20 de febrer
DIARI DE CAMPANYA
Polar Change a l'Antàrtida20/02 – Naveguem!! Punta Arenas – Antàrtida
Tots els problemes es solucionen. Salpem rumb a l’Antàrtida!!
Muntant els laboratoris
Des que va arribar l’Hespèrides hi ha hagut un tràfec constant de científics i científiques repartint els baguls amb el material en cada un dels laboratoris, col·locant-lo en els armaris, muntant els instruments científics i deixant-los a punt per treballar. Un cop instal·lats toca trincar-los, que en llenguatge mariner significa subjectar-los molt bé per evitar que es moguin o caiguin. Fem servir cordills, adhesiu, brides, pops i cintes d’amarratge per subjectar-ho tot. I és que el mar es belluga, a vegades moltíssim, i cal evitar trencadisses o accidents.
Al vaixell, tot el material i els instruments han de quedar ben trincats. L’Odile trincant uns baguls.
A l’Hespèrides, els laboratoris es distribueixen en tres plantes. A la de baix, a l’alçada de la coberta principal, hi ha el “wet lab” o laboratori humit; en diem així perquè és el lloc per on entren les mostres que agafem al mar. Al laboratori humit hem muntat les càmeres d’incubació i producció d’aerosols que nosaltres anomenem “olles”: es tracta d’uns recipients cilíndrics amb una tapa transparent i equipats amb diversos sensors i filtres. Tenim 5 “olles” dissenyades especialment per fer aquests experiments. Dins les olles hi posarem entre 30 i 60L d’aigua de mar o gel marí i mitjançant un sistema de bombolleig generarem aerosols (gotetes d’aigua amb partícules sòlides o líquides) que s’acumulen en els filtres i seran analitzats posteriorment per altres aparells. Els sensors mesuraran la quantitat i mida de les partícules.
L’Ari muntant una de les “olles” (càmeres d’incubació i producció d’aerosols).
Un pis més amunt trobem el laboratori biològic; aquí analitzarem els microorganismes del plàncton (protists, microalgues, bacteris i virus). Hi tenim microscopis, un citòmetre (aparell per comptar cèl·lules), un espectrofotòmetre (que mesura a clorofil·la) i una gran varietat de sistemes de filtració per acumular els microorganismes de l’oceà i fer-ne diversos anàlisis i experiments.
Lab biològic
I dalt de tot, hem transformat la càmera del cap científic -pensada per ser una sala d’estar i de reunions del cap d’expedició- en un laboratori ple d’instruments molt sofisticats, anomenats espectròmetres de masses, que analitzen els components químics de l’aire – gasos i aerosols -.
La càmera del cap científic, al pis superior, convertida en un laboratori d’espectrometria de masses.
Fondejats a Punta Arenas
Durant aquests dies tots els contratemps s’han anat resolent: ha arribat la peça del motor del barco i ja l’han pogut arreglar, els tests d’antígens de tots els participants a la campanya han sortit negatius, i finalment, ens han informat que els 15 baguls de material i els instruments científics que venien amb camió des de Santiago de Xile estan arribant a la ciutat.
Però el lloguer de l’amarratge al port de Punta Arenas s’ha exhaurit i està arribant un altre vaixell que ha d’ocupar el nostre lloc. Així que, tot i que encara no tenim una part del nostre material, el dimecres 15 de febrer al migdia hem de marxar. L’Hespérides desamarra del port de Punta Arenas i esperem fondejats a poques milles de la costa fins que arribi el material.
Mentre esperem, les reunions científiques se succeeixen en petit comitè en qualsevol moment i lloc del barco. Tot està empeltat de ciència. A la càmera de científics -una sala amb una gran taula de treball i sofàs que conviden a conversar amb els col·legues-, l’Odile i la Sophia, especialistes en gel, aprofiten per comentar amb el Rafel i l’Elisa, ecòlegs microbians de l’ICM, els darrers detalls per dur a terme els mostrejos de la manera més eficient possible.
Reunió a la càmera de científics.
