Bon dia! Ahir ens vam traslladar als extrems del globus terraqüi i vam veure com els pols nord i sud tenen moltes coses en comú, però també grans diferències. Avui ens centrarem en la sorprenent vida d’aquests llocs tan remots. Creus que gaires animals troben en els pols una llar on habitar? Continua llegint, potser et sorprèn!

 

Per què a l’Antàrtida no hi ha animals terrestres i a l’Àrtic sí?

Ahir vam presentar-vos els dos congeladors de la Terra, l’Antàrtida i l’Àrtic, i ja us vam anticipar que els animals que trobem a cada lloc són diferents, però no us vam explicar el perquè. Us animem que ho esbrineu vosaltres mateixos amb unes pistes que us donarem a continuació.

Mots ocults: els pingüins, doblar, rens, reproduir-se, de juny a setembre, aire, banquisa, colom antàrtic, Austràlia, el pingüí emperador, balenes, Europa, foca lleopard, ós polar, krill.

Us vam explicar que l’Antàrtida arriba a _____ la seva extensió durant l’hivern (recordeu que al Pol Sud l’hivern ocorre en els mesos _________) degut a que el mar que envolta en continent es congela. El mar congelat l’anomenem ______.

Us convidem que observeu bé aquest vídeo de la NASA on podeu veure com es congela i es descongela el mar que envolta l’Antàrtida durant un any. Ajudeu-vos, si cal, dels mapes que vàrem penjar ahir per situar-vos, i fixeu-vos bé en els continents més propers: el sud d’Amèrica, el sud d’Àfrica i ____. Observeu si la banquisa arriba a tocar-los.

D’altra banda també us vàrem dir que tots els animals que han anat a alimentar-se i a ______ a l’Antàrtida durant l’estiu han de marxar quan arriba l’hivern polar, ja que les condicions climàtiques són massa dures i només un d’ells, _____, és capaç de viure-hi tot l’any gràcies a algunes estratègies particulars.

Amb aquestes pistes, sabríeu respondre per què a l’Antàrtida no hi ha animals terrestres i en canvi a l’Àrtic sí?

La resposta és perquè el animals que arriben a l’Antàrtida cada any a l’estiu només poden fer-ho per mar o per _____, ja que l’Antàrtida és un continent totalment aïllat que, ni a l’hivern, quan la seva extensió és màxima, arriba a tocar-se amb els continents més propers. Així doncs, a l’Antàrtida hi trobarem aus com el _____, el paràsit antàrtic (skua en anglès; el gran depredador dels pollets de pingüins!), les grans aus migratòries com els albatros o els petrells i els més famosos: _____. També hi trobarem tot d’animals que arriben al continent glaçat pel mar: les foques, els lleons i els elefants marins o les grans _____. Vigileu amb la _____, un dels animals més temuts de l’Antàrtida, ja que es menja voraçment els pingüins que han sortit a pescar _____!

En canvi, l’oceà Àrtic glaçat, sí que arriba a tocar els continents que l’envolten (Amèrica, ______ i Àsia) i, per tant, a més d’animals marins i aus hi trobarem animals terrestres com el gran depredador àrtic, el temut ______, la guineu àrtica, el llop àrtic, la llebre polar o els _____.

La solució al text ocult la trobaràs aquí.

Els animals polars són diferents. Per què?

La llebre polar, el llop àrtic o el colom antàrtic, són iguals que un llop o una llebre del Montseny, o un colom que podem trobar a la plaça del poble? Penseu una mica la vostra resposta… Creieu que els animals que viuen als pols necesiten característiques diferents? Mireu aquestes fotos de fauna polar, què tenen en comú i què les diferencia d’altres animals?

En primer lloc, ens podem fixar en el color blanc del pelatge o plomes. Es tracta d’una estratègia de camuflatge. D’aquesta manera es confonen amb el blanc de la neu, despistant els seus depredadors.

El color blanc els pot ajudar a passar desapercebuts entre la neu i el gel, però cal alguna cosa més per viure en entorns tan freds. Per fer front al fred, alguns animals polars tenen capes de greix ben gruixudes, com les foques, o un plomatge o pelatge ben dens i atapeït, que els aïllen del fred. Els inuit vesteixen amb abrics fets amb pells d’animals i també porten sabates de pell de foca, precisament perquè són ben calentetes i, a més, impermeables! D’això se’n diuen adaptacions estructurals. També podem observar que les orelles dels animals polars són més petites que les dels seus homòlegs que viuen en regions més temperades. D’aquesta manera, redueixen les superfícies del seu cos quan s’exposen al fred. És similar al que fem les persones quan tenim fred: aixequem les espatlles, abaixem el coll i creuem els braços: així mantenim la nostra calor corporal i aconseguim tenir la menor superfície del cos exposada al fred.

Altres adaptacions són de caràcter comportamental. Heu vist el documental que us vàrem proposar ahir, El viatge de l’Emperador? Per suportar el fred i els forts vents de l’hivern, els pingüins formen grups compactes en forma de cercle i es van movent com les agulles del rellotge per generar calor. Els individus que els toca estar a l’exterior es van alternant: quan tenen molt fred empenyen cap endins i fan sortir un altre cap a fora.

