La Petita Antàrtida

 

Preguntes i respostes

Escola Bordils de Girona – Investigadors a l’Antàrtida!

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

 

6/2/2015

Hola exploradors i exploradores de Bordils!
Esperem que l’esquiada hagi anat molt bé! A nosaltres també em fa molta il·lusió que us hagueu engrescat a preguntar-nos i a aprendre sobre l’Antàrtida i sobre el nostre projecte. Torno a ser la Isabel la que us contesto, però ho faig en nom tots els investigadors a bord del vaixell.

VIATGE:
Quanta estona vau trigar d’anar des de Ushuaia a l’Antàrtida? 

Vam trigar tres dies de navegació fins arribar a l’illa Decepción que va ser la nostra primera parada, però el que es triga depèn de les condicions del mar i de la part de l’Antàrtida on anem, ja que aquesta és molt gran.

Quin dia vau sortir i quin dia torneu? 

Vam sortir el dia 2 de Gener i tenim previst tornar el 12 de Febrer a Ushuaia. Després allà tenim uns dies de feina per recollir tot el nostre material i enviar-lo de tornada a Barcelona, així que fins al dia 16 no tornarem a casa.

Quants kilòmetres heu recorregut? 

Ara mateix portem recorregudes 3400 milles nàutiques des de que vam sortir d’Ushuaia i encara ens queden uns dies per tornar. Sabeu quants quilòmetres són?

En el viatge també aprofiteu per fer proves o espereu a ser a l’Antàrtida? 

Doncs durant el viatge també hem aprofitat per pendre mostres. Mireu el Missatge 2 del Diari de Campanya per saber més del què hem fet i com (Mostreig del Continu).

BASES CIENTÍFIQUES:
On està situada la base científica? 

A l’Antàrtida hi ha bases de diferents països situades arreu del continent i de les seves illes. El país que té més bases és Argentina. Espanya en té dues. Una a l’Illa Decepción que vam poder visitar a l’inici de la campanya, i una a l’Illa Livingston que visitarem d’aquí uns dies, ja que el BIO Hespérides els ajuda a portar combustible, aliments, material científic, i també serveix de transport pel personal de les bases.

OBSERVACIÓ ANTÀRTICA:
Què heu vist sobre aurores boreals? 

A l’Antàrtida les aurores es diuen australs, les aurores boreals són al Pol Nord. Malhauradament, la probabilitat de veure aurores a la zona on estem és molt mínima. Aquestes es veuen en una zona que es diu oval auroral, un anell situat al voltant del pol geomagnètic del que estem molt lluny. Tot i que és molt improbable, ens encantaria veure’n una!

Volem saber si a l’Antàrtida neva. 

Doncs depèn molt de la part de l’Antàrtida on siguem. En general, aquest continent és molt sec, hi plou molt poc, i per això es considera un “desert de gel”. A la zona més continental gairebé no neva mai però a les zones costeres i a les illes del voltant si que pot ploure, o si la temperatura és molt baixa, pot nevar, però segurament us ha nevat més a vosaltres a Núria que a nosaltres aquí.

Tenim dubtes de quan neva o plou ? 

Com hem dit a la pregunta anterior neva o plou molt poc. Si es neu o pluja dependrà de la temperatura que hi hagi. A l’estiu les temperatures són de pocs graus sota zero però pot arribar fins i tot als +8 ºC. Nosaltres en aquesta campanya hem tingut pluja i neu, però també dies de sol. Avui per exemple ens ha nevat.

Quin és l’iceberg més gran que heu vist? 

Hem vist icebergs de moltes formes i tamanys. El més gran que hem vist feia 4 km de llarg i 1 km d’ample i era espectacular! Si repasseu les fotos del bloc en veureu algunes d’icebergs.

Quina és la glacera més gran que heu vist? 

La glacera més gran que hem vist és la glacera Johnson que està a l’Illa Livingston on es troba una de les bases espanyoles.

Hi ha icebergs d’aigua salada? 

No, no n’hi ha, els icebergs són d’aigua dolça. El gel salat que veiem es part de la banquisa que s’ha trencat durant l’estiu antàrtic. A la secció de la Petita Antàrtida trobareu més informació sobre això.

