Exploradors del Mar
Secció per a Instituts durant la campanya POSEIDÓNCharles Darwin
Les expedicions oceanogràfiques europees dels segles passats es caracteritzaven per tenir finalitats principalment polítiques i econòmiques, amb el propòsit d’annexionar territoris als països que les finançaven. Tot i així, i per ser justos, hem de reconèixer que alguns d’aquests països, com Gran Bretanya, França, Noruega… es preocupaven per incloure a bord naturalistes, biòlegs, físics, cartògrafs, astrònoms, etc., amb la ferma voluntat de documentar científicament aquests viatges, que podien durar tranquil·lament entre 2 i 5 anys.
La nostra campanya arrenca a la Patagònia, a la zona de la Terra de Foc, concretament a Punta Arenas (Xile) i, navegant per l’Estret de Magallanes, arribarem a l’oceà Atlàntic, que creuarem des de ben avall de l’hemisferi sud, fins a les illes Canàries (hemisferi nord), tot creuant el tròpic de Capricorn, el mític meridià de l’Equador (latitud 0º) fins a arribar a l’alçada del tròpic de Càncer. Aquest recorregut a la inversa, sortint des de Plymouth (Anglaterra) l’any 1831, va esdevenir la primera part de l’expedició a bord del HSM Beagle, que portaria a Charles Robert Darwin (1809-1882) a la publicació del que ha estat un dels llibres científics més importants de la història, L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural (1859).
En aquells moments el pensament imperant era que Déu havia creat tots els éssers vius al principi dels temps i que aquests no havien canviat. Lamarck fou qui va formular la primera teoria de l’evolució, proposant que Déu crea la natura, i els animals i vegetals evolucionen segons les seves necessitats per adaptar-se a l’ambient, i postulà que aquestes variacions serien heretables.
Darwin, però, en el decurs del seu viatge, va trobar nombroses evidències que desacreditaven aquestes creences basades en la religió, i el van portar a formular la seva nova i revolucionària teoria.
A l’Argentina va trobar fòssils d’animals de diferents èpoques i això el va fer pensar que estudiant diferents capes de la terra podria trobar animals de diferents temps i podria establir un ordre d’aparició. Avui dia aquesta és la base de la Paleontologia, ciència que estudia el passat a través dels fòssils. A Xile va ser testimoni d’un terratrèmol i va poder observar com les closques de musclos de temps antics sorgien de les capes de la Terra més profundes. A les illes Galàpagos va observar diferents espècies d’ocells: tots semblaven iguals però tenien petites diferències morfològiques. A l’Equador va trobar fòssils d’arbres a peu de platja, i a les altures dels Andes va trobar restes d’animals marins. Així doncs, durant el seu viatge anava concloent que les diferents espècies havien anat evolucionant, sorgint noves espècies i extingint-se les més antigues, de manera que tots els animals i plantes que hi ha avui dia provenen d’animals i plantes que ja havien desaparegut… Però, si estirem el fil, quin és el primer animal de tots? I la primera planta? A l’època de Darwin això no ho havia pensat ningú i li feia por que el tractessin de boig. A l’expedició es va trobar científics que el van inspirar i li van resoldre molts dubtes, com John Herschel, que ja tenia nocions de l’idea de l’evolució.
Lligat al terme de l’evolució també va introduir termes com l’extinció o desaparició d’espècies. Què fa que unes sobrevisquin i d’altres desapareguin? L’entorn on viuen les espècies va canviant: la temperatura, el tipus de sòl, hi ha terratrèmols, erupcions volcàniques, desapareixen algunes fonts d’aliment… No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni tampoc la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta als canvis del medi.
La teoria de l’evolució de Darwin va influenciar totes les branques del coneixement, revolucionant la ciència, la religió i la filosofia, convidant-nos a reflexionar d’on venim i a pensar en la vida com un procés on esdevenim allò que som.
Els pinsans de Darwin (o pinsans de les Galápagos). Darwin, 1845.
Darwin tampoc va saber explicar quin era el motor dels canvis en l’evolució. Els neodarwinistes van anar un pas més enllà, i van integrar els coneixements genètics més moderns (la teoria de l’herència genètica de Mendel, els gens, les mutacions aleatòries…) a la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural. D’aquesta manera s’explica que el mecanisme de l’evolució està basat en les mutacions que sofreixen els gens dels organismes. Aquesta teoria es va desenvolupar principalment durant la primera meitat del segle passat i la majoria de llibres de text (possiblement els vostres) s’aturen aquí…
No és gens agosarat pensar que amb l’avenç científic i tecnològic de les darreres dècades les grans preguntes de qui som i d’on venim tenen el seu punt i final en el neodarwinisme. Us deixem aquesta frase d’una de les grans científiques del segle XX, la Lynn Margulis:
“La gran visió de Darwin no estava equivocada, només incompleta”.
Continuarà….