La Petita Antàrtida

Preguntes i respostes

Escola Eduard Marquina de Barcelona (escola MAGNET) – Investigadors a l’Antàrtida!

icono_objetivoscien
Resposta del comandant de l’Hespèrides

 

06/2/2015

Hola classe dels Hespèrides! Hem pujat al pont i ja hem parlat amb el comandant, sempre està encantat de contestar les vostres preguntes. En Julio és molt proper i té molt sentit de l’humor. Quan contesta les preguntes sempre ho fa de forma senzilla i entenedora però rigurosa. Aquí van les seves respostes.

¿Ser capitán de un barco como el Hespérides, es estresante?

La verdad es que muy pocas veces.

¿Qué responsabilidades comporta ser comandante de un barco?

Bajo mi responsabilidad está la seguridad de la gente, la seguridad del material y el propio barco, y por último que se cumpla la misión del barco.

Los fines de semana, ¿tenéis más o menos trabajo que el resto de la semana?

Un poco menos. Por lo que respecta a la guardias hay las mismas pero no se hacen limpiezas ni mantenimiento general.

¿Qué estudios y tiempo se necesita para llegar a ser comandante?
Hay que estudiar una carrera universitaria que dura 5 años y que se realiza en la Escuela Naval Militar, situada en Marín (Pontevedra).

 

L’altre dia els nens i nenes del Brusi ens van preguntar què s’havia d’estudiar per ser capità d’un vaixell civil. En aquest cas s’ha d’estudiar una carrera que es diu Llicenciatura en Navegació Marítima, i aquesta s’imparteix, per exemple, a la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Si el comandante se pone enfermo, ¿quién dirige el barco?
El segundo comandante.

¿Por qué en vez de comandante de un barco “normal”, eres de un barco científico? ¿Lo has elegido tú?
Yo me presenté voluntario para cualquier tipo de barco pero estoy muy contento de que me tocase este. Cada 2 años el barco cambia de comandante.

 

Hespérides, esperem haver resolt tots les votres dubtes.
Fins la propera!
Estudieu molt i seguiu fent-vos preguntes!

Escola Eduard Marquina

30/1/2015

Hola Científics!

Avui ha sigut fantàstic parlar amb la Vanessa per telèfon! Estem super contents…. gràcies!!!

Com que al final no hem pogut parlar amb el comandant, us enviem les preguntes que havíem preparat per en Julio

¿Ser capitán de un barco como el Hespérides, es estresante?

¿Qué responsabilidades comporta ser comandante de un barco?

Los fines de semana, ¿tenéis más o menos trabajo que el resto de la semana?

¿Qué estudios y tiempo se necesita para llegar a ser comandante?

Si el comandante se pone enfermo, ¿quién dirige el barco?

¿Por qué en vez de comandante de un barco “normal”, eres de un barco científico? ¿Lo has elegido tú?

 

Moltes gràcies i bon cap de setmana antàrtic!!!!

Nens i nenes de la classe de l’Hespérides

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

 

 

29/1/2015

Hola classe de l’Hespèrides i nens i nenes del Marquina!

Molt bé! Heu donat amb la resposta correcta i a més li heu tret molt de suc. És molt maco tot el que heu pensat.
Us diem el mateix que als nens i nenes del Brusi, és una llàstima que l’Hespérides no atraqui a Barcelona, sinó estarien encantats d’ensenyar-vos-el.

Els vostres dibuixos del vaixell han agradat molt, estan plens de detalls! I també estan molt contents que hagueu pensat en l’Hespérides a l’hora de posar nom a la vostra classe!

A la vostra resposta afegirem el fet que l’Hespérides és un vaixell del CSIC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, que és l’organisme al qual pertany l’Institut de Ciències del Mar. Si us hi fixeu, el logotip del CSIC és precisament l’arbre de la vida i de la ciència. Així queda tot lligat…

La classe de 5è és la Calypso? Un nom molt encertat també!

Estudieu molt i potser algú de vosaltres es converteix en un científic marí i de gran té l’oportunitat de navegar amb l’Hespérides!

Escola Eduard Marquina

28/1/2015

Hola Científics!
Moltes gràcies per les vostres respostes, hem après molt!

Ens vau preguntar Sabeu per què el vaixell amb què naveguem es diu “BIO Hespérides”?

