B O S C A N C E S T R A L
Mural 60 m – Anna Rierola
“Bosc ancestral” és un fragment d’immensitat, aquesta immensitat que va ser condició necessària per a l’existència de vida. Ens mostra l’Univers i la natura com un tot orgànic, on cada element està interrelacionat i no pot ser aïllat de la resta.
L’obra forma part de la façana del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA), seu de l’Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina, des de febrer de 2019.
Un món microscòpic sota la superfície del mar
Acostumats a veure peixos, algues, meduses i altres éssers marins de magnituds apreciables a l’ull humà, oblidem que sota la superfície del mar s’amaga un immens món microscòpic format per virus, bacteris, flagel·lats, microalgues, ciliats, petits crustacis, etc. Aquesta comunitat complexa de microorganismes planctònics marins exerceix funcions essencials per a la vida marina i l’equilibri dels ecosistemes.
“Bosc ancestral” s’inspira en el paper fonamental que juguen els organismes del fitoplàncton marí en el funcionament global del nostre planeta: constitueixen la base de la cadena tròfica, són els protagonistes de cicles naturals bàsics i generen el 50% de l’oxigen del planeta, que nosaltres respirem.
A més del paper funcional, aquesta obra artística també reivindica el paper ancestral d’aquests organismes: la història de la vida a la Terra va començar als oceans amb organismes molt simples, i les primeres formes fotosintètiques marines van originar l’atmosfera oxigènica en la qual vivim avui dia.
Els protagonistes
Diatomees, dinoflagel·lades i coccolitoforals són eucariotes unicel·lulars fotosintètics pertanyents al regne Protista.
Són els components més abundants del fitoplàncton, es troben àmpliament distribuïts per tot l’oceà i juguen un paper fonamental a la base de la cadena tròfica marina, a més de ser importants productors d’oxigen atmosfèric.
Les primeres evidències d’aquests organismes es troben en sediments i fòssils de fa 200 milions d’anys. Són, per tant, organismes primitius testimonis del passat del nostre planeta.
Pertanyen al grup de les Haptòfites i presenten formes molt diverses, però totes estan coberts de plaques de carbonat de calci, els cocòlits, que en conjunt formen la cocosfera de l’individu.
El seu particular moviment rotatori és produït per dos flagels diferents: un que envolta la cèl·lula i la fa girar sobre si mateixa, i un altre, més conven cional, que la impulsa. Algunes espècies són tòxiques i quan proliferen sense control poden afectar a altres organismes marins o fins i tot a la salut humana.
Es caracteritzen per la seva closca de sílice, el frústul, que presenta una gran diversitat de formes, grandàries i ornamentacions. Cada estructura és única i sovint són els petits detalls els que serveixen per diferenciar una espècie d’una altra.
Organismes ancestrals
La vida va sorgir als oceans fa 3800 milions d’anys. Els primers organismes fotosintètics marins van transformar l’atmosfera primitiva omplint-la d’oxigen, verí per a molts dels organismes que existien llavors, i possibilitat per a uns altres de desenvolupar-se i evolucionar en aquest nou ambient, fent de la Terra un planeta tal com el coneixem avui dia.
Des del primer ancestre eucariota comú (“LECA”), els protistes es van diversificar en un gran ventall de formes de vida. Les coccolitoforals, les diatomees i les dinoflagel·lades van divergir aviat en aquest arbre evolutiu i avui dia formen part de grups molt diferents.
Aroma a mar
A què es deu l’olor a brisa marina? Aquesta aroma refrescant és provocada principalment per un compost químic produït als mars: el sulfur de dimetil (DMS). Els organismes del fitoplàncton, principalment els haptòfits i les dinoflagel·lades, contenen dimetilsulfonipropionat (DMSP), que els ajuda a protegir-se de l’ambient salí i oxidant.
En morir, l’acció de diversos microorganismes transforma el DMSP en DMS. Aquest últim, com és un gas insoluble, difon cap a l’atmosfera, on s’oxida i actua com a nucli de condensació perquè el vapor d’aigua s’acumuli formant núvols.
És així com el fitoplàncton influeix en la regulació del clima: facilita la formació de núvols que reduiran la quantitat de radiació solar que arriba a la superfície, contribuint a frenar l’augment de la temperatura global del planeta.
Aquests organismes diminuts, amb grandàries de micròmetres (mil·lèsimes de mil·límetre), són invisibles a l’ull humà. Les seves espectaculars formes se’ns revelen gràcies a l’ús del microscopi electrònic.
El microscopi electrònic d’escombratge empra un feix d’electrons que ‘escaneja’ o ‘escombra’ la mostra per generar imatges amb resolucions inferiors a 1 nm, en les quals podem veure estructures fins a 100 vegades més petites que amb el microscopi òptic, i amb una gran profunditat de camp, mostrant, per tant, l’estructura tridimensional de les cèl·lules.
Tancant el cicle
Les estructures externes de coccolitoforals i diatomees perduren després de la mort de l’organisme i una part es diposita en el fons del mar, aportant carbonat i silici als sediments marins. Així, entren en el cicle geològic i poden ajudar-nos a reconstruir com era l’oceà en temps passats.
A N N A R I E R O L A
“Em meravella imaginar el brou primigeni de la vida,
i per a mi aquest mural té una mica d’aquest inici, de biogènesi”
El treball de l’Anna Rierola és una resposta a l’experiència de submergir-se en el món de la ciència feta imatge. Parteix d’imatges científiques per fer aflorar universos invisibles, focalitzant la nostra mirada en la complexitat del món que ens envolta, en l’harmonia de les lleis de la natura i en la vinculació entre el que és diminut i el que és immens.
Ens mostra l’Univers i la natura com un tot orgànic, on cada element està interrelacionat i no pot ser aïllat de la resta.
El mural està creat a partir d’imatges reals de microscòpia electrònica de microorganismes del fitoplàncton marí, realitzades a l’Institut de Ciències del Mar, i de nanomaterials i polímers sintètics, cedides per l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia.
“Bosc ancestral” és una interpretació artística i lliure d’un món invisible i, encara que el punt de partida són les imatges científiques, aquestes han estat modificades segons la visió de l’artista.