20/02 – Naveguem!! Punta Arenas – Antàrtida

Tots els problemes es solucionen. Salpem rumb a l’Antàrtida!!

Muntant els laboratoris

Des que va arribar l’Hespèrides hi ha hagut un tràfec constant de científics i científiques repartint els baguls amb el material en cada un dels laboratoris, col·locant-lo en els armaris, muntant els instruments científics i deixant-los a punt per treballar. Un cop instal·lats toca trincar-los, que en llenguatge mariner significa subjectar-los molt bé per evitar que es moguin o caiguin. Fem servir cordills, adhesiu, brides, pops i cintes d’amarratge per subjectar-ho tot. I és que el mar es belluga, a vegades moltíssim, i cal evitar trencadisses o accidents.

A l’Hespèrides, els laboratoris es distribueixen en tres plantes. A la de baix, a l’alçada de la coberta principal, hi ha el “wet lab” o laboratori humit; en diem així perquè és el lloc per on entren les mostres que agafem al mar. Al laboratori humit hem muntat les càmeres d’incubació i producció d’aerosols que nosaltres anomenem “olles”: es tracta d’uns recipients cilíndrics amb una tapa transparent i equipats amb diversos sensors i filtres. Tenim 5 “olles” dissenyades especialment per fer aquests experiments. Dins les olles hi posarem entre 30 i 60L d’aigua de mar o gel marí i mitjançant un sistema de bombolleig generarem aerosols (gotetes d’aigua amb partícules sòlides o líquides) que s’acumulen en els filtres i seran analitzats posteriorment per altres aparells. Els sensors mesuraran la quantitat i mida de les partícules.  

Un pis més amunt trobem el laboratori biològic; aquí analitzarem els microorganismes del plàncton (protists, microalgues, bacteris i virus). Hi tenim microscopis, un citòmetre (aparell per comptar cèl·lules), un espectrofotòmetre (que mesura a clorofil·la) i una gran varietat de sistemes de filtració per acumular els microorganismes de l’oceà i fer-ne diversos anàlisis i experiments.

I dalt de tot, hem transformat la càmera del cap científic -pensada per ser una sala d’estar i de reunions del cap d’expedició- en un laboratori ple d’instruments molt sofisticats, anomenats espectròmetres de masses, que analitzen els components químics de l’aire – gasos i aerosols -.

Fondejats a Punta Arenas

Durant aquests dies tots els contratemps s’han anat resolent: ha arribat la peça del motor del barco i ja l’han pogut arreglar, els tests d’antígens de tots els participants a la campanya han sortit negatius, i finalment, ens han informat que els 15 baguls de material i els instruments científics que venien amb camió des de Santiago de Xile estan arribant a la ciutat.

Però el lloguer de l’amarratge al port de Punta Arenas s’ha exhaurit i està arribant un altre vaixell que ha d’ocupar el nostre lloc. Així que, tot i que encara no tenim una part del nostre material, el dimecres 15 de febrer al migdia hem de marxar. L’Hespérides desamarra del port de Punta Arenas i esperem fondejats a poques milles de la costa fins que arribi el material.

Mentre esperem, les reunions científiques se succeeixen en petit comitè en qualsevol moment i lloc del barco. Tot està empeltat de ciència. A la càmera de científics -una sala amb una gran taula de treball i sofàs que conviden a conversar amb els col·legues-, l’Odile i la Sophia, especialistes en gel, aprofiten per comentar amb el Rafel i l’Elisa, ecòlegs microbians de l’ICM, els darrers detalls per dur a terme els mostrejos de la manera més eficient possible.

Tot s’encarrila. Càrrega mar-mar.

Són les 17h, fa tres hores que estem fondejats a poques milles de Punta Arenas.  El nostre cap de campanya, el Manuel, entra a la càmera de científics tranquil i es dirigeix als que estem treballant amb els ordinadors. Saluda com si res, sembla que vagi a fer un comentari sense importància. Amb to de veu i volum absolutament normal, diu: The instruments are coming soon.