VIDA CIENTÍFICA:
Quins plans de treball seguiu? 

Els plans de treball depenen del dia, de si estem navegant entre zones que volem estudiar o si ens estem uns dies al mateix lloc. Llegiu el que hem escrit a la secció de Parlen els Científics on trobareu una explicació de que fa cada grup i al Diari de Campanya on expliquem els diferents tipus de mostreig (continu, CTD, microcapa i lagrangià).

Sempre treballeu al vaixell? 

Nosaltres treballem gairebé sempre des d’el vaixell, tot i que també baixem amb les zodiacs per mostrejar la microcapa, la zona més superficial de l’oceà.

Quin és el vostre dia a dia, i que feu amb el vostre temps lliure? 

El dia a dia varia depenent del que hem de fer, però la majoria de dies mostregem dos cops, un pel matí i l’altre per la tarda, i un cop tenim les mostres d’aigua treballem amb elles al laboratori durant varies hores. També hem fet quatre cicles dia-nit on mostrejem cada 4h durant 36h i és molt cansat! Quan ens queda un mica de temps lliure tenim diferents maneres de gaudir-lo, mireu la secció de Vida a bord on trobareu un missatge sobre els moments d’oci.

Teniu un horari? 

Com us he explicat abans, depèn del dia. Pel que si que tenim un horari que no es pot saltar és pels àpats. Esmorçem a les 7:30h, dinem a les 13:15h i sopem molt d’hora, a les 19:15h. A més tenim una reunió de feina cada dia a les 20:30h per veure com ha anat el dia i preparar l’endemà.

No us molesta que quan dormiu hi hagi la llum del sol? 

Doncs no perquè als camarots tenim una cortina que tapa tota la llum. Ara bé, si que és molt estrany anar a dormir quan a fora es de dia! Mireu les fotos del primer missatge de Vida a bord.

Quines proves passeu? 

Per venir aquí vam haver de passar unes proves mèdiques per assegurar-nos de que no teníem cap problema de salut, ni cap queixal amb càries!

VIDA A BORD:
Què passa si algú es troba malament durant l’expedició? 

Al vaixell hi ha un metge i un infermer. Si et trobes malament has d’anar a visitar-los. La majoria de vegades ells poden ajudar-te. Si fos una cosa més greu, s’hauria de preparar una evaquació del malalt, i el que es faria seria anar a la base més propera que tingui un avió, per poder anar ràpidament a l’hospital més proper, que en aquest cas seria a Punta Arenas, Xile. Per sort això no ha passat moltes vegades.

En el vaixell hi ha infermeria? 

Si, hi ha una infermeria, un metge i un infermer. Mireu el missatge d’aquesta setmana a Vida a bord i veureu fotos.

Quina temperatura fa a dintre del vaixell? 

La temperatura a dins és molt confortable, hi ha la calefacció posada i la podem ajustar perquè no faci massa fred ni massa calor. La calor no és bona pel mareig!

Porteu molt de pes a dintre del vaixell? 

Depèn de cada viatge. El que pesa més és el combustible que portem. L’Hésperides té capacitat per a 460.000 litres de combustible. Quan un dipòsit es gasta s’omple d’aigua de mar per mantenir l’estabilitat del vaixell. Al principi de la campanya antàrtica el vaixell també portava molts aliments i material per a les bases però aquest ja es va descarregar. Ara la majoria de pes que hi ha a part del combustible és el menjar que ens queda i el material científic.

FAUNA ANTÀRTICA:
Hi ha alguns animals que s’hagin extingit, o que estiguin en perill d’extinció a l’Antàrtida? 

