Meduses

Projectes de recerca sobre meduses en l'ICM

Med-JellyRisk i Cubomed: projectes pioners per a l’avançament del coneixement de les meduses

Les costes de la Mediterrània s’enfronten a proliferacions creixents de meduses que resulten d’una gran varietat d’activitats humanes, inclòs el transport marítim i l’explotació dels recursos vius, juntament amb l’impacte del canvi climàtic. La proliferació de meduses representa una amenaça creixent per a les activitats humanes i costaneres (principalment l’oci i l’aqüicultura). Cada estiu, 2 milions de banyistes es veuen afectats per les picades de meduses, això comporta un alt cost en els tractaments bàsics de primers auxilis per als serveis nacionals de salut. La situació ha empitjorat en els últims anys a causa de l’aparició de noves varietats perilloses.

Des de fa més d’una dècada l’Institut de Ciències del Mar porta a terme investigacions relacionades amb les meduses.

Destaquem els dos grans projectes europeus dels ultims anys:

MEDJELLYRISK vol avaluar els impactes socioeconòmics de les proliferacions de meduses i fomentar la implementació de mesures de mitigació. El projecte te un enfocament integrat en la gestió de 10 zones costaneres marines (MCZs) a la conca de la Mediterrània occidental i central. En aquestes àrees, les proliferacions de meduses representen una amenaça cada vegada més gran per als éssers humans i les activitats costaneres (incloent-hi l’oci i l’aqüicultura). El consorci MEDJELLYRISK inclou 5 instituts associats d’Itàlia, Malta, Espanya i Tunísia i integra a més de 31 membres associats (organismes governamentals, organismes regionals de l’aigua, PIMEs, les Àrees Marines Protegides, organitzacions de salut i hospitals – responsabilitats en la gestió de MCZs  – de la Mediterrània Oriental i del Mar del Nord Adriàtic) que garanteixen un efecte multiplicador en l’àmbit geogràfic, ampliant el valor dels resultats del projecte més enllà del consorci d’associació.

L’objectiu estratègic és la promoció de metodologies de planificació conjunta. En particular, el projecte promourà l’aplicació de l’avaluació de riscos, la prevenció i mitigació dels impactes negatius resultants de les proliferacions de meduses a les 10 MCZs. El projecte MED_JELLYRISK s’executa en el marc del Programa ENPI CBC Conca del Mar Mediterrani (www.enpicbcmed.eu).

Per a més informació, es pot visitar el web del projecte: http://jellyrisk.eu

 

CUBOMED és un projecte de conservació de la naturalesa, emmarcat dins del programa europeu LIFE+, que aborda la problemàtica ocasionada per la proliferació massiva de la cubomedusa Carybdea marsupialis en alguns punts del litoral mediterrani espanyol. Les accions d’aquest projecte s’orienten a estudiar i conèixer detalladament la biologia i ecologia de Carybdea marsupialis, amb l’objectiu d’entendre i controlar els factors que promouen les proliferacions massives d’aquests animals, i d’aquesta manera mitigar els problemes ambientals que pot ocasionar en l’ecosistema marí, així com les interferències amb l’ús de les platges per les persones, ja que es tracta d’una medusa bastant urticant.

El projecte pretén desenvolupar un mètode i una tècnica per a la detecció i quantificació de Carybdea marsupialis amb la finalitat de proposar un conjunt de solucions que redueixin la seva població i la seva taxa de creixement, i alhora desenvolupar una metodologia per avaluar el risc d’un àrea a ser envaïda per una població de densitat elevada de C. marsupialis. També aspira a proposar un conjunt de mesures preventives i correctives, amb la finalitat de reduir el risc d’un hàbitat a ser envaït per C. marsupialis, i desenvolupar protocols per detectar la presència d’aquesta espècie en les aigües costaneres en el mínim espai de temps possible. Finalment, el seu objectiu és informar al públic general i local, autoritats regionals i nacionals (inclosos els països europeus de la Mediterrània) dels impactes sobre la biodiversitat de les proliferacions massives de la cubomedusa i oferir accions concretes per evitar aquestes proliferacions massives. Aquest projecte és fruit d’una col·laboració entre l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi “Ramon Margalef” de la Universitat d’Alacant (coordinador del projecte) i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC.

Per a més informació, es pot visitar el web del projecte: http://www.cubomed.eu/

header_image_with_logo

Treball d'equip fora i dins del laboratori

Els investigadors de l’ICM que treballen en meduses, treballen en el mar i en el laboratori. Els seus mostrejos periòdics dirigits a obtenir exemplars de meduses es fan des de petites barques o des de la platja. A la zona d’aquaris de l’ICM es mantenen les meduses i s’estudia el seu cicle de vida.

