida son les regions més fredes del planeta!!! A més, són molt ventoses i molt seques (les precipitacions, en forma de pluja o sobretot neu, són molt escasses) i per això es consideren “deserts de gel”. El gel, al ser blanc reflecteix l’energia del sol i, per tant, les zones cobertes per gel s’escalfen menys que si la superfície és fosca, com el blau de l’oceà o el marró o verd de la terra. Feu la prova, poseu uns glaçons en un plat i un el tapeu amb un drap blanc i l’altre amb un drap negre. Poseu-los al sol. Quin es fons abans?

Mirant el cel

Com ja haureu vist l’Antàrtida està just a l’altra punta de l’oceà Àrtic. De fet, fixeu-vos en la paraula: Ant-Àrtic… Al Pol Nord hi tenim l’Àrtic, el seu nom ve de la paraula grega Arctos, que vol dir ós, en referència a les constel·lacions de l’Ossa Major i l’Ossa Menor, que té com a estrella més brillant l’Estrella Polar, Estel del Nord o Polaris Borealis. L’estel polar serveix com a punt d’orientació. Els humans, molts anys després de conèixer l’Àrtic, van descobrir un lloc “semblant”, però situat a l’altre extrem de la Terra, al Pol Sud, i el van anomenar Antàrtida, que vol dir “anti-àrtic”. És molt fàcil de recordar: el primer en ser descobert va ser l’Àrtic, situat al pol nord, i el segon, l’Antàrtic, al pol sud. Ara segur que ja no tindreu més confusions. Al sud no hi ha cap estel prou brillant que serveixi d’orientació però s’agafa com a referència l’estel més proper, l’Estel del Sud o Polaris Australis, tot i que és molt tènue i difícil de veure a ull nu. Al Pol Sud, la constel·lació més característica és la Creu del Sud, que com el seu nom indica te forma de creu.

Una altra similitud entre els dos pols són les aurores polars, un fenomen òptic espectacular, que consisteix en una resplendor de diferents colors que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A l’Àrtic s’anomena aurora boreal i a l’Antàrtida aurora austral. Aquells que les han vist diuen que és impossible descriure-les!!!

Diferències entre l’oceà Antàrtic i l’oceà Àrtic. Font: https://www.pinterest.com/pin/544443042446716038/

Població humana

Una altra diferència entre l’Àrtic i l’Antàrtida és la població humana. L’Àrtic ha estat poblat des de fa milers d’anys. De fet, moltes cròniques de l’exploració àrtica expliquen el contacte de navegants i exploradors amb aquest pobles que sumen més de 40 ètnies diferents.

A l’Antàrtida, aïllada per grans distàncies per mar de qualsevol altre continent, i amb l’extrema duresa del seu clima, no hi viu ningú de manera permanent. Només ara, amb la recerca que s’hi desenvolupa hi viu, de forma temporal, personal relacionat amb el món de la ciència. La majoria de les bases científiques se situen a les zones costaneres i illes del voltant i només estan actives durant l’estiu Antàrtic; només algunes bases estan preparades per allotjar-hi gent durant l’hivern. 

EXPLORADORS POLARS

L’origen de l’exploració de les zones polars comença amb els interessos comercials. En el cas de l’Àrtic, encara que havia estat explorat per vikings en el segle X, a partir del segle XVI l’interès va ser descobrir un pas pel nord de les costes de Siberia, el pas del nord-est, que permetés arribar a les costes de Xina evitant rodejar el continent africà i reduint la durada del viatge gairebé a la meitat. L’altra alternativa era trobar un pas pel nord-oest navegant entre les illes del nord de la costa canadenca, de manera que evitessin el temut cap d’ Hornos (el del passatge de Drake, recordeu?) i també s’escurcés el viatge.

En el cas de l’Antàrtida es tractava d’arribar a la terra austral, intuïda pels grecs, i en la que se suposava que trobarien recursos minerals i vegetals que podrien explotar.

En aquestes il·lustracions us presentem alguns dels personatges històrics pioners de les exploracions polars, però n’hi ha moltíssims més. Busqueu-los. Segur que gaudireu de les seves aventures!

Algunes exploracions pioneres a l’Àrtic i a l’Antàrtida. Autors: Andrés Barbosa i Nia Schamuells. Del llibre “Observando los polos” (2021).

REPTE #4

Aquestes fotos son una mostra dels paisatges que hem anat veient els darrers dies navegant a prop de la península antàrtica:

Repte pels més petits

Trieu la foto que us agradi més i descriviu-la. Penseu que hi podria viure una girafa? Per què? Quins éssers vius creieu que hi podríem trobar?