Hi ha una teoria que diu que fa 200 milions d’anys l’Antàrtida formava part de Gondwana, un súpercontinent que incloïa Amèrica del Sud, Àfrica, Índia, Austràlia i Nova Zelanda. Aquest continent es va fragmentar, l’Antàrtida es va separar cap al sud i va quedar rodejada de mar i el seu clima va evolucionar cap a un clima polar. Aquesta teoria està recolzada pels fòssils que s’han trobat a l’Antàrtida i que també s’han trobat a Amèrica del Sud, Àfrica, Índia, Austràlia i Nova Zelanda, el que recolza la teoria de l’existència de Gondwana. Un d’aquests fòssils és un Polidops, un marsupial extingit.
Actualment si que hi ha espècies en perill d’extinció, com la balena austral, i altres que són vulnerables a ser-ho aviat com la balena geperuda o algunes espècies d’albatros. Tot i que l’Antàrtida està protegida pel Tractat Antàrtic, algunes espècies migren a zones no protegides i estan sotmeses a l’impacte humà. A més, el canvi climàtic també té un efecte negatiu en moltes espècies que viuen a l’Antàrtida.

INVESTIGACIONS:
Quines altres investigacions fan? 

Les investigacions que es fan tant a les bases com en aquest vaixell són molt diverses, per exemple hi ha pigüinòlegs, vulcanòlegs, glaciòlegs, geòlegs, astrònoms, etc. Podeu mirar el primer missatge de Parlen els Científics, on expliquem una mica el que anaven a fer els investigadors que portavem al vaixell desde Ushuaia per deixar a les bases.

Com preneu mides del icebergs? 

Nosaltres no estudiem els icebergs però el tamany es pot calcular amb la velocitat que portem al vaixell i el temps que triguem a passar-los.

Que passaria si es desfessin totes les glaceres? 

A les glaceres de l’Antàrtida es concentra el 70% de l’aigua dolça del planeta. Els glaciòlegs veuen amb preocupació com el 85% d’aquestes glaceres han experimentat un retrocés al llarg dels últims 50 anys. També s’ha vist que l’acceleració en el moviment d’aquestes glaceres augmenten la descàrrega de gel al mar, en forma d’icebergs, contribuint a l’increment del nivell del mar. El paper de l’Antàrtida és trascendental en els models globals que estudien els canvis en el nivell del mar. Si es fongués tot el gel de l’Antàrtida el nivell del mar aumentaria 65 metres! Tot i així aquest escenari no es contempla ni a mig ni llarg plaç. La majoria de models, amb les dades actuals, prediuen un augment del nivell del mar entre 30 cm i 1,5 m al llarg del segle XXI, generant complicacions a totes les zones costeres del planeta. De tota manera, la complexitat de factors que intervenen en aquests models és considerable i es requereix un millor coneixement de les glaceres i els seus aports a l’oceà.

Quantes mostres agafeu en cada submergida de l’aparell CTD O ROSETTA? 

La Rosseta que tenim té 24 ampolles de 12 litres cadascuna. El que fem en aquest projecte és baixar la rosetta fins a 400m de fondària, tot i que la que tenim pot baixar fins a 4000m. Tenint en compte les dades que ens indiquen els sensors que porta el CTD a mesura que baixa decidim a quines fondàries volem agafar aquestes mostres. Si tanquem cada ampolla a una fondària diferent doncs agafem fins a 24 mostres, així que com a màxim serien a 24. Però si ens calen més mostres, el que fem és tornar posar el CTD a l’aigua tantes vegades com necessitem.

Ens podeu explicar més coses sobre les maquines que feu servir en les investigacions? 

En els missatges de Vida a bord i Parlen els Científic trobareu explicacions sobre això.

Teniu hipòtesis de la relació del plàncton i els núvols? 

Si, i tant! La nostra hipòtesi és que el plàncton produeix unes subtàncies que, en passar a l’aire formen partícules que serveixen de llavor per als núvols. Creiem que això és així perquè, per a que un núvol es formi, cal que el vapor d’aigua condensi sobre partícules. Des de fa anys, els investigadors hem vist que les partícules que hi ha a l’aire sobre el mar provenen bé de la terra o bé del mateix mar, i, per les propietats que tenen, pensem que una bona part les ha d’haver produït el plàncton.

Apart del plàncton hi ha algun altre virus? 

