Glossari

A

Autòtrof:

Organisme que per satisfer les seves necessitats metabòliques sintetitza matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques.

C

Copèpodes:

Subclasse de crustacis entomostracis de petites dimensions, amb la coberta del cos exclusivament quitinosa, components importants del zooplàncton.

D

Dinoflagel·lades:

Ordre pertanyent als protozous flagel·lats caracteritzats per tenir el cos acolorit en posseir cromatòfors associats amb clorofil·la. Generalment amb un flagel (de vegades varis) allotjat en el cíngol o solc transversal a l’eix principal del seu cos i un altre dirigit cap enrere. El nom procedeix del grec dinos, giratori i del llatí, flagellum, “fuet”.

E

Eucariotes:

Super-regne al com pertanyen tots els organismes les cèl·lules dels quals presenten un nucli diferenciat del citoplasma.

F

Fitoplàncton:

Fracció vegetal del plàncton, és a dir microorganismes que realitzen la fotosíntesi, són autòtrofs i immòbils. Són algues microscòpiques que constitueixen la primera baula de la cadena tròfica dels oceans, dels quals s’alimenten tots els éssers vius marins.

H

Heteròtrof:

Organisme que utilitza compostos orgànics i l’energia emmagatzemada en aquests per formar la seva pròpia matèria.

K

Krill

Krill és la paraula noruega per designar unes 90 espècies de crustacis marins de l’ordre dels Euphausiacis molt semblats a una gambeta. L’espècie més abundant que habita les aigües de l’oceà austral és Euphausia superba. Aquest organisme mesura entre els 8 i els 70 mm i és la clau de l’ecosistema antàrtic, ja que serveix d’aliment als peixos, les aus, les foques i especialment a les balenes. És una de les espècies més prolífica de la terra: una femella d’aquesta espècie pot pondre uns 10 000 ous per posada.

P

Plàncton:

Conjunt d’organismes que viuen suspesos en el si de les aigües marines o dolces i no presenten capacitat natatòria suficient per ser independents de l’acció dels corrents marins. El nom procedeix del grec plagktos, errant.

Protozous:

Organismes microscòpics, eucariotes heteròtrofs i unicel·lulars que poden viure aïlladament o en forma colonial, on cada cèl·lula conserva la seva pròpia capacitat reproductora.

S

Sonda multifeix:

Instrument que, mitjançant una tècnica acústica, permet elaborar cartes batimètriques i mapes de classificació de sediments submarins. Existeixen diferents tipus de sondes multifeix segons els seus paràmetres: freqüència acústica, profunditat, nombre i grandària dels feixos, angle d’entrada de cada feix i durada i cadència de cada impuls. Com funciona? Tradicionalment, una sonda té un emissor-receptor que calcula la profunditat a partir del temps que passa entre l’emissió i la recepció del senyal sonor. La zona sonificada és un cercle més o menys petit del fons marí, el radi del qual dependrà de la freqüència de la sonda. A més alta freqüència, més petit és el radi, però de major resolució. Una sonda multifeix està composta d’un nombre variable d’elements disposats de manera que sonifican una línia perpendicular a la navegació del vaixell. D’aquesta manera, quan un vaixell navega amb la sonda obté, no només un valor de profunditat sinó molts que permeten reconstruir la morfologia del fons amb molta precisió i obtenir informació d’una zona més àmplia en menys temps de navegació.

T

Transsecte:

Franja delimitada o recorregut en un mitjà determinat, que serveix per recollir mostres que permeten analitzar el perfil i les característiques d’aquest mitjà.

Z

Zooplàncton:

Fracció animal del plàncton. Són organismes heteròtrofs i exerceixen un paper important com un de les baules bàsiques de les cadenes alimentàries.