En el documental, es mostra aquest comportament en el minut 50:40.

Una altra adaptació d’aquest tipus és el període de reproducció dels pingüins. Algunes espècies d’Amèrica del sud, per exemple, tenen períodes de reproducció de 120 dies, mentre que les espècies antàrtiques en 60 dies han de trobar parella, fecundar la femella, criar i alimentar els pollets i preparar-los per sortir a mar de nou per marxar abans no arribi l’hivern. Us imagineu quin estrès?!

Finalment trobem les adaptacions de caràcter fisiològic. Per exemple, el peix de gel és capaç de sobreviure en aigües molt fredes perquè és capaç de produir una espècie de líquid anticongelant natural que impedeix que es congeli, permetent la seva vida en ambients on els altres peixos moririen congelats. No et sembla increïble?

Un altre exemple el trobem en els peus dels pingüins: tenen un sistema de vasos sanguinis que fa que mentre la sang calenta flueix cap als dits, transmet la seva calor cap a la sang que torna al cor. D’aquesta manera, la calor no es perd sota la superfície gelada que tenen sota els peus i evita que se’ls congelin els dits. Suposem que tenen els peus tan curts per minimitzar la zona de contacte amb el terra gelat, i les cames curtes perquè no se’ls escapi l’escalfor.

Reforça la teva observació! Dibuixos per acolorir

Et proposem acolorir aquests animals, cada grup és d’un pol, esperem que hagis après on viu cadascun!

Descarrega aquí els dibuixos d’en Jordi Corbera.

El paradigma de la biodiversitat antàrtica

Hem comentat ja que a l’Antàrtida no trobem animals terrestres. No obstant, si ens submergim, trobem que sota el desert de glaç que és l’Antàrtida s’amaguen uns fons amb una alta biodiversitat.

Vols venir amb nosaltres a explorar-los? Et convidem a veure el següent vídeo que va ser enregistrat amb un robot submarí (ROV).

En el vídeo anterior has pogut veure els fons tan biodiversos de l’Antàrtida, amb gorgònies (coralls tous), crinoideus, estrelles de mar, peixos antàrtics, eriçons de mar, pops antàrtics, esponges de mar o cogombres de mar, entre d’altres.

Alguns estudis apunten que podria ser el lloc del planeta amb més biodiversitat marina, és a dir, amb més espècies d’organismes diferents, fins i tot més que als esculls de corall tropicals. A més, s’observa que aquestes formes de vida poden arribar a viure molts anys i arribar a tenir mides molt més grans que altres espècies del planeta.

 

Com pot ser, que al lloc aparentment més inhòspit del planeta trobem aquesta explosió de vida? 

Bé, hi ha diverses raons i teories. Però aquí t’explicarem un dels secrets. Un dels secrets fonamentals el trobem amagat al gel.

Fixa’t bé com és el gel marí antàrtic. És com el del congelador de casa nostra? Fixa’t bé en la coloració marró. Se t’acut, després de tot el que hem après ja, què podria donar aquesta coloració al gel?

Si el fonem i mirem l’aigua obtinguda al microscopi, ens trobem això que veieu aquí:

Al gel hi ha atrapades milions i milions de petites algues, conegudes com a microalgues. Ja vam veure anteriorment a l’Oceà a Casa la importància dels petits organismes de l’Oceà. Aquestes petites algues, a més de produir oxigen i servir d’aliment a molts animals, tenen una particularitat i és que són molt riques en àcids grassos Omega 3. Potser has sentit a parlar de l’Omega 3 en notícies i reportatges a la televisió. Els beneficis d’ingerir aquests greixos han estat contínuament anunciats per la comunitat científica.

Aquest aliment de tan alta qualitat és la base d’aliment de tota una sèrie d’organismes antàrtics, que les consumeixen directament, lleugerament transformades o bé a través d’ingerir altres organismes que les havien menjat prèviament.

Et proposem que descobreixis quins organismes s’amaguen a la xarxa tròfica antàrtica amb aquesta activitat. Trobaràs les solucions aquí.

Quan facis l’activitat, fixa’t bé en els organismes dels quals surten més fletxes (són l’aliment de…) i als quals hi arriben més fletxes (són consumidors de…).

El krill, les petites gambetes que trobem en gran quantitat a l’Antàrtida, són molt importants, ja que tenen un paper protagonista en la comprensió dels processos biològics antàrtics. Un dels papers més importants del krill és que aquests organismes faciliten l’arribada d’aliment als animals que s’alimenten de partícules en suspensió en l’aigua, com ara poden ser gorgònies, esponges, briozous… Com ho facilita? A través de les seves defecacions. No és el procés biològic més maco de l’Antàrtida però és realment important. El krill, a més, té les potes davanteres adaptades a poder rosegar el gel i posar a l’abast dels organismes les microalgues, aquest aliment tan nutritiu.