Tot s’encarrila. Càrrega mar-mar.
Són les 17h, fa tres hores que estem fondejats a poques milles de Punta Arenas. El nostre cap de campanya, el Manuel, entra a la càmera de científics tranquil i es dirigeix als que estem treballant amb els ordinadors. Saluda com si res, sembla que vagi a fer un comentari sense importància. Amb to de veu i volum absolutament normal, diu: The instruments are coming soon.
Tots alcem els ulls de les nostres pantalles i el mirem incrèduls. El Manuel continua: What is happening is… que una barca petita s’està aproximant a l’Hespérides amb els nostres baguls. Els dos vaixells es posaran de costat i farem un “transfer” mar-mar amb una grua per traslladar els baguls des de la coberta del petit vaixell que els ha portat fins a la coberta de l’Hespérides. Un cop embarcat, tots respirem tranquils. Son equips caríssims!! Només ens queda distribuir-los pels laboratoris. Ara sí, podem posar rumb a l’Antàrtida!
Una grua transferint al mig del mar els 15 baguls amb els instruments científics.
Navegant per l’estret de Magallanes i el canal del Beagle
El divendres 16 ha estat un regal, hem estat navegant per l’estret de Magallanes i a la tarda hem arribat al canal del Beagle. El sol ens acompanya i una bona colla ens trobem a la proa del vaixell gaudint del privilegi d’estar aquí, on mar i muntanya es donen la mà en un escenari perfecte pels amants de la natura: grans cims, uns enfarinats per neu caiguda fa pocs dies, altres amb imponents glaceres plenes de seracs que desemboquen sobre el canal, aquí en diuen “ventisqueros”. Les imponents glaceres ens deixen bocabadats. Aquí n’hi ha una que està patint un important desgel, un bon cabal d’aigua surt d’un forat del glaç i llisca muntanya avall, cap al mar. Fem fotos, filmem, ens anem coneixent els uns i els altres i, de cop i volta, una petita balena juganera, allà lluny ens ensenya el seu xorro d’aigua 3 o 4 vegades i tot seguit s’acomiada de nosaltres ensenyant-nos la seva cua. Després, aquí al costat, dos o tres llops marins salten i es capbussen a l’aigua. No trobem el moment per entrar dins…
Més tard passem per davant d’Ushuaia, la ciutat més austral del planeta. És una ciutat argentina al peu d’unes muntanyes imponents. Més enllà, ja de nit passem per Port Williams, un port xilè, que reivindica el fet de tenir la població més austral. Aquí tothom vol tenir el mèrit de ser “més austral” que els altres.
Mapa del Canal del Beagle
Mapa del Canal del Beagle
Paisatge del Canal del Beagle, la ciutat d’Ushuaia al fons
Paisatge del Canal del Beagle, la ciutat d’Ushuaia al fons
pc-diari-20f_10
Una glacera o “ventisquero” desembocant al canal del Beagle
La proa de l’Hespérides, al seu pas pel canal del Beagle
La proa de l’Hespérides, al seu pas pel canal del Beagle
El pas del Drake
La matinada del divendres 17 el barco comença a ballar una mica. Ja hem deixat els canals i entrem al pas del Drake, que separa Sud-Amèrica de l’Antàrtida, entre el cap d’Hornos (Xile) i les illes Shetland del Sud (Antàrtida). Les seves aigües son tradicionalment considerades pels navegants com les més tempestuoses del planeta degut al xoc de les aigües de 3 oceans: l’Atlàntic, el Pacífic i l’Antàrtic. Cada setmana es forma una tempesta forta, seguida de dos o tres dies de bonança, i torna a començar, de manera cíclica. El comandant del barco se serveix de la previsió meteorològica dels satèl·lits per creuar l’estret del Drake en el moment més adequat.
Mapa de la posició real de l’Hespérides travessant el Drake. Es pot consultar a http://www.utm.csic.es/sdb/#/shipSelection
Durant el dia se succeeixen estones amb més o menys moviment que la majoria de nosaltres suportem prou bé. Tot i que seguim fent reunions, ara només ens veiem en cor de treballar a mig gas. Les biodramines son les nostres aliades indispensables!!
