13/02 – Barcelona – Punta Arenas. Arriba l’Hespérides!

Fent la maleta… compte enrera i imprevistos!!!

Quin dia marxeu???!!

Aquesta va ser la frase més repetida per familiars i amics en els darrers dies abans del viatge. I la resposta, sempre la mateixa, el 7 de febrer…

Però el cert és que en les darreres 72h abans de marxar van passar unes quantes coses claus en les que ens ho jugàvem tot.

Dissabte 4 de febrer al matí tots vam haver de fer-nos una prova PCR de COVID. Ja feia com a mínim una setmana que tots portàvem mascareta en llocs tancats i evitàvem les aglomeracions ja que, per exigència del Comité Polar Español, la Institució que coordina la recerca a l’Antàrtida, un resultat positiu significaria per a aquella persona dir adéu a la campanya.

Diumenge 5 de febrer vam rebre els resultats de les PCRs, tots negatius!!! Primera prova superada. Però aquell mateix dia havíem sabut que l’Hespérides anava amb cert retràs respecte el calendari previst, degut a la mala mar en la seva pujada des de l’Antàrtida cap a Punta Arenas. A més a més, arrossegava un problema en un dels 4 motors mecànics, i seria necessari reparar-lo abans de salpar. I per postres, les autoritats xilenes van avisar el nostre cap d’expedició, el Manuel, que part del material i instrumentació científica que havíem enviat de Barcelona a Xile en un avió dues setmanes abans, estava retingut a les duanes de Santiago perquè els escànners havien detectat dins d’un dels baguls un aerosol, considerat no permès.

Així doncs, amb la maleta ja pràcticament feta, dilluns 6 de febrer al matí vam fer una reunió virtual per valorar la possibilitat de retrassar el nostre vol 3 ó 4 dies. Vam valorar pros i contres, i per unanimitat vam decidir que, tot i les incerteses, era més convenient mantenir el vol per al dia 7 i un cop a Xile, gestionar tots aquests inconvenients en contacte directe amb el personal xilè i el personal del vaixell.

De Barcelona a Punta Arenas (Xile)

I per fi va arribar el dia D: dimarts 7 de febrer de 2023. Les 10 persones de l’equip científic de l’ICM, el Manuel, el Rafel, la Queralt, l’Ari, l’Ana, l’Eli, la Magda, l’Elisa, la Dolors i el Charel ens vam trobar a l’aeroport de Barcelona a les 17:30, amb unes quantes motxiles i maletes ben grosses plenes de roba ben gruixuda, molts guants i molts gorros, per començar el nostre viatge cap a l’hemisferi Sud i més enllà… cap a l’Antàrtida!

El primer avió sortia a les 19.30 i ens va portar de Barcelona a Madrid. A l’aeroport de Barajas vam fer el primer sopar d’equip!! Després vam passar pel control de passaports, necessari per poder sortir del país. Pels volts de mitjanit s’enlairava el segon avió, de Madrid a Santiago de Xile. Vam trigar 13 horetes a creuar l’oceà Atlàntic i canviar d’hemisferi. Temps suficient per sopar (per segona vegada) a l’avió, veure alguna peli i intentar dormir una mica, tot i que els seients eren ben estrets. Aquesta és la ruta que va seguir l’avió:

Vam aterrar a les 9 del matí, malgrat les 13h de vol, ja que en la latitud de Santiago són 4 hores menys que a Barcelona. Les sensacions a l’arribada a Santiago van ser curioses perquè anàvem vestits d’hivern, amb una maleta carregada d’anoracs, però a l’hemisferi Sud estan a l’estiu, així que la temperatura rondava els 25ºC!!! Vaja, per anar en pantaló i màniga curta. Per sort no ens hi havíem de quedar gaire estona, perquè el tercer avió ens esperava per portar-nos encara més al Sud, fins a Punta Arenas, la ciutat més austral del Xile, en un vol de 4 horetes al llarg de tot el país, que és molt estret i allargat.

Així doncs, 30h després d’haver sortit de casa nostra, el dia 8 al vespre arribàvem a Punta Arenas, carregats d’equipatge i molt emocionats perquè ara sí, cada cop ho vèiem més a prop!!!

L’endemà va ser el moment de trobar-nos i conèixer els companys i companyes científics d’altres països que també són part del projecte Polar Change. La majoria gairebé no ens coneixíem, i vam fer un sopar tots junts a un local emblemàtic de Punta Arenas, el Shackelton,  per presentar-nos i parlar una mica de la  seguretat a bord del vaixell.

Tots plegats sumem 23 persones i 14 nacionalitats diferents (com podeu veure a l’apartat “Equip”). En les properes setmanes tindrem molt temps per conèixe’ns!!

Carreguem el vaixell

Divendres 10 de febrer. Només desperta-nos vam aixecar la cortina de l’habitació de l’hostal i allà el teníem… majestuós, el BIO Hespérides entrava al Port de Punta Arenas. Dues hores després, tot l’equip ja érem davant del vaixell, esperant instruccions per poder accedir-hi i col·laborar, junt amb els estibadors del port i el personal del vaixell, a fer la càrrega del tot material científic.

Aquest material el vam enviar fa mesos des de Barcelona. A l’octubre va venir un camió enorme a l’ICM amb un gran contenidor i el vam carregar amb 83 baguls plens de material. El contenidor el van posar en un gran vaixell mercant del port de Barcelona i va sortir cap al sud, va vorejar la península ibèrica, va travessar l’estret de Gibraltar, va enfilar cap a les illes Canàries i des d’allà va travessar l’oceà Atlàntic. Un cop a l’altre costat de l’Atlàntic va anar baixant, resseguint la costa de Sud-Amèrica fins arribar al seu destí: Punta Arenas, una ciutat i port interoceànic situada al sud de Xile, a la zona del canal del Beagle i l’estret de Magallanes. Us sonen aquests noms? Tenen molta història al darrera, val la pena que la investigueu una mica.

I ara havia arribat el moment de carregar tot el material al barco. Va ser un dia molt intens i molt emocionant. Una trentena llarga de persones, més de 60 mans, treballant en equip, de manera coordinada, per traslladar els palets des del moll cap a dins del vaixell. En poc més de 3 hores, la grúa del port va pujar tot el material a coberta, i nosaltres el vam anar distribuint pels diferents laboratoris, protegits amb guants de treball i sabates de seguretat, i salvant desnivells, escales i escotilles estretes. Va ser un gran treball en equip i vam acabar ben baldats, però súper satisfets.

Muntant els laboratoris de l’Hespérides

Amb el material a bord de l’Hespérides va arribar el moment d’obrir els baguls i anar col·locant cada cosa al seu lloc per convertir els espais, fins ara buits, en veritables laboratoris com els que tenim a l’ICM.

Tot això és una feinada que durarà uns quants dies i que encara no hem acabat… hi ha moltes coses per explicar-vos però ja no tenim més temps, així que haureu d’esperar fins el proper post!!!!