Us contestem…

El vaixell es diu BIO Hespèrides perquè són les inicials de Buque de Investigación Ocenoagráfica.
BIO a més significa vida, que és una de les coses que investiguen els científics de l’ICM.
Les Hespèrides van ser unes nimfes de la mitologia grega que cuidaven un jardí (el Jardí de les Hespèrides). Pensem que el vaixell té aquest nom perquè es deia que aquest jardí es trobava més enllà dels límits coneguts, on només els herois s’aventuraven a la recerca (en aquell temps de la immortalitat). Com que l’Antàrtida es troba molt lluny i es fa recerca amb aquest vaixell, pensem que aquesta podria ser una explicació.
També és possible, que com les nimfes cuidaven el jardí i l’arbre de la vida, el vaixell cuida l’Antàrtida i el nostre planeta mitjançant la investigació.

 

Ara explicarem a Julio, el comandant, perquè la nostra classe es diu Hespèrides.

Com a la nostra escola treballem amb l’ICM dintre del programa Magnet, vam investigar en quins vaixells treballaven aquests científics.
Ens van explicar que anirien a l’Antàrtida en un vaixell, i no vam dubtar en posar-li el nom d’aquest vaixell a la nostra classe.
Per això la classe de 6è som l’Hespèrides.

La classe de 5è també té el nom d’un altre vaixell d’un investigador. Sabeu quin és? 😉

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

 

 

22/1/2015

Hola Meduses, Calypsos i Hespérides del Marquina! Sóc la Vanessa en nom de tots els científics de PEGASO. Gràcies pel vostre entusiasme i participació! Esteu fent molt bones preguntes i nosaltres també estem aprenent amb vosaltres. Us felicitem un cop més pel seguiment que esteu fent de la campanya!

Classe de les MEDUSES (3r)

Hi ha meduses a l’Antàrtida?
Per a les preguntes sobre les meduses li demanem ajuda a la Veronica Fuentes, la nostra experta en meduses i Antàrtida a l’ICM:
“Si, claro que si, hay medusas y diversos organismos gelatinosos, en las aguas Antárticas. Se conocen en la actualidad, aunque seguramente hay más especies aún no conocidas para la ciencia, 12 especies de ctenoforos, 18 especies de scyfomedusas, aproximadamente 30 especies de sifonoforos y alrededor de 71 especies de Hidromedusas. Generalmente cuando se habla de medusas nos referimos a todos estos grupos de animales gelatinosos que habitan el plancton, no todos ellos son medusas, como por ejemplo los ctenoforos y sifonoforos.

Per què fa tant de fred a l’Antàrtida?
Als pols les temperatures són molt baixes perquè els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfície terrestre, just al contrari que a l’Equador. Així, l’Àrtic i l’Antàrtida són les regions més fredes del planeta. A més, són molt ventoses i molt seques (plou molt poc) i per això es consideren “deserts de gel”.
A l’Antàrtida, la temperatura mitjana a l’hivern pot arribar als -50 ºC i la mínima absoluta registrada és de -89,6 ºC. Tot i així, a les zones costeres i a les illes del voltant, a l’estiu les temperatures són de pocs graus sota zero, arribant fins i tot, als +8 ºC. Com hem dit, el vent és una altra característica important. Els vents catabàtics es dirigeixen des del centre del continent, o des de dlt de les glaceres, cap a la costa, amb velocitats de fins a 320 km/h.

Quina és la temperatura mínima que heu tingut aquests dies? Aquest dies hem arribat als -2ºC i la temperatura de l’aigua ha arribat a -1ºC! Si caiguéssim a l’aigua sense l’equip de supervivència només aguantaríem 5 minuts!

Com poden veure el plàncton les meduses?
Ens explica la Verónica: “Las medusas y otros organismos gelatinosos no se alimentan de forma visual como lo hacen por ejemplo los peces. Las medusas por ejemplo se alimentan a traves de sus células urticantes que rodean su cuerpo y sobre todo sus tentáculos. El placton al entrar en contacto con los tentáculos queda adherido a los mismos debido a que las celulas urticantes ya han disparado las tóxinas que hacen que los organismos planctónicos mueran, una vez adheridos al tentáculo son trasnportados por canales a la zona digestiva, cerca de la boca y los brazos orales. Las medusas por algunos estímulos químicos pueden detectar las zonas donde hay mas concentración de plancton”

Esteu tota l’estona treballant o teniu estones de joc?
Hi ha dies que tenim molta feina i per tant poques estones lliures, sobretot quan fem cicles dia-nit, dels quals us parlarem en el proper missatge. Hem d’agafar mostres cada 4 hores i després processar-les. El processament moltes vegades es solapa amb el següent mostreig. Aleshores fem torns entre nosaltres per poder descansar. Precisament en el proper missatge us explicarem què fem en les estones lliure.
 