El primer dia de navegació pel Drake ha estat plàcid. Dissabte 18 és el segon dia i l’hem passat fent un simulacre de mostreig, coordinant tots els equips científics. Arribarem a l’Antàrtida ja entrada la matinada de diumenge 19. L’Hespérides pararà a les dues bases i al campament Byers per descarregar menjar, recollir científics que han acabat la seva feina i també deixar-hi alguns companys de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), que s’encarregaran de fer el tancament hivernal de les bases.
S’espera una forta tempesta pel dia 19 al Drake, però nosaltres ja serem a l’altra banda. L’haurem passat aprofitant la bonança entre tempestes.
Som a l’Antàrtida!!!!
El diumenge 19 ens despertem davant la costa de l’illa de Livingston, que forma part de les illes Shetland del Sud. Els que som primerencs sortim de seguida a la coberta de proa a veure el paisatge. L’emoció corre per les nostres venes, ens abracem, saltem d’alegria! Som a l’Antàrtida!!!
Està emboirat i cau aiguaneu. Estem a 0 graus, però el fred és intens sobretot quan s’aixequen ràfegues de vent. Ens sorprèn veure, a terra, tan sols algunes congestes petites de neu, la resta és marró. Encara no hem vist cap iceberg, però la nostra estada antàrtica tot just acaba de començar. Una skua fa un vol ras ben a prop nostre; és la nostra benvinguda a l’Antàrtida.
L’illa Livingston des de l’Hespérides
Publicació el 13/02
6 de febrer
Som investigadors i investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), un dels centres de recerca més grans del CSIC. Estem a Barcelona, davant del mar, i el nostre lema és “Fem Recerca Marina per a un Planeta Saludable”. I és que la recerca que fem a l’ICM està orientada a conèixer els mars i oceans del nostre planeta per tal de navegar cap a un desenvolupament més sostenible de la humanitat.
Ens posem en contacte amb vosaltres per fer-vos una proposta molt especial.
Un equip d’investigació de l’ICM estem a punt de posar rumb a l’Antàrtida per estudiar les interaccions entre l’oceà i l’atmosfera en el context del canvi global. El projecte s’anomena POLAR CHANGE i l’expedició marxa de Barcelona demà!! Estarem fora entre el 7 de febrer i el 21 de març de 2023, i treballarem a bord del vaixell oceanogràfic Hespérides.
Tenim moltes ganes de compartir l’experiència de l’expedició i explicar la ciència que fem, i hem dissenyat el projecte divulgatiu:
“RUMB A L’ANTÀRTIDA: 5 SETMANES, 5 REPTES”
Si ens hi voleu acompanyar estarem en contacte navegant per la web d’ICM Divulga, vosaltres des del vostre institut o escola i nosaltres des de l’oceà glaçat.
I és que el nostre projecte va d’oceans gelats, d’aire, d’éssers vius diminuts (microscòpics) i de canvi climàtic. Si decidiu acompanyar-nos aprendreu què fan els científics i científiques que estudien el canvi climàtic als pols, sabreu com és una campanya oceanogràfica, aprendreu sobre la vida a l’oceà i coneixereu algunes experiències pioneres antàrtiques. En definitiva, coneixereu l’Antàrtida i alguns dels éssers vius que l’habiten, i segur, segur que en algun moment veurem foques, pingüins i potser, alguna balena!
I en què consisteix?
Durant el febrer i març de 2023, l’equip científic a l’Antàrtida anirà publicant un Diari de bord amb el qual podreu seguir el dia a dia del vaixell, els experiments que s’hi fan, els paisatges antàrtics o l’albirament de fauna marina.
Però a més a més, també es publicarà un post setmanal en el qual se us plantejaran una sèrie de reptes i preguntes relacionats amb l’Antàrtida, la recerca oceanogràfica i el canvi climàtic. Els haureu d’investigar pel vostre compte a l’aula, consensuar una resposta del grup-classe i enviar-nos-la per e-mail (icmdivulga@icm.csic.es).
