Les proliferacions de les microalgues del gènere Ostreopsis estan associades a mortalitats massives de fauna marina i a irritacions respiratòries en humans. A través del projecte OstreoRisk (2015-2017), l’equip d’experts de l’ICM tracta d’ampliar el coneixement sobre la dinàmica d’aquestes proliferacions i els seus efectes perjudicials sobre l’ambient marí i la salut pública.
Ostreopsis és una alga microscòpica que té forma de gota d’aigua. Està formada per una única cèl·lula i, per tant, no és possible veure-la a simple vista.
Ostreopsis
Les espècies d’aquest gènere són dinoflagel·lades bentòniques d’origen tropical que produeixen toxines (ovatotoxinas, principalment, i palitoxina).
Les proliferacions d’aquestes microalgues són freqüents en el Mediterrani des de fa més d’una dècada, i possiblement estiguin afavorides per l’augment de la temperatura del mar i els impactes de l’activitat humana en el medi marí.
La problemàtica de l’Ostreopsis
Coincidint amb proliferacions d’aquesta dinoflagel·lada, a diversos països s’han enregistrat mortalitats massives d’invertebrats marins d’escassa o nul·la mobilitat com eriçons, estrelles de mar, musclos i crancs. El projecte OstreoRisk investiga si aquestes mortalitats són degudes a algun de les substàncies produïdes per l’Ostreopsis o bé causades per la disminució d’oxigen en l’aigua de mar, quan les cèl·lules que formaven la proliferació d’Ostreopsis moren i són descomposades pels bacteris marins.
També, algunes proliferacions s’han associat a irritacions lleus en les vies respiratòries altes (picors al nas, a la gola i als ulls) de persones que es troben a les platges i zones properes a la proliferació en respirar l’aerosol marí. Aquesta simptomatologia disminueix ràpidament, al cap de poques hores, simplement en allunyar-se de la platja. Curiosament, els símptomes no tenen lloc sempre al llarg de la proliferació, sinó que només passen durant determinats dies. El projecte OstreoRisk coordina ecòlegs, químics analítics, meteoròlegs i metges epidemiòlegs per investigar quin és l’element tòxic o al·lergènic d’aquests episodis.
Com són les proliferacions d’Ostreopsis?
Són espècies epífites, és a dir, que viuen principalment recobrint els vegetals del fons marí (macroalges i posidònia) en aigües poc profundes i ben il·luminades.
Les cèl·lules també es troben nedant o surant en la superfície de l’aigua. Durant les proliferacions, es generen escumes formades per acumulacions de Ostreopsis i fragments de macroalges.