Per què ara sempre és de dia? La duració del dia i la nit és conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre. Demaneu als vostres mestres que us ho ensenyin en una bola del món. El dia 21 de desembre, solstici d’estiu a l’hemisferi sud,, en qualsevol punt dintre del cercle polar és de dia 24 hores. Contràriament, el 21 de juny és fosc durant 24 hores. Al Pol Sud geogràfic hi ha 6 mesos de foscor (hivern) i 6 mesos de llum (estiu). Ara estem a la meitat de l’estiu antàrtic, i a la zona on ens trobem, allunyada del Pol Sud, hi ha unes hores de foscor tot i que aquesta no és total (entre les 11 de la nit i les  2 del matí aproximadament).
 
Com són els vostres iglús grocs per dins? 
Nosaltres estem viatjant tota l’estona amb vaixell. Els iglús grocs que es veuen a la foto estan a Illa Decepción. No vam tenir ocasió d’entrar-hi. Està previst que visitem una altra base més endavant, si podem entrar als iglús us explicarem com són!
Classe del CALYPSO (5è):

A l’Antàrtida hi ha contaminació? Gràcies al Tractat Antàrtic, els impactes ambientals a l’Antàrtida són mínims. Hi ha tot un sistema de gestió de residus, els que es poden incinerar es processen en el mateix continent però els que no es poden processar s’emmagatzemen i es retornen a altres continents amb els vaixells. S’estan fent estudis de quin és l’impacte ambiental generat per les bases i el turisme, una activitat creixent al continent blanc.
Paral·lelament us podem explicar que les zones fredes del planeta actuen com trampes de contaminants, que viatgen per l’atmofera des de les zones habitades cap als pols. D’aquesta manera, en estudis fets sobretot a l’Àrtic, es veu com els nivells d’alguns contaminants són més elevats del que tocaria  precisament per aquesta raó.

És veritat que s’ha descobert un “megalodón”?
Doncs no tenim prou informació per respondre a aquesta pregunta. Us convidem que feu de científics i busqueu informació. No us oblideu de compartir-la amb nosaltres.
 
El plàncton pot viure a sota de les plaques de gel?
De fet, molt plàncton a l’Antàrtida viu atrapat dintre del gel marí. Us ho explicarem en el proper missatge!
Classe de l’HESPÉRIDES (6è):

Les preguntes sobre el vaixell les hem fet al comandant, el Julio, per tenir respostes de primera mà. Ens comenta que estan molt contents de col·laborar amb les escoles i que els feu preguntes referents al vaixell. Per suposat els hi encanta el nom de la vostra classe 😉

Quins requisits s’han tenir per poder anar a l’Hespèrides si no ets científic?
El BIO Hespérides és un “Buque de Investigación Oceanogràfica”, gestionat pel ministeri de Defensa. Així doncs la tripulació està cosntituïda per militars al servei de científics. S’han donat casos de campanyes on han embarcat altres tipus de passatgers per desenvolupar activitats paral·leles, per exemple periodistes, escriptors, il·lustradors…

Com està organitzat el vaixell? Té diferents plantes? Com estan distribuïts els espais?
El vaixell té 8 plantes interiors més una planta més a l’exterior, per sobre del pont. El primer dia els científics anàvem tots perduts perquè hi ha un munt de passadissos, portes, porticons que donen a l’exterior, però ara ja ens el coneixem bé!
A la planta principal hi ha la cuina (per la nit es converteix en un forn de pa on el forner fa el pa per l’endemà), el menjador, el gimnàs, la perruqueria, la sauna, la budageria, la biblioteca… També hi ha alguns laboratoris, la incineradora i la “via humida”, que dóna accès a un porxo exterior des d’on es tira el CTD i on ens canviem quan ens hem de posar els equips per baixar amb la zòdiac.
A la planta 1 hi ha els camarots i sala d’estar dels científics, alguns despatxos, i la compactadora. A la planta 2 hi ha la sala d’estar dels oficials, alguns camarots, la infermeria, l’hangar i la coberta de vol. A la Planta 3 hi ha els camarots del comandant i del cap de campanya, així com la ràdio. Finalment a la 4 hi ha el pont, des d’on es tripula el vaixell.
Per sota de la planta principal hi ha tres sòtans. Allà hi ha les sales i camarots de suboficials, “cabos” i mariners. Més avall hi ha la sala de màquines, els motors i els tancs.
 