Totes les vostres respostes es penjaran al web de l’ICM Divulga.
Cada setmana, mentre duri l’expedició, penjarem un nou repte i les respostes de l’anterior!!
No us perdeu aquesta oportunitat de fer un viatge al món de la investigació oceanogràfica de la mà d’una expedició real, aprofundir en el coneixement de l’oceà austral i prendre consciència del paper que tenen els oceans en el clima d’una manera activa i vivencial.
Comptem amb tots vosaltres!
I per escalfar motors us llancem el primer repte, un repte ben senzill.
Causa i efecte – I
És l’efecte dòmino o el vol d’una papallona? – Potser tots dos?
D. Lloris
El controvertit filòsof francès Claude-Adrien Schweitzer (1715-1771), més conegut com a Claude-Adrien Helvétius, va escriure: La veritat és una torxa que llueix entre la boira, sense dissipar-la. Frase que, en el seu moment, em va conduir a intentar desenvolupar un breu capítol sobre qüestions relacionades amb el concepte de Causa i Efecte (Lloris, 2019). En aquell moment em trobava limitat d’espai i vaig decidir tornar a aquesta tasca en una altra ocasió. Ara i aquí també tinc l’espai molt limitat, però intentaré aportar unes pinzellades més a aquell primer esbós.
Si acudim a la seva definició, veurem que ens diu: El principi fonamental per establir causa i efecte és demostrar que els efectes observats en un experiment van ocórrer després de la causa. Una definició que no veig pas tan brillant i vàlida com sembla. En particular quan s’interpreta el que només representa un fragment o part d’un procés.
D’aquesta definició en destacaria dues paraules: experiment i demostrar. La primera limita la seva veritat a l’àmbit del laboratori, amb els controls necessaris per validar fefaentment la seva relació. Mentre que demostrar no sempre és possible en un escenari natural, on les variables implicades són múltiples i no sempre conegudes, mesurables o controlables.
Per part meva, he de confessar que, només de pensar-hi, em produeix un vertigen inquietant, difícil de suportar, pel fet que el meu imaginari ofereix múltiples possibilitats, que he de desar al calaix de les hipòtesis per les dificultats que comporten.
I doncs? Hauríem de pensar que es tracta d’un principi que comença i s’acaba en si mateix com l’efecte dòmino, o es tracta d’una causa insignificant que forma part d’un procés de llarg recorregut, d’origen desconegut, però que produeix tot un entramat de fragments amb un desenllaç determinat que, al seu torn, genera altres entramats, com passa amb l’efecte papallona?
Mentre cavilo tot això, no deixo de pensar que l’habitual és oblidar-se d’aquestes menudeses, i centrar-me en la imatge pragmàtica que tots tenim sobre el significat d’aquests dos termes. Tractar d’aprofundir-hi només ocasiona mal de cap i pèrdua de temps. No hi fa res prendre decisions en funció del que no sempre és certesa, però resulta que ara tinc aquest temps tan valuós i segueixo cavilant-hi.
A sobre, durant aquests dies d’obligada reclusió per la covid-19, han caigut a les meves mans unes lectures que m’han retornat, com en el joc de l’oca, a la casella de sortida. Es tracta d’una traducció de Richard Wilhelm del llibre de les mutacions (Yijing o Yi Txing) i un poema recopilat per George Herbert (1651).
Llegeixo que l’oracle Yijing preveu un total de 64 caselles que m’evoquen els escacs, i sorprèn la seva similitud amb una matriu de contingències amb les seves columnes i files. I, en essència, amb la mateixa finalitat estadística quan s’aplica una Anàlisi de Components Principals buscant quins, de tots els factors obtinguts en un mostreig, tenen més rellevància. És fantàstic! Els xinesos ja treballaven 3000 anys A.C., en qüestions que el món occidental va necessitar més d’un mil·lenni després per aproximar-se a aquests procediments.
