Proliferacions nocives de microalgues

Organismes microscòpics que canvien el color del mar

Les microalgues són organismes fotosintètics que produeixen oxigen i es troben a la base de les xarxes alimentàries aquàtiques. En condicions òptimes de nutrients i temperatura  augmenten la població de manera natural.

En determinades circumstàncies, algunes microalgues proliferen molt ràpidament i assoleixen concentracions molt per sobre del nivells habituals. A més, algunes espècies produeixen substàncies tòxiques per als organismes marins i els humans. Globalment, aquest fenomen s’anomena Proliferacions Algals Nocives (PANs), Harmful Algal Blooms (HABs) en anglès, i tradicionalment es coneixen com a ‘marees roges’ o ‘purgues de mar’.


Quines microalgues produeixen proliferacions nocives?

S’estima que tan sols un 7% de les espècies de microalgues marines produeixen canvis de color de l’aigua i no més d’un 3% són responsables d’episodis de toxicitat. Entre els milers d’espècies de microalgues conegudes, només unes 150 a 300 espècies aproximadament són nocives o tòxiques.

Dinoflagel·lades

  • Es caracteritzan per tenir dos flagels, un dóna la volta a la cèl·lula i li permet girar sobre ella mateixa; l’altre actua com a timó. Ambdós li doten un peculiar moviment d’avançar en rotació, com un tirabuixó.
  • És el grup que conté més espècies tòxiques.
  • L’Alexandrium minutum és l’espècie més àmpliament distribuïda en el Mediterrani. Pot causar intoxicacions alimentàries.

Diatomees

  • Tenen una coberta de sílice (frústul) que pot tenir una gran varietat de formes i ornamentacions, i serveix als taxònoms per a diferenciar unes espècies d’unes altres.
  • Només unes poques espècies de diatomees produeixen proliferacions nocives.
  • Pseudo-nitzschia és el gènere que conté més espècies tòxiques.

Cianobacteris

  • Són procariotes unicel·lulars o filamentosos fotosintètics.
  • En aigües dolces algunes espècies tòxiques donen problemes de salubritat en el subministrament d’aigua de consum.
  • Al Mar Bàltic produeixen grans acumulacions amb efectes nocius a l’ecosistema aquàtic. En aigües marines tropicals són un problema emergent.

Quina relació hi ha entre les activitats humanes i les proliferacions nocives?

Malgrat que les proliferacions de microalgues són fenòmens naturals, els estudis disponibles suggereixen que les PANs estarien augmentant en freqüència i intensitat.

La presió humana sobre l’ecosistema marí n’és, en part, responsable. L’abocament de fertilitzants agrícoles i de residus urbans a les aigües litorals, la transformació dels ecosistemes costaners naturals en ecosistemes urbanitzats (construcció de ports i espigons) que alhora porta a l’alteració dels corrents costaners, i el progressiu augment de la temperatura global de mars i oceans són factors que afavoreixen el creixement del fitoplàncton marí, en general i, en alguns casos, de les espècies nocives.

A més, s’estan detectant proliferacions de microalgues més pròpies de zones tropicals en latituds més temperades com la Mediterrània. Aquest fet podria estar relacionat amb l’escalfament global.


Conseqüències sobre l’ecosistema, l’economia i la salut

Les toxines produïdes per les microalgues poden afectar negativament a d’altres organismes marins, la salut de les persones, i en definitiva, tenir conseqüències sobre l’economia local (marisqueig, aqüicultura, pesqueries i turisme).

S’han documentat diversos casos de mortalitats d’organismes marins (des de mol·luscs fins a mamífers passant per aus d’alimentació marina) relacionats amb les PAN, que en el pitjor dels casos s’ha manifestat en forma de mortalitat massiva. Pel que fa als organismes filtradors, les toxines s’acumulen en els teixits de musclos, cloïsses, etc. i poden provocar greus intoxicacions alimentàries a qui les consumeix. Per evitar-ho, els aliments que arriben al mercat han passat per uns anàlisi de qualitat que garanteixen un consum saludable.

La globalització a la que hem sotmès el nostre Planeta afecta també les espècies més petites de l’ecosistema marí, que són fàcilment transportades d’un punt a l’altre de l’oceà

Fes clic sobre la imatge per veure-la més gran

Projectes científics

Els científics de l’ICM aborden aquest tema a través de diferents projectes:

  • Algunes toxines poden arribar a afectar-nos per ingestió d’organismes contaminats o per contacte indirecte a través dels aerosols marins, simplement pel fet de respirar en una platja afectada per una proliferació de microalgues del gènere Ostreopsis, objecte d’estudi del projecte OstreoRisk.
  • Per conèixer la qualitat de les aigües marines, actualment es prenen mostres i s’envien a laboratoris per a la seva anàlisi, un procés que pot durar diversos dies. Per millorar aquest sistema, el projecte MariaBOX es proposa desenvolupar sensors automàtics per controlar els contaminants i toxines algales en temps real.