Com els companys del Brusi ja us han preguntat la superfície del vaixell, entre d’altres coses, volem saber l’eslora del vaixell?
El vaixell té 83 metres d’eslora per 14 m de màniga.

Quin és el combustible que feu servir al vaixell? El vaixell porta un tanc amb 429.000 litres de gasoil. El gasoil alimenta un generador que produeix electricitat, la qual fa moure els motors del vaixell, que són elèctrics. El consum depèn de la velocitat i de les maniobres (quan estem mostrejant parats en un punt fixe es gasta molt poc). En condicions “normals” tindríem autonomía per 60 dies aproximadament. També hi ha tancs de gasolina per les zòdiacs.
 
L’Hespèrides té “trencagel”?
L´Hespérides té el casc reforçat, d’aquesta manera és un vaixell que pot viatjar a les zones polars però no pot trencar el gel. Us convidem també a que llegiu les respostes del Brusi on s’explica més detallat. És per això que no hem pogut endinsar-nos al mar de Weddell, perquè aquest any la banquisa no s’ha descongelat del tot en aquesta zona i per tant no podem trencar el gel.
 
Què vol dir A33 al vaixell? La “A” és la classificació del vaixell i significa “altres”. L’Hespérides és un vaixell oceanogràfic i no quedan englobat en cap de les categories establertes per l’Armada (fragata, porta-avions, etc.). El 33 és un codi de numeració pels diferents vaixells.
 
Alguna vegada us heu quedat atrapats amb el vaixell al gel? No, com que no és un vaixell trencagel no ens endinsem en zones on el mar està gelat.

Moltes gràcies, esperem les vostres notícies i tenim moltes ganes de que torneu perquè ens expliqueu el vostre viatge en persona.
I tant que vindrem! Estarem encantats d’explicar-vos la nostra experiència i d’ensenyar-vos les fotos i vídeos que hem fet.
També us volem dir que està molt bé que us llegiu les preguntes i respostes de les altres escoles, esteu fent preguntes molt interessants entre tots i d’aquesta manera aprenem tots junts. Endavant Marquina!

Escola Eduard Marquina

21/1/2015

Hola Científics!

Aquestes són les preguntes de la classe de les MEDUSES (3r), teníem moltes més, però algunes ja les heu contestat.

N’hi han meduses a l’Antàrtida?
Per què fa tant de fred a l’Antàrtida?
Com poden veure el plàncton les meduses?
Quina és la temperatura mínima que heu tingut aquests dies?
Esteu tota l’estona treballant o teniu estones de joc?
Com es formen les corrents que arroseguen les meduses?
Per què ara sempre és de dia?
Com són els vostres iglús grocs per dins?

Aquestes són les preguntes de la classe del Calypso (5è) :

A l’Antàrtida hi ha contaminació?
És veritat que s’ha descobert un “megalodón”?
El plàncton pot viure a sota de les plaques de gel?

Aquestes són les preguntes de la classe de l’Hespèrides (6è):

Quins requisits s’han tenir per poder anar a l’Hespèrides sinó ets científic?
Com està organitzat el vaixell? Té diferents plantes? Com estan distribuïts els espais?
Com els companys del Brusi ja us han preguntat la superfície del vaixell, entre d’altres coses, volem saber l’eslora del vaixell?
Quin és el combustible que feu servir al vaixell?
L’Hespèrides té “trencagel”?
Què vol dir A33 al vaixell?
Alguna vegada us heu quedat atrapats amb el vaixell al gel?
Moltes gràcies, esperem les vostres notícies i tenim moltes ganes de que torneu perquè ens expliqueu el vostre viatge en persona.

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

 

 

20/1/2015

Hola Guppys del Marquina!