 P1000475-peq  
Per què hi ha tantes meduses? Algunes hipòtesis

Les meduses tenen uns períodes d’aparició estacional en el plàncton i la seva abundància varia bastant d’un any a un altre, depenent de les condicions ambientals. En el Mediterrani, el període de màxima abundància de meduses el trobem entre principis de primavera fins a finals d’estiu. La resta de l’any hi ha molt pocs individus i la majoria d’espècies esperen en forma de pòlips en el fons del mar o en forma d’ous de resistència en el plàncton. Aquests últims, no es desenvolupen, i esperen que es produeixi un augment de temperatura de l’aigua de mar que esdevé a inicis de primavera. Al llarg de la plataforma continental catalana, les poblacions més denses de meduses es produeixen a unes 10 a 20 milles de la costa, en mar obert. Les meduses es concentren en una zona especialment rica en zooplàncton situada en el límit de la plataforma continental. En aquesta zona s’hi donen unes condicions hidrogràfiques peculiars (el que es coneix com un front de densitat) que afavoreixen que s’origini i es mantingui una important producció biològica. L’elevada concentració de fitoplàncton i zooplàncton d’aquesta zona, afavoreix que les meduses trobin suficients preses per a créixer, reproduir-se i generar poblacions de molts individus.

Els densos eixams de meduses que es troben una mica allunyats de la costa, poden ser arrossegats cap a les platges pels corrents superficials generats pels vents de mar a terra. Si l’aigua costanera té una temperatura (i per tant una densitat) diferent de la de mar obert, els corrents superficials troben grans dificultats per arrossegar els eixams de meduses cap a la costa. Però quan les aigües presenten una temperatura molt similar, els corrents les arrosseguen en pocs dies. Així, els factors climàtics que determinen que l’aigua costanera sigui més càlida a principis de primavera, seran una causa indirecta, però important, en l’arribada de grans quantitats de meduses cap a les platges. Un dels factors climàtics que es poden esmentar són els hiverns suaus i curts que donaran lloc a una menor emissió al mar d’aigua dolça i freda. Altre factor que hauria de considerar-se, encara que es requereixen estudis més detallats, és el progressiu escalfament climàtic global que sembla podria donar lloc, també, a hiverns més suaus i més curts.

Encara que els factors climàtics sembla que tenen un paper important per a explicar les arribades de gran quantitat de zooplàncton gelatinós com les meduses cap a les platges mediterrànies, cal considerar també altres causes. Una de les més defensades per alguns científics és la disminució dràstica dels grans depredadors de meduses. Des de fa temps es coneix que les tortugues i alguns peixos com les tonyines, s’alimenten de tot tipus de zooplàncton gelatinós. Les poblacions d’aquests organismes s’han vist reduïdes enormement en les costes mediterrànies a causa de la seva pesca indiscriminada. Altres organismes que s’alimenten de meduses són les aus marines, però la seva incidència és menor que la dels esmentats anteriorment i, a més, actuen més prop de la costa. Les meduses també exerceixen de forma natural un control sobre la densitat de les seves poblacions, ja que en cas de manca de preses recorren al canibalisme. Però, aparentment, en les zones de màxima abundància de meduses en el Mediterrani, hi ha suficient zooplàncton com per a no limitar, en alguns períodes de l’any, el desenvolupament de denses poblacions de meduses.

medusasfondo

Saps què fer si et piquen? Protocols d'actuació

El verí

Encara que els pescadors coneixen des de fa segles l’efecte urticant de les meduses, el contacte més habitual amb l’home es produeix quan aquestes arriben a les nostres costes. La gran majoria de meduses que s’observen prop de la platja estan pràcticament sense vida i algunes es troben en un avançat procés de descomposició. Això no evita que puguin ser igualment perilloses per als banyistes, ja que els diferents trossos del cos de les meduses, especialment els tentacles, encara conserven gran part del seu poder urticant.

Les cèl·lules urticants o cnidocists, romanen actives llarg temps fins que no evacuen el seu verí. Les cèl·lules es poden activar per contacte amb un objecte estrany, com és el cos humà, o per canvis bruscs de temperatura o densitat (per exemple, en aigua salobre o dolça). Encara que el verí que contenen els cnidocists és un dels més potents dels coneguts en la naturalesa, molt poques picades de meduses tenen conseqüències fatals per a l’home. Des d’un punt de vista tècnic, la major part de les meduses tenen un component comú del tipus cito lisina però que, a l’estar acompanyat d’altres components, fa que sigui diferent per a cada espècie. Tota la potència de la picada s’aconsegueix gràcies a l’actuació conjunta dels diferents components del verí.

 

 

Com actuar?

Sortir de l’aigua.

No gratar-se ni fregar la zona afectada. No utilitzar tovalloles o sorra per netejar la ferida.

No utilitzar amoníac, ni solucions de vinagre, ni alcohol.