Els organismes del plàncton són aquells que no tenen capacitat natatòria i són empesos pels corrents marins, són majoritàriament microscòpics i, per tant, invisibles a l’ull humà. El plàncton es pot classificar de diferents maneres, per exemple per mida o per la funció que fan. Els virus són part del plàncton (virioplàncton). En una classificació per mida els virus serien la fracció més petita del plàncton i si els classifiquem per funció, els virus es caracteritzerien per ser aquells que no tenen capacitat per reproduir-se per si mateixos i per fer-ho infecten altres organismes del plàncton.

Ens podeu explicar més coses del microorganismes? 

Al Missatge 3 (Petita Antàrtida) i Missatge 5 (Parlen els Científic) podeu trobar moltes coses sobre els microorganismes marins.

COSES A DIR SOBRE L’ANTÀRTIDA:
Ens estranya que quan es parla dels continents no es parla de l’Antàrtida.
Doncs teniu raó que es parla molt menys que sobre altres continents. Potser això és perquè no està habitat, però se n’hauria de parlar més! Ara vosaltres ja sabeu moltes més coses sobre aquest continent.

RESPOSTA: Els hi volem confirmar que el vaixell BIO Hespérides , és diu així perquè, la B vol dir Buque, la I vol dir Investigación, i la O vol dir Oceanográfica . En resum és diu Buque de Investigación Oceanográfica Hespérides. També es diu Hespérides perquè deu tenir alguna cosa a veure a la mitologia grega.
Efectivament l’Hespérides es un BIO, Buque de Investigación Oceanográfica. A més el seu nom té a veure amb la mitologia grega. L’Hespérides és un vaixell del CSIC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, que és l’organisme al qual pertany l’Institut de Ciències del Mar. Si us hi fixeu, el logotip del CSIC és precisament l’arbre de la vida i de la ciència. Les Hespérides eren une nimfes que cuidaven el jardí del Zeus, on hi havia un arbre amb pomes d’or que eren el símbol de la sabiduria. Per això, com aquest és un vaixell de recerca, li van posar aquest nom.

Escola Bordils

3/2/2015 Seguim amb el diàleg!

Benvolguts científics,

estem molt contents de que ens hagueu respost el comentari. Ens ha fet especial il·lusió que sigui la Isabel la representant dels científics en els diàlegs!

Estem molt nerviosos esperant poder sentir la vostra veu. Cada publicació que pengeu l’investiguem i comentem els dubtes que ens sorgeixen.
Com que el dimecres 4, dijous 5 i divendres 6 anem a esquiar a Núria, ens sentirem molt propers a vosaltres, els científics ,ben abrigats per no passar fred, aviat estarem a la neu.

Aquestes són algunes de les preguntes que tenim pensades:

VIATGE: Quanta estona vau trigar d’anar des de Ushuaia a l’Antàrtida?
Quin dia vau sortir i quin dia torneu?
Quants kilòmetres heu recorregut?
En el viatge també aprofiteu per fer proves o espereu a ser a l’Antàrtida?

BASES CIENTÍFIQUES: On està situada la base científica?

OBSERVACIÓ ANTÀRTICA: Què heu vist sobre aurores boreals?
Volem saber si a l’Antàrtida neva.
Tenim dubtes de quan neva o plou ?
Quin és l’iceberg més gran que heu vist?
Quina és la glacera més gran que heu vist?
Hi ha icebergs d’aigua salada?

VIDA CIENTÍFICA: Quins plans de treball seguiu?
Sempre treballeu al vaixell?
Quin és el vostre dia a dia, i que feu amb el vostre temps lliure?
Teniu un horari?
No us molesta que quan dormiu hi hagi la llum del sol?
Quines proves passeu?

VIDA A BORD: Què passa si algú es troba malament durant l’expedició?
En el vaixell hi ha infermeria?
Quina temperatura fa a dintre del vaixell?
Porteu molt de pes a dintre del vaixell?

FAUNA ANTÀRTICA: Hi ha alguns animals que s’hagin extingit, o que estiguin en perill d’extinció a l’Antàrtida?

INVESTIGACIONS: Quines altres investigacions fan?
Com preneu mides del icebergs?
Que passaria si es desfessin totes les glaceres?
Quantes mostres agafeu en cada submergida de l’aparell CTD O ROSETTA?
Ens podeu explicar més coses sobre les maquines que feu servir en les investigacions?
Teniu hipòtesis de la relació del plàncton i els núvols?
Apart del plàncton hi ha algun altre virus?
Ens podeu explicar més coses del microorganismes?