Aquesta pregunta que ens feu és difícil! L’Antàrtida és una fàbrica d’icebergs, i cada any es desprenen moltes masses de gel continental, s’estima que unes 300.000. Amb els dies que portem de campanya, el més gran que hem vist nosaltres tenia aproximadament 4 quilòmetres de llarg per 1 quilòmetre d’ample. Uns companys nostres, una vegada que estaven de campanya per la zona del mar de Ross, ens van comunicar que s’estava desprenent un troç de gel continental de 400 quilòmetres de llarg! Us imagineu?! Llarg com tota Catalunya aproximadament!

Aquests dies estem arribant a temperatures de -2 ºC. Com anem amb vaixell, estem a l’oceà antàrtic i no al continent antàrtic pròpiament dit, on fa més fred. A més, ja sabeu que ara aquí és estiu i per això no fa tant fred. La temperatura de l’aigua de la superfície del mar està al voltant de 0ºC. Però a l’hivern, a l’Antàrtida fa molt fred, la temperatura mínima registrada al continent és de -89,2ºC.

La pregunta dels animals és molt oportuna. Precisament estem preparant el següent missatge i us parlarem dels animals que hem vist i us adjuntarem les fotos que hem fet. No us oblideu de seguir-nos!

Una abraçada ben forta des de l’Antàrtida!
Els científics de PEGASO

Escola Eduard Marquina

19/1/2015

Hola Científics!

La classe dels Guppys (2nd) volem saber si sabeu quant mesura el troç de gel més gran de l’Antàrtida.

També ens agradaria saber a quina temperatura esteu ara a l’Antàrtida i quins animals heu vist fins ara.

Moltes gràcies

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

 

 

16/1/2015

Hola petits pingüins del Marquina!
A tots els científics del projecte PEGASO ens han agradat molt les vostres preguntes, són totes molt interessants i lògiques, i ens han donat molt tema de conversa! Aquí no tenim cap expert en pingüins, nosaltres estudiem majoritàriament els petits organismes del mar, el plàncton, però intentarem respondre el millor que sabem!

Com bé dieu, a l’Antàrtida hi plou molt poc, però com que fa molt fred, la neu que cau s’ha anat acumulant durant milers d’anys, es compacta pel seu propi pes i es transforma en gel permanent, pot arribar a tenir fins a 4 quilòmetres de gruix! Aquesta pregunta ens ha agradat molt, és molt intel·ligent!

Hem llegit que les aletes dels pingüins podrien servir per equilibrar-los mentre caminen, de la mateixa manera que els equilibristes obren els braços quan passen per sobre una corda. Recordeu que els pingüins són grans nedadors però al terra es mouen amb dificultat.

Els científics de la campanya PEGASO anem a l’Antàrtida a l’estiu, i a zones costaneres, on fa menys fred que al centre del continent. Anem vestits com podríem  anar a esquiar al Pirineu. És important portar roba interior tèrmica,  i una bona jaqueta que pari el vent, ja que a l’Antàrtida en pot arribar a fer molt. També són molt importants uns guants calents i que no es mullin, un bon gorro i un buf, uns mitjons gruixuts i unes botes que siguin impermeables i amb prou sola per aïllar-nos del terra gelat. Si hem d’estar molta estona treballant a la coberta del vaixell, ens deixen uns vestits que són com uns monos amb les botes incloses; són incòmodes perquè són molt aparatosos però ens protegeixen més del fred exterior.

Els pingüins, per protegir-se del fred, tenen les plomes i una capa de greix sota la pell que els aïlla. Als peus tenen un sistema de vasos sanguinis que fa que mentre la sang calenta flueix cap als dits, transmet la seva calor cap a la sang que torna al cor. D’aquesta manera la calor no es perd sota la superfície gelada que tenen sota els peus i evita que se’ls congelin els dits. Suposem que tenen els peus tan curts per minimitzar la zona de contacte amb el terra gelat, i les cames curtes perquè no se’ls escapi l’escalfor. Algunes espècies, com el pingüí emperador, no emigra a l’hivern i es troba tot l’any al continent antàrtic. Per suportar el fred i els forts vents de l’hivern formen grups compactes en forma de cercle i es van movent com les agulles del rellotge per generar calor. Els individus que els toca estar a l’exterior es van alternant: quan tenen molt fred empenyen cap endins i fan sortir un altre cap a fora.