Si queden adherits a la pell restes de tentacles, serà necessari retirar-los utilitzant pinces, guants o la vora d’una targeta de crèdit per evitar el contacte amb els mateixos.

Rentar la ferida amb aigua de mar. No utilitzar mai aigua dolça (per tant, no cal dutxar-se amb aigua corrent), ja que el canvi osmòtic activaria els *cnidocistos que poguessin quedar en la pell, la qual cosa augmentaria la quantitat de verí inoculada.

Col·locar fred sobre la zona afectada durant 10-15 minuts. Per a això s’utilitzen borses de gel ben tancades per evitar el contacte de la ferida amb l’aigua dolça. Mai s’ha de col·locar el gel directament sobre la pell.

Si la picor no disminueix, es pot repetir aquesta operació en períodes de 10-15 minuts amb intervals de descans de 5 minuts.

Per evitar la infecció de la ferida s’aconsella l’aplicació sobre la pell d’un antisèptic (per exemple alcohol iodada), 3 vegades al dia durant les següents 48 hores. Es pot mantenir el tractament fins que cicatritzi la ferida.

És necessari acudir a un doctor posat que la picada d’aquesta espècie pot produir un xoc anafilàctic.

ATENCIÓ: les persones que han estat picades una vegada, estan sensibilitzades i una segona picada pot produir una reacció més severa.

SI ÉS POSSIBLE: Intentar identificar l’espècie de medusa que ha ocasionat la picada perquè si la identificació és satisfactòria, els següents tractaments mèdics poden aplicar-se per desactivar els cnidocistos.

Per Pelàgia noctiluca, una solució saturada de sulfat de magnesi en una solució de clorur sòdic en la proporció 3,5 gr./100 ml.
Per Chrysaora hysoscella , una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic.
Per Rhizostoma pulmo i Cotylorhiza tuberculata, una solució saturada de sulfat magnèsic en una solució de clorur sòdic en la proporció 3,5 gr./100 ml o una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic.
Per Physalia physalis, vinagre (àcid acètic al 4-6%).

A TENIR EN COMPTE: el millor remei quan s’observen meduses, o organismes similars, prop de la platja, és evitar el bany i procurar no tombar-se en la sorra propera al rompent de les ones. Encara que les meduses poden evitar-se nedant, cal pensar que l’aigua està plena de petits trossos de tentacles despresos de les meduses, que són tan nocius com les meduses i són pràcticament impossibles de veure a simple vista.

 

 

Vols col·laborar amb la investigació? Comptem amb la teva ajuda!

Durant tot l’any, i més durant la temporada de bany, els científics realitzen el seguiment de la presència de meduses a les platges, però el mar és molt gran i ells no poden estar a tots els llocs cada dia de l’any, com els agradaria: per això la teva ajuda és important!

Entra al nostre portal i col·labora amb la recerca!

www.observadoresdelmar.es

mapa obs medusas

Mapa de les observacions del projecte Alerta Meduses

Medjelly Aplicació per a mòbil

Hi ha meduses a la platja avui? App disponible per Iphone i Android

Descarrega-la gratuïtament en Google Play

jellyfish app

 

Vols jugar?

Medusa. Un joc creat pels investigadors, per saber més sobre el mar i els seus habitants.

L’estratègia del joc es fonamenta en un conjunt de preguntes a les quals cal anar responent per a poder arribar a la casella final d’un circuit. Per a arribar al final i guanyar el joc caldrà haver respost amb encert un conjunt de preguntes. De les respostes fallides s’aconseguirà aprendre un poc o molt més sobre els oceans i de totes les disciplines que estiguinrelacionades amb els mateixos.

El joc consta de tres classes de preguntes per a joves i adults. Dos són preguntes sobre qualsevol tema relacionat amb els oceans però de diferent dificultat. Un’ altre grup de preguntes es refereixen aspectes relacionats amb les meduses i els organismes gelatinosos. Un darrer grup de preguntes estan dirigides a nens es basen en aspectes que sorgeixen de l’observació de fotografies amb motius molt variats i tambérelacionats amb els mars i oceans i la vida que hi ha en ells.

El joc estarà disponible en la pàgina web òn podràs obtenir tant el tauler, com les normes de joc i les preguntes. Es parteix d’un total de 100 preguntes per a cadascun dels conjunts anteriorment esmentats. Però, una de les característiques més importants d’aquest joc és que les preguntes s’aniran actualitzant cada mes gràcies a les contribucions de les mateixes persones que visitin la web i molt especialment de la comunitat científica catalana, espanyola i internacional. Amb això es pretén que amb el temps, el joc arribi a un nivell d’informació i continguts que ho faci cada vegada més interessant i al mateix temps més instructiu.

http://www.icm.csic.es/bio/medusa/

tablero_juego MEDUSA