El Sol torna a girar al voltant de la Terra, ¡¡una altra vegada!!

Patricia Caro Ruiz

El Sol gira al voltant de la Terra, sí, ben bé com ho sentiu!!! O almenys, és el que va pensar, bé, més aviat, va creure l’ésser humà durant centenars d’anys. Els més reconeguts científics de l’època elogiaven i defensaven aquesta premissa i el poder d’aquella època (la Santa Inquisició i poders polítics de torn) atacava, jutjava i condemnava els que defensessin qualsevol hipòtesi diferent, com va ser el cas de Galileu Galilei. Per a la seva “desgràcia”, va demostrar el que 100 anys abans “va vaticinar” Copèrnic: l’home no és el centre de l’univers.

“Evidentment que el Sol no gira al voltant de la Terra ni la Terra és el centre de l’univers”, estem pensant tots, i ens escandalitzem davant la idea que a algú se’l jutgés per constatar el que ja sabem: no som el centre de l’univers!!

Lluny de valorar la postura de la Santa Inquisició de llavors, on vull portar-nos és al mateix moment en el qual Galileu va ser jutjat, aquest moment que es repeteix incessantment, enrient-se del temps i de l’espai…

sento anunciar-nos que continuem creient-nos el centre de l’univers i, a més no ens escandalitzem per això!

bé, justament el contrari, ho fomentem en cada pas i decisió que prenem.

I, per què dic això? Bàsicament, perquè disposem de tot el que està al nostre abast, i no tan a l’abast, en pro de la nostra comoditat i progrés, mitjançant la transformació de tot el que tenim al voltant i, el pitjor de tot, ens n’enorgullim perquè som capaços de reptar les lleis de la natura, i així, demostrar els nostres assoliments com a “espècie superior”. Però,

es pot denominar superior a una espècie que s’autodestrueix?

Per posar un exemple, que n’hi ha a milers, vull recuperar a la nostra memòria l’indicador Dèficit o Reserva Ecològica. L’organització sense ànim de lucre Global Footprint Network calcula anualment el dèficit ecològic per països i globalment, i aquest càlcul és una comparativa entre l’empremta ecològica i la biocapacitat del planeta (recursos naturals i la seva capacitat de regeneració), tots dos calculats com a hectàrea per càpita. A manera de recordatori, es podria resumir l’empremta ecològica com un indicador que mesura l’impacte que té el nostre estil de vida sobre el planeta*.

Des d’aquest punt de vista, podem observar un planeta Terra com el de la imatge, un planeta on, en la projecció del 2020, veiem com anem aconseguint el dèficit ecològic país per país. Per exemple, a Espanya, a partir del 27 de maig de 2020, els recursos naturals i la seva regeneració seran superats pel nostre consum, per la qual cosa serà necessari viure dels estocs, i/o de les importacions i/o de la sobreexplotació del territori. Però és clar que no és un problema local ja que el 29 de juliol de l’any passat, la Terra es va veure sobrepassada, és a dir, va aconseguir el dèficit ecològic 5 mesos abans de finalitzar l’any. Això comporta una sobreexplotació de recursos de manera que serien necessaris 1,75 planetes Terra per a sostenir el nostre estil de vida.

Dates en les quals cada país sobrepassarà la seva capacitat d’autoproveir-se i assimilar els residus generats amb els recursos naturals disponibles en el seu territori. Font: Global Footprint Network

No sé vosaltres, però tenint al cap aquesta realitat, no puc evitar de pensar que en alguna cosa ens assemblem a la Santa Inquisició del segle XVII, aquells que protegien la “dignitat de l’home ja que era aquest el centre de l’existència”.

La nostra manera d’encarar el dia a dia consisteix a donar per fet que tot, i dic tot perquè ni l’exosfera ni Mart se’n lliuren, està a la nostra total disposició, per al nostre ús i plaer quan i com vulguem. Però no estic parlant únicament de recursos naturals, sinó també de la qualitat de vida de milions de persones, perquè aquesta sobreexplotació té conseqüències catastròfiques en comunitats de tot el planeta. Genera desforestació, erosió del sòl, pèrdua de zones cultivables, disminució de recursos hídrics, matèries primeres, fam… Això ocasiona que les poblacions més vulnerables, incloses les del “primer món”, es vegin obligades a migrar i/o sobreviure en condicions infrahumanes, la qual cosa té inri ja que són, justament ells, els que menys impacte ecològic ocasionen, és a dir, menys empremta ecològica (veure següent imatge).

Distribució mundial de l’Empremta Ecològica per persona. Font: Global Footprint Network

Sento ser jo qui us ho digui però…

ens hem polaritzat i deshumanitzat

hem passat de la necessitat a l’opulència sense importar-nos a qui escombrem, tot deixant pel camí criteris intangibles que són vitals i irreemplaçables. No estic advocant per la restricció, i encara menys imposada, sinó per un consum i vida responsables, on el sistema d’elecció no es restringeixi al capital econòmic i al “perquè puc”, sinó que tingui en compte, en parts iguals i de manera tangible, el desenvolupament econòmic, ambiental i social simultàniament.

En aquests moments i en aquest lloc, 22 d’abril de 2020 i Espanya, i en retir obligat, podem fer un exercici d’avaluació i purga, podem enumerar i prioritzar les nostres necessitats i els nostres valors i, d’aquesta manera, triar conscientment què desitgem fer i tenir i com volem aconseguir-ho. Espero que cadascun de nosaltres pugui, en aquests dies, reflexionar sobre allò que l’omple i li aporta plenitud de manera sincera, perquè aquesta vida no és una competició de “fer” i “tenir” sinó un camí per a arribar a ser el que realment som, i això no té res a veure ni amb el consum ni amb l’acaparament de recursos.

Feliç dia Internacional de la Mare Terra

* William Rees i Mathis Wackernagel la petjada ecològica es correspon amb l’àrea de territori ecològicament productiu (cultius, pastures, boscos o ecosistema aquàtic) necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població definida amb un nivell de vida específic indefinidament.

AUTORA:

Patricia Caro Ruiz, humana i poeta, empàtica i somiadora, defensora de la plenitud que ens habita encara que silenciada, a més d’entre moltes altres coses, gestora i promotora de projectes a la Unitat Oceà i Clima (IOCAG-ICM), Las Palmas GC.

Foto de portada de Patricia Caro Ruiz