Els pingüins són molt curiosos i no s’espanten dels científics. De fet ens vénen a veure, són molt xafarders! Ahir, quan vam sortir amb la zòdiac un d’ells va saltar a dins per veure com treballàvem! Intentarem posar la foto en els següents missatges.

Els pingüins escolten per l’oïda. De fet, tenen una oïda finíssima! Reconeixen el seu pollet pel seu xiulet. Tot i que a nosaltres ens semblarien tots iguals, sembla ser que cada pollet crida amb una freqüència diferent.

A l’Antàrtida no hi ha animals terrestres com els del Pol Nord. Això és degut que, en ser un continent aïllat, els animals que migren a l’estiu arriben per mar o per aire.  Per contra, al mar hi trobem una quantitat de vida enorme.
Els animals més característics són els pingüins, i n’hi ha diverses espècies. Arriben a la primavera-estiu i fan els seus nius amb pedres. El pingüí emperador és l’única espècie present al continent durant l’hivern antàrtic.
Altres ocells que podem trobar a l’Antàrtida són el colom antàrtic, els petrells o els skuas, uns ocells rapinyaires molt temuts pels pingüins ja quepoden atacar les seves cries per menjar-se-les.
Entre els mamífers destaquen els elefants marins, les foques i els lleons marins. Sota el mar gelat, a l’estiu, hi ha gran quantitat de krill, un petit crustaci molt abundant que és l’aliment d’organismes superiors com les balenes, orques, foques, pingüins, etc. També podem trobar algunes espècies de meduses, calamars, pops, o espècies singulars com les aranyes marines o varietats d’esponges molt curioses, com els xupa-xups.
Recordeu: l’ós polar no el trobareu a l’Antàrtida, mentre que els pingüins no els trobareu al Pol Nord!

A l’Antàrtida hi fa tant fred que hi ha poca vegetació, no hi ha arbres, només hi trobem líquens i molses i un parell d’exemples de plantes que tenen un nom molt llarg: Deschampsia Antarctica i Colobanthus quitensis (perla antàrtica o clavell antàrtic). Aquesta vegetació apareix a l’estiu i en zones molt concretes de la Península Antàrtica i illes properes.

Ja us hem dit que no en sabem gaire de pingüins, però sabem que a l’hemisferi nord hi ha uns ocells que s’assemblen molt als pingüins, els frarets. A diferència dels pingüins, que no poden volar, aquests sí que volen. Potser aquests dos tipus d’ocells tenen un origen comú! Podeu investigar una mica més aquest tema! Si tenim la sort de trobar algun científic expert en pingüins li preguntarem i us ho explicarem! Molt bona pregunta, ens ha despertat la curiositat també a nosaltres!

A l’Antàrtida no es fa de nit durant l’estiu antàrtic (mesos de desembre-gener-febrer-març) mentre que a l’hivern (juny-juliol-agost-setembre) sempre és fosc. Fixeu-vos que les estacions van al contrari que a Barcelona, perquè nosaltres estem a l’hemisferi nord i no al sud. Els hiverns polars ja hem vist que són molt durs, fa molt molt fred, és per això que la majoria d’expedicions científiques a l’Antàrtida es concentren durant els mesos de novembre a març.

Nens i nenes de primer, seguiu així de curiosos, els científics ens fem constantment preguntes per avançar en les nostres investigacions. Sense preguntes no hi hauria ciència! Una abraçada ben forta des de l’Antàrtida!

Escola Eduard Marquina

09/1/2015 Les nostres primeres preguntes

Hola científics!

Som la classe dels pingüins de l’Eduard Marquina (1r de Primària) i us volem fer aquestes preguntes:

Si el gel és aigua congelada i a l’Antàrtida quasi no plou, per què hi ha tant de gel?
Per a què serveixen les aletes dels pingüins?
Com van vestits els científics per aguantar el fred?
Per què els pingüins no tenen fred?
Per què els pinguins tenen els peus tan curts?
Els pingüins s’espanten quan veuen als científics?
Com escolten els pingüins?
Quants tipus d’animals viuen a l’Antàrtida?
Hi ha arbres? I plantes? Com van ser els primers pinguins?
A l’Antàrtida no es fa de nit en tot l’any o només ara?