Exploradors del Mar

Secció per a Instituts durant la campanya POSEIDÓN

Lynn Margulis i l’origen de la cèl·lula eucariota

L’origen de la vida sempre ha sigut un debat intens dins la comunitat científica. Existeixen diverses teories, més o menys recolzades per evidències científiques, sobre com es va originar la vida al nostre planeta, però demostrar del cert quin va ser aquest origen és una tasca ben complicada.

Un pregunta més assequible, seria entendre com la vida ha evolucionat, des del seu origen fins com és ara. Sembla clar que la vida actual és producte de milers d’anys d’evolució, però com ha succeït aquesta evolució també ha estat, i encara és, objecte de debat. Quan sentim la paraula evolució gairebé sempre pensem en Darwin i en la seva teoria sobre l’origen de les espècies. Els neodarwinistes, basant-se en les idees de Darwin, creien que el motor d’aquesta evolució eren els canvis genètics (mutacions) i que la selecció natural afavoreix els éssers que incorporen aquelles mutacions que aporten un avantatge competitiu. Les mutacions successives són amb el temps les que donen lloc a una nova espècie. Fa poc més de 50 anys però, una jove científica va tenir l’atreviment de qüestionar aquesta teoria i publicar, després de persistir en l’intent múltiples vegades, un article científic que va suposar una revolució en aquest camp de la biologia. Aquesta dona revolucionària va ser Lynn Margulis (coneguda llavors com a Lynn Sagan), que l’any 1967 va proposar la teoria simbiòtica sobre l’origen de la cèl·lula eucariota.

Tots els organismes vius són cèl·lules o estan fets de cèl·lules. Hi ha dos tipus de cèl·lules, les procariotes (sense nucli diferenciat) i les eucariotes (amb nucli diferenciat). Les plantes i animals, entre ells nosaltres, estan fets de cèl·lules eucariotes. La Lynn va proposar una teoria sobre l’origen dels eucariotes basada en la simbiosi com a mecanisme evolutiu. En ella postulava que els mitocondris (les fàbriques d’energia de les cèl·lules amb nucli) i els cloroplasts (els orgànuls de les plantes que permeten fer la fotosíntesi) són el resultat de successives simbiosis de procariotes que van donar lloc a la cèl·lula eucariota.

 

Endosimbiosi – Isabel Ferrera

 

La seva teoria va xocar frontalment amb el pensament neodarwinista que dominava la comunitat científica de l’època. Hi havia dos aspectes principals en la seva teoria que molts es resistien a acceptar; un era que la cooperació entre organismes, i no la competència, era el motor de l’evolució, i l’altre era la importància que la Lynn donava als bacteris en l’avenç de les espècies cap a formes més complexes.

 

La ciència, com la vida, és dinàmica i evoluciona i la teoria simbiòtica de Margulis no ha estat menys. Molt criticada en l’inici, la seva teoria s’ha pogut demostrar amb el temps però només en part.

 

La revolució de la biologia molecular i les tècniques de seqüenciació genètica han permès demostrar que l’origen dels cloroplasts i les mitocòndries es troba en els bacteris.Alguns detalls de la seva teoria contràriament han perdut força amb l’avenç científic, com per exemple la seva hipòtesi sobre l’origen també endosimbiòtic del flagell cel·lular. A més a més encara no sabem del cert quan, on i com les cèl·lules eucariotes van evolucionar, però avui en dia no hi ha dubte que la simbiogènesi va tenir un paper clau en l’evolució de la vida a formes més complexes. Tot i la confrontació amb la teoria de Darwin, podem dir que la Lynn era en part també Darwinista, ja que en una cosa els dos estaven d’acord, i és que tots els organismes venim d’un ancestre comú.

De la figura de Lynn Margulis sorprèn la seva modernitat i la seva visió a l’hora de formular la seva teoria contra corrent, quan encara no tenia les eines que més tard van permetre demostrar-la amb contundència. Curiosament però la Lynn va ser reticent a acceptar alguns dels avenços que les mateixes eines moleculars que van permetre confirmar la seva teoria, van aportar a la classificació de la vida. Així, sostenia que la vida havia de ser classificada en dos dominis (procariotes i eucariotes) i cinc regnes, quan paradoxalment, les comparacions d’ADN que van permetre demostrar la seva teoria, estableixen que la vida es classifica en tres dominis: Bacteris, Arqueus i Eucariotes. Podeu revisar l’arbre de la vida que apareix a l’apartat de L’origen de la vida.

Lynn Margulis va ser una científica pionera i precoç. Als 19 anys es va llicenciar a la Universitat de Chicago i abans dels 30 va publicar l’article que va revolucionar als hereus de Darwin. Ser dona i anar contra corrent en aquella època no devia ser fàcil.  A més de científicament, la Lynn va ser precoç en altres aspectes. Es va casar jove amb el divulgador científic Carl Sagan, potser més conegut que ella pel públic general. Això explica perquè el seu famós i pioner article el va firmar com a Lynn Sagan i no com Lynn Margulis, nom adquirit després del seu segon matrimoni, i amb el que més tard es faria mundialment coneguda. Tot i el seu prestigi, Margulis era una persona propera i accessible. Aquells que la coneixien diuen d’ella que era una persona senzilla i humil, plena de curiositat. La Lynn va tenir un vincle molt fort amb la ciutat de Barcelona y amb Catalunya gràcies a les col·laboracions científiques que va fer amb els investigadors de casa nostra. En un curs d’ecologia microbiana realitzat al Delta de l’Ebre la passada dècada, alguns joves estudiants vàrem tenir la sort de compartir uns dies amb ella i gaudir de la seva passió per la ciència i la docència, a més de compartir anècdotes com si fos una més. En aquell moment a les noies ens va donar un consell que no va ser científic. Ens va dir que mai ens canviéssim el cognom, potser perquè desconeixia que la tradició americana on les dones agafen el cognom del marit després del matrimoni, afortunadament ha quedat enrere en la nostra societat. Ella ens va explicar que publicar la seva teoria com a Lynn Sagan i passar a dir-se Margulis més tard va fer que en alguna ocasió presentant la seva teoria en conferències com a Lynn Margulis li reclamessin que aquesta teoria ja l’havia proposat una tal L. Sagan…

 

El llegat de la Lynn a la ciència és enorme, essent una de les científiques més important de les últimes dècades, ben segur mereixedora d’un premi Nobel que ja mai rebrà.

 

Esperem trobar-la també aviat als llibres de text, ja que segons aquests sembla que totes les teories de l’evolució acaben amb els neodarwinistes. A part de la teoria de la simbiogènesi, cal destacar la seva contribució a reformular la Hipòtesi Gaia de James Lovelock, que proposa que no som realment individus sinó que som individus-ecosistemes i que per entendre la complexitat de la vida l’hem de mirar des d’una dimensió planetària. Nosaltres evolucionem amb el planeta i el planeta evoluciona amb nosaltres. De tot això però nosaltres volem destacar una cosa de la qual la Lynn n’estava convençuda i en la que estem totalment d’acord: a la vida, la cooperació és més important que la competència, tant en l’evolució com en la societat.