Enigma: descobreix la biodiversitat que s’amaga sota el gel antàrtic

preview40pieceFons antàrtic

Experimenta: gel d’aigua dolça i gel d’aigua salada

Un aspecte molt important per entendre el que observem als pols, com hem comentat, és el gel. Distingim principalment entre gel marí i gel continental. El primer és aigua salada en estat sòlid. El segon, és aigua dolça en estat sòlid. Ambós gels tenen particularitats diferents. És important comprendre, d’una banda, que trobem gel d’aigua salada per refredament de l’aigua i gel continental del continent (o continents, en el cas de l’Àrtic). Quan part del gel continental dels glaciars es trenca i cau a l’aigua, tenim un iceberg.

Pots fer un experiment senzill a casa. Pots recrear gel marí dissolent molta sal de cuina en aigua (35 grams per litre és aproximadament la salinitat mitjana de l’aigua de mar) i posant la dissolució en un recipient per fer glaçons. Pots congelar, a part, aigua dolça de l’aixeta. És important que els dos glaçons obtinguts siguin de la mateixa mida, que només variï que un és fet amb aigua salada i l’altre amb aigua dolça. Si sobre els dos glaçons hi aboques colorant i esperes uns 5 minuts i els esbandeixes, et sobtarà molt veure que un dels glaçons ha quedat acoloritt i l’altre no. El gel marí és porós, però per contra, el gel d’aigua dolça és compacte. Això és molt important perquè aquest tret diferencial permet que hi visquin les microalgues al gel marí i acumulin reserves en forma dels greixos omega 3, com hem comentat abans. No et sembla increïble aquest congelador antàrtic? Si ens enrecordem de l’evolució del gel antàrtic al cap de l’any podem imaginar ja què passa quan es fon i es forma el gel marí. Milions de microalgues s’alliberen, o queden atrapades, respectivament.

En aquest vídeo (en anglès) pots experimentar particularitats dels dos gels i què tenen a dir amb l’augment del nivell de l’aigua.

Et proposem, per acabar el dia, que reflexionis sobre l’experiment i pensis quina relació té amb les observacions que ens arriben del planeta. Sovint, les notícies ens informen d’un augment del nivell del mar al planeta. Ara, potser, després d’experimentar-ho tu mateix, pots saber què fa augmentar el nivell del mar i comprendre una mica millor una de les relacions entre els pols i nosaltres, i com les zones remotes del planeta tenen molta relació en el nostre dia a dia.

Connexió entre pols: animals migratoris

Hem vist que hi ha animals ben adaptats a les condicions de cada pol. A més, existeixen altres animals que visiten tots dos pols, recorrent quilòmetres i quilòmetres cada any. Es tracta d’animals migratoris, com el xatrac i les balenes geperudes.

El petit xatrac àrtic només mesura uns 30 centímetres, però és capaç de volar des de Groenlàndia, en el Pol Nord, fins al Mar de Weddell, a l’Antàrtida, recorrent fins a 71.000 quilòmetres cada l’any. És la migració més llarga del món! A més, no ho fan en línia recta, sinó que fan una trajectòria en “S”, passant prop de les costes i aprofitant els vents globals.

Acompanya al xatrac en el seu viatge de pol a pol! Dibuixa la seva ruta migratòria:

Ho pots descarregar aquí. Dibuix d’en Jordi Corbera.

D’altra banda, hi ha un animal de gran mida que també migra de pol a pol cada any. Saps quin és? Són les balenes geperudes, que aprofiten l’estiu antàrtic per baixar al Pol Sud i alimentar-se del nutritiu krill. Aquest web explica, a través de gràfics i infografies, el gran viatge de les balenes geperudes.

 

Submergeix-te més

  • Si vols aprofundir més, aquí pots trobar més articles relacionats, publicats per investigadors i investigadores de l’ICM a Investigación y Ciencia (en castellà)
    • “Resuspensión, la paradoja antártica”
    • “De lenteja a placa: la formación de la banquisa”
    • “El hielo: reserva de vida durante el invierno”
  • “The Pole”
    The Pole són paisatges polars, representats amb diferents papers, a través del seu color i textura, que han estat seleccionats per Vanessa Balagué (ICM-CSIC), amb la memòria dels seus viatges al pol nord i sud.

Paraula del dia

Fins demà!

Esperem que t’hagi resultat interessant. Demà, farem un viatge també en el temps, i recordarem com es van descobrir els pols i quina recerca s’hi fa actualment. Ens llegim demà!

Vols que t’avisem per e-mail? Subscriu-te i t’enviarem cada matí la temàtica del dia.

 


Comenta, pregunta, interacciona!

Per afegir un comentari simplement has d’escriure el teu nom o àlies i afegir un correu

electrònic. No és necessari registrar-se, és molt senzill! Recorda d’utilitzar sempre el mateix àlies, així et podrem reconèixer. El correu electrònic serà privat, però ens servirà per posar-nos en contacte amb tu si volem enviar-te algun regal.