I un altre repte pels petits! – Aquí us presentem l’os Blanc i el pingüí Celestí. Penseu que en Blanc i en Celestí deuen ser bons amics que juguen junts molt sovint? Per què?

Il·lustració: Helena Galán

Pels més grans

Quins éssers vius viuen en els ecosistemes de les latituds que hem anat recorrent aquests dies? Enumereu-los i dibuixeu esquemàticament (o redacteu) una xarxa tròfica que puguem trobar aquí. Qui es menja a qui?

I un altre repte pels més grans – Sabríeu dir quines d’aquestes fotos les hem fet a les illes Shetland del Sud, i quines a la zona de l’estret de Guerlache i l’illa Adelaida?? Al diari del 27F hi trobareu algunes pistes 🙂

Tenim moltes ganes de rebre les vostres respostes!!

Fins aviat!!

Per enviar les respostes al repte, descarrega aquest document i envia-ho complet a icmdivulga@icm.csic.es

BIBLIOGRAFIA I RECUSOS PER A TOTES LES EDATS

Contes

• El viaje de Shakelton. William Grill. Impedimenta.
• Antártida: el continente de los prodigios. Mario Cuesta Hernando. Mosquito Books

 Llibres i articles

• Observando los polos. 2021. Balagué V, Cardelús C., Vila M. (eds.). Editorial CSIC-CATARATA
  • Capítol 1. Descubrir los polos. Introdución al Ártico y a la Antártida
• Una mirada polar: un viaje visual a los confines de la Tierra – eBook i pdf gratuït:http://libros.csic.es/product_info.php?products_id=1543

També podeu demanar l’EXPOSICIÓ en préstec (gratuïta) a:https://polarcsic.es/exposicion-una-mirada-polar/

• 500 años de frío. Javier Pelaez. Ed. Crítica.
• La conquista de los polos. Nansen, Amunsen y el Fram. Jesús Machamala / Agustín Comotto. Ed. Nórdica
• Endurance: la prisión blanca. Alfred Lansing. Ed. Península.

 Documental

• Antártida: un mensaje de otro planeta. Mario Cuesta

 Links

• Ecosistemes polars – ICM Divulga https://icmdivulga.net/ecosistemes-polars/?lang=ca
•  CAMPANYA POSEIDÓN – ICM Divulga https://icmdivulga.net/project/campanya-poseidon/

Mapes més precisos dels Pols:

• Antártica y Australia con menos distorsiones: presentan nuevo mapamundi plano, el más exacto entre todas las representaciones anteriores. 2021

https://www.latercera.com/que-pasa/noticia/antartica-y-australia-con-menos-distorsiones-presentan-nuevo-mapamundi-plano-el-mas-exacto-entre-todas-las-representaciones-anteriores/XG4IVFSBSRGC5DGYDL4LZITSWI/

• Princeton astrophysicists re-imagine world map, designing a less distorted, ‘radically different’ way to see the world. 2021

https://www.princeton.edu/news/2021/02/15/princeton-astrophysicists-re-imagine-world-map-designing-less-distorted-radically

Radio i premsa

• Com és la vida als dos pols de món? EL SUPLEMENT https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/com-es-la-vida-als-dos-pols-de-mon/audio/1159823/
• L’expedició Discovery de Scott al pol sud, amb Miquel Rafa, naturalista i biòleg. ELS VIATGERS DE LA GRAN ANACONDA https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-viatgers-de-la-gran-anaconda/lexpedicio-discovery-de-scott-al-pol-sud-amb-miquel-rafa-naturalista-i-bioleg/audio/1158238/
• Amudsen i Falcon Scott, la rivalitat despietada entre aventurers per trepitjar l’Antàrtida. ESTAT DE GRÀCIA

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/estat-de-gracia/amudsen-i-falcon-scott-la-rivalitat-despietada-entre-aventurers-per-trepitjar-lantartida/audio/1069252/

• Endurance: hallan en la Antártida tras 107 años el barco del explorador Shackleton, uno de los mayores naufragios de la historia. BBC

https://www.bbc.com/mundo/noticias-60677259#:~:text=El%20Endurance%2C%20el%20barco%20perdido%20del%20explorador%20ant%C3%A1rtico,porci%C3%B3n%20del%20oc%C3%A9ano%20Atl%C3%A1ntico%20Sur%20en%20la%20Ant%C3%A1rtida.

I acabem proposant-vos que busqueu una cançó: “Heroes de la Antártida” de Mecano -que recordaran tots els que ja tenim una edat- i que és un homenatge a tots aquells pioners intrèpids.