COSES A DIR SOBRE L’ANTÀRTIDA: Ens estranya que quan es parla dels continents no es parla de l’Antàrtida.

RESPOSTA: Els hi volem confirmar que el vaixell BIO Hespérides , és diu així perquè, la B vol dir Buque, la I vol dir Investigación, i la O vol dir Oceanográfica . En resum és diu Buque de Investigación Oceanográfica Hespérides. També es diu Hespérides perquè deu tenir alguna cosa a veure a la mitologia grega.

Els alumnes de Cinquè de l’escola

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

 

22/1/2015

Hola alumnes de l’escola de Bordils!

Sóc la Isabel Ferrera i us escric en nom de tots els científics del projecte PEGASO. Ens fa molta il·lusió que us hagueu animat a seguir el bloc de la nostra campanya i estigueu treballant en apendre més sobre aquest continent tan especial.

Sobre els vostres comentaris:

  1. La resposta a la pregunta sobre la pedra volcànica la podeu llegir als diàlegs amb el Col·legi Antoni Brusi. El vostre raonament està ben pensat però trobareu l’explicació correcta al bloc.
  2. La vostra resposta està molt ben raonada, els pingüins aprofiten els gels per reposar i viatjar, i hi deixen les seves petjades. En un dels propers missatges us parlarem dels pingüins perquè pogueu apendre més sobre aquests animalets tan curiosos.
  3. Respecte als capítols d’història, no us perdeu els propers missatges!

Esperem les vostres preguntes. Els científics ens en fem moltes per avançar en el nostre coneixement, així que aquest és el primer pas perquè algun dia algun de vosaltres sigui un científic!

Fins aviat!
L’equip científic de PEGASO.

Escola Bordils

21/1/2015 Les nostres primeres preguntes

 

Benvolguts científics,

Som els alumnes de 5è de l’escola de Bordils i estem molt contents de poder participar en el vostre projecte.
Vam conèixer aquesta expedició científica perquè una companya de la classe ens va explicar que la seva tieta Isabel Ferrera estava investigant sobre el plàncton i viatjava de camí a l’Antàrtida en el vaixell Hespérides.

Ens va semblar molt interesant conèixer coses sobre aquest continent. Ja que per nosaltres, tot i haver-ne sentit a parlar a la televisió ens era molt desconegut.
Ens fa molta il·lusió formar part d’una investigació científica que està fent feina tant important pel nostre planeta. Estem aprenent molt rebent “informació fresca” sobre les vostres descobertes des de l’altre punta del món. Per la nostra part a partir de tots els articles que aneu publicant al bloc, nosaltres també busquem documentació i intentem aclarir el que no entenem del tot. A més a més busquem més informació dels conceptes que no sabíem.

El que esperem d’aquest projecte és seguir aprenent moltes coses sobre ciència, geografia, meteorologia, fauna i flora, història, matemàtiques, etc.  I a la vegada passar-ho molt bé fent: textos, mapes conceptuals, esquemes… En resum investigar sobre l’Antàrtida, comunicar-nos amb vosaltres, els científics i  compartir-ho amb les altres classes de l’escola.

Aclariment pregunta foto d’una roca volcànica negra de l’Illa Decepción:
Podria ser que fos obsidiana , que es una mena de mineral, però que no el cristal·litza? Que es fa amb la lava i l’ aigua…
Crèiem que podria ser perquè ens vau explicar que a la Antàrtida hi ha volcans.

Resposta pregunta sobre les petjades misterioses
Creiem que aquestes petjades podrien ser de pingüí per la forma de la petjada i perquè ho relacionem amb una altre foto on estaven descansant damunt del gel.

Altres comentaris i preguntes:
Ens han agradat molt els dos capítols de “per acabar… una mica d’història”, estarem atents a la continuació!!!

Ah! Estem preparant moltes preguntes i comentaris per la propera comunicació!!!
Fins aviat!

Alumnes de cinquè de l’ escola de Bordils