Per comprendre l’Yijing és fonamental jugar amb el concepte de sincronicitat, i veure que el que solem anomenar casualitats no ho són, sinó que s’han de considerar com quelcom més que una coincidència d’esdeveniments en un espai i temps determinat. És aleshores que se’ns mostren aspectes desconeguts relacionats entre ells, com ens diu el proverbi sobre com l’aleteig d’una papallona pot ocasionar una devastació lluny d’on es va originar.
El proverbi troba el seu reflex en un poema, recopilat per George Herbert, que versifica la mort del rei anglès Ricard III a la batalla de Bosworth Field el 1485, concloent que per un clau es va perdre un regne.
Per la falta d’un clau va ser que la ferradura es va perdre / Per la falta d’una ferradura va ser que el cavall es va perdre / Per la falta d’un cavall va ser que el cavaller es va perdre / Per la falta d’un cavaller va ser que la batalla es va perdre / I així com la batalla, va ser que un regne es va perdre / I tot perquè va ser un clau el que va faltar.
En ambdues formes s’exemplifica la teoria del caos, on qualsevol acció o omissió per insignificant i inconnexa que sembli, és capaç d’alterar a curt, mitjà o llarg termini qualsevol esdeveniment, que no creuríem que pogués estar connectat amb la causa que el va originar.
Per altra banda, és sorprenent conèixer com s’assenten les nostres conviccions, moltes de les quals se sustenten en una sèrie de veritats que en realitat no són més que suposicions sense altre fonament que la repetició exhaustiva. I que, en boca d’uns i altres, acaben prenent carta de naturalesa fins a convertir-se en el nostre suport quotidià.
Constantment, en la diversitat de mitjans d’informació, ens aborden multitud d’experts que intenten explicar qualsevol esdeveniment, ja sigui de caràcter social, polític o científic. I alguns, fins i tot, s’atreveixen a vaticinar futurs imminents i les causes que els originen, que gairebé sempre volten l’alarmisme.
No ens n’adonem, però aquesta forma d’explicar l’entorn per part de qualsevol primera llança del llenguatge, ens condiciona i, alhora, ens fa tenir subliminalment una falsa sensació de coneixement que expliqui qualsevol dels diversos escenaris que poden esdevenir-se. Atenció! No confonguem probabilitat amb certesa.
Malauradament, aquesta forma de comunicar avança entre nosaltres de forma imparable, tot devaluant el significat i el sentit de les paraules i de les idees. No es cerca la veritat, s’intenta que el discurs emès sigui més important en la forma que en el fons. Es tracta de trobar un receptor que l’assumeixi i el difongui, tot transformant-se ell mateix en causa i efecte immediats. Aixafarà la darrera peça del dòmino, quan li caigui a sobre, a qui va originar el primer moviment de caiguda?
REFERÈNCIES
Herbert, G. 1651. Jacula Prudentum or “Darts of the Wise”. Scholar Select.
Lloris, D. 2019. Anecdotario y vivencias de un Ictiólogo (Anacefaleosis 1971-2018). Ed. Tapa blanda. Amazon, 314 pp.
Wilhelm, R. (Traduc.). 2017. I Ching (Abreviado). El libro de las mutaciones. (Versión rústica en español de 2017). Pocket Edhasa. 360 pp.
AUTOR
Dr. Domingo Lloris, ictiòleg marí amb 150 publicacions, 60 projectes, 52 campanyes al Mediterrani, Cantàbric, Mauritània, Namíbia, Canal de Beagle, mar argentí, Xile, Terranova. Pioner en el mostreig a més de 1000 m de fondària.
Foto de portada: Al·legoria de la combinació de l’efecte dòmino i papallona, on es resumeix la influència reguladora del riu Nil i els seus efectes a tota la Mediterrània, després de la construcció de l’embassament d’Assuan. [Ref.: D. Lloris, 2019b].
És el major centre de recerca marina
d'Espanya i un dels més importants
de la regió Mediterrània.
Es dedica íntegrament a l'estudi
de mars i oceans.
www.icm.csic.es