Tots alcem els ulls de les nostres pantalles i el mirem incrèduls. El Manuel continua: What is happening is… que una barca petita s’està aproximant a l’Hespérides amb els nostres baguls. Els dos vaixells es posaran de costat i farem un “transfer” mar-mar amb una grua per traslladar els baguls des de la coberta del petit vaixell que els ha portat fins a la coberta de l’Hespérides. Un cop embarcat, tots respirem tranquils. Son equips caríssims!! Només ens queda distribuir-los pels laboratoris. Ara sí, podem posar rumb a l’Antàrtida!

Navegant per l’estret de Magallanes i el canal del Beagle

El divendres 16 ha estat un regal, hem estat navegant per l’estret de Magallanes i a la tarda hem arribat al canal del Beagle. El sol ens acompanya i una bona colla ens trobem a la proa del vaixell gaudint del privilegi d’estar aquí, on mar i muntanya es donen la mà en un escenari perfecte pels amants de la natura: grans cims, uns enfarinats per neu caiguda fa pocs dies, altres amb imponents glaceres plenes de seracs que desemboquen sobre el canal, aquí en diuen “ventisqueros”. Les imponents glaceres ens deixen bocabadats. Aquí n’hi ha una que està patint un important desgel, un bon cabal d’aigua surt d’un forat del glaç i llisca muntanya avall, cap al mar. Fem fotos, filmem, ens anem coneixent els uns i els altres i, de cop i volta, una petita balena juganera, allà lluny ens ensenya el seu xorro d’aigua 3 o 4 vegades i tot seguit s’acomiada de nosaltres ensenyant-nos la seva cua. Després, aquí al costat, dos o tres llops marins salten i es capbussen a l’aigua. No trobem el moment per entrar dins…

Més tard passem per davant d’Ushuaia, la ciutat més austral del planeta. És una ciutat argentina al peu d’unes muntanyes imponents. Més enllà, ja de nit passem per Port Williams, un port xilè, que reivindica el fet de tenir la població més austral. Aquí tothom vol tenir el mèrit de ser “més austral” que els altres.

El pas del Drake

La matinada del divendres 17 el barco comença a ballar una mica. Ja hem deixat els canals i entrem al pas del Drake, que separa Sud-Amèrica de l’Antàrtida, entre el cap d’Hornos (Xile) i les illes Shetland del Sud (Antàrtida). Les seves aigües son tradicionalment considerades pels navegants com les més tempestuoses del planeta degut al xoc de les aigües de 3 oceans: l’Atlàntic, el Pacífic i l’Antàrtic. Cada setmana es forma una tempesta forta, seguida de dos o tres dies de bonança, i torna a començar, de manera cíclica­. El comandant del barco se serveix de la previsió meteorològica dels satèl·lits per creuar l’estret del Drake en el moment més adequat.

Durant el dia se succeeixen estones amb més o menys moviment que la majoria de nosaltres suportem prou bé. Tot i que seguim fent reunions, ara només ens veiem en cor de treballar a mig gas. Les biodramines son les nostres aliades indispensables!!

El primer dia de navegació pel Drake ha estat plàcid. Dissabte 18 és el segon dia i l’hem passat fent un simulacre de mostreig, coordinant tots els equips científics. Arribarem a l’Antàrtida ja entrada la matinada de diumenge 19. L’Hespérides pararà a les dues bases i al campament Byers per descarregar menjar, recollir científics que han acabat la seva feina i també deixar-hi alguns companys de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), que s’encarregaran de fer el tancament hivernal de les bases.

S’espera una forta tempesta pel dia 19 al Drake, però nosaltres ja serem a l’altra banda. L’haurem passat aprofitant la bonança entre tempestes.

Som a l’Antàrtida!!!!

El diumenge 19 ens despertem davant la costa de l’illa de Livingston, que forma part de les illes Shetland del Sud. Els que som primerencs sortim de seguida a la coberta de proa a veure el paisatge. L’emoció corre per les nostres venes, ens abracem, saltem d’alegria! Som a l’Antàrtida!!!

Està emboirat i cau aiguaneu. Estem a 0 graus, però el fred és intens sobretot quan s’aixequen ràfegues de vent. Ens sorprèn veure, a terra, tan sols algunes congestes petites de neu, la resta és marró. Encara no hem vist cap iceberg, però la nostra estada antàrtica tot just acaba de començar. Una skua fa un vol ras ben a prop nostre; és la nostra benvinguda a l’Antàrtida.