REPTES A L'AULA

Proposta educativa de la campanya ARCTIC-MON

REPTE #4 – Poblacions indígenes de l’Àrtic

L’Àrtic té un total de 4 milions d’habitants, dels quals aproximadament el 10% són pobles indígenes. Hi ha poblacions els ancestres de les quals han viscut a la regió des de fa milers d’anys; poblacions no indígenes que van arribar durant diverses onades a la regió àrtica per motius diversos relacionats gairebé tots amb l’explotació econòmica de la regió o amb l’administració pública; poblacions mixtes i, més recentment, poblacions que han migrat a la regió àrtica des de països no àrtics. Els vuit Estats àrtics classifiquen les seves poblacions indígenes de diferent forma, i en l’actualitat, hi ha poblacions en tots ells excepte en un, Islàndia. Hi ha uns quaranta grups ètnics vivint a l’Àrtic, i fins i tot a risc de realitzar generalitzacions, utilitzarem la tradicional divisió que distingeix els següents com a principals:

– Els INUITS (o esquimals) inclouen els Inupiat a Alaska, els Inuvialuit al Canadà i els Kalaallit a Groenlàndia; viuen repartits entre el Canadà, Dinamarca, Rússia i els Estats Units d’Amèrica –al voltant de 150.000–. Els inuits s’han dedicat tradicionalment a ser pescadors i caçadors, particularment el seu mode de vida s’ha basat en la caça de la beluga, la balena boreal, la morsa, el caribú i la foca. De tradició nòmada, construeixen iglús i utilitzen trineus i gossos. Els Inupiat són reconeguts baleners i caçadors i tenen molts valors, com el respecte pels grans, l’humor; el respecte per la natura, el coneixement de l’arbre geneològic, amor pels infants, cooperació, humilitat, espiritualitat.

-Els SAMIS (o lapons) –un total d’uns 100.000– viuen repartits en quatre estats: Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Tradicionalment s’han dedicat a la pesca, l’artesania de pells, la ramaderia ovina i, fonamentalment, a la ramaderia de rens. Actualment són sedentaris, viuen a petites granges.

– Els ATABASKAS, DENS i GWICH’IN –al voltant de 55.000– viuen al Canadà i als Estats Units. Els avantpassats dels atabaskans eren poblacions seminòmades i es dedicaven a la caça i la pesca. Un dels animals en què la població atabaskana més ha donat suport a la seva subsistència és el caribú, si bé aquests animals van desapareixent al mateix ritme que ho fan els seus hàbitats naturals a causa de l’explotació forestal, la mineria i la indústria petroliera i gasística. Els avantpassats dels gwich’in eren nòmades i depenien del caribú porcupine tant per a alimentació, eines i vestit i encara moltes famílies en depenen. Els gwich’in s’han implicat així en la defensa del caribú porcupine, que es desplaça entre la frontera dels Estats Units i el Canadà, concretament a Alaska on els caribús il·luminen les seves cries cada any. Creuen en les forces espirituals que ajuden la caça i la subsistència i tenen un sistema matrilineal, en què els fills pertanyen al clan de la mare.

– Els ALEUTIANS –uns 15.000– vivien a la cadena d’illes del mateix nom, que es repartien entre les Illes Aleutianes a Alaska i la regió de Kamtxatka a Rússia. Actualment, uns 2.200 Aleutians viuen a Alaska, les Illes Aleutianes, les Illes Pribilof ia la península d’Alaska a l’oest de la Badia de Stepovak, i estimacions recents calculen que hi ha uns 15.000 descendents dels originaris aleutians. Han subsistit tradicionalment dels recursos del Mar de Bering: peix, lleons marins i foques.

– Les poblacions indígenes de Rússia són variades i diverses i constitueixen el grup més nombrós –unes 250.000. Tot i que aquest país no diferencia les poblacions indígenes separadament, hi ha més de 40 comunitats i les més extenses inclouen: yakuts, komi y karelios

Distribució de las poblacions indígenas ártiques. Font: Nordregio https://nordregio.org/maps/indigenous-population-in-the-arctic/

El coneixement indígena és clau per desenvolupar solucions de conservació que considerin el context ampli de la vida a l’Àrtic i donin suport als usos tradicionals i sostenibles del medi marí, com la caça i la recol·lecció de subsistència. D’altra banda, el coneixement tradicional dels pobladors de l’Àrtic són una peça fonamental per a l’estudi del canvi climàtic a l’Àrtic, tant pel seu coneixement de la regió, com de la seguretat en les mesures en el gel i els canvis que s’hi han produit. Els pobladors de l’Àrtic poden fer mesures científiques, que són difícils de fer d’una altra manera. Així, la Ciència Ciutadana es defineix com: “Treball científic realitzat voluntàriament per membres del públic en general, sovint en col·laboració amb o sota la direcció de científics professionals i institucions científiques”. Un exemple de ciència ciutadana és la que es va realitzar en un projecte liderat pel British Antarctic Survey (BAS) d’Anglaterra: la col·laboració entre científics i indígenes va permetre posar diversos sensors que mesuren el gruix del gel, sota els trineus que usen els inuits per anar a caçar o pescar. Així es van aconseguir moltíssimes mesures de gruix del gel en una zona força gran de Groenlandia.

El canvi climàtic ha estat, amb diferència, el factor que més ha influït en el fet que els dos espais polars del planeta hagin deixat de ser elements marginals en les relacions internacionals per passar a ser referents crucials a la geopolítica internacional. En el cas de la regió àrtica, a diferència del que passa a l’Antàrtida, hi ha poblacions indígenes o autòctones que veuen en perill les seves formes de vida tradicionals, no només per l’impacte que el canvi climàtic està tenint al medi i a les espècies que hi habiten, sinó també perquè aquestes poblacions, amb els seus modes de vida tradicionals, estan particularment units al territori que habiten i els seus recursos, de manera que els canvis en els patrons de comportament d’aquests afecten, necessàriament, les cultures, identitats i tradicions dels seus pobladors autòctons, en alguns casos posant-les seriosament en perill d’extinció.

REPTE #4

Estimats exploradors i exploradores polars,

Volem acabar aquest repte amb algunes preguntes per reflexionar sobre la vida a l’àrtic, i compartint alguns recursos per explorar.

1. Com creus que és viure a l’hivern àrtic? saps quantes hores de llum hi ha a l’hivern? i a l’estiu? Pensant en la pèrdua dràstica de gel marí que està patint l’àrtic, com creus que es veuran afectats els seus habitants?

2. En el context de canvi climàtic, ¿quin impacte pot tenir viure sobre el permafrost?

Bibliografia i recursos

Llibres

Enllaços

Anterior