La Petita Antàrtida

Preguntes i respostes

Escola Antoni Brusi de Barcelona – investigadors a l’Antàrtida! Blog BRUSIMAR

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

13/2/2015

Hola esquiadors i esquiadores!

L’altre dia vam estar a la BAE Juan Carlos I, a l’Illa de Livingston, i us vam fer unes fotos dels esquís de muntanya que fan servir per desplaçar-se i també de les motos de neu.

Ja estem tornant a Ushuaia, una mica tristos de deixar l’Antàrtida enrera però contents de tornar a casa.

Esperem venir-vos a veure aviat i ensenyar-vos moltes més fotos i videos.

Una abraçada!

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

05/2/2015

Hola esquiadors i esquiadores! 
Esteu molt divertits a les fotos, sobretot ens ha fet molt riure la dels trineus, sou uns grans inventors! I la que esteu amb el Pedraforca al fons, tot un símbol!

Us contestem mentre esteu esquiant a Núria. Hem sabut que ha nevat una mica a Barcelona… fins i tot a La Ràpita, que no neva gairebé mai! I que us ha fet molt fred… Avui ens hem llevat amb un dia tranquil i no gaire fred, però en qüestió de dues hores ha canviat radicalment, ha començat a fer molt de vent (fins a 60 nusos), a nevar, a aixecar-se les onades i fa la sensació que ha baixat la temperatura. Ja veieu, estem lluny però ens hem sentit molt propers a vosaltres també!

– A l’Antàrtida fa molt de vent? 



Com us hem dit avui ha fet molt de vent. L’Antàrtida és un continent molt fred, sec i molt ventós. A l’Antàrtida el vent és molt perillós perquè pot bufar amb molta força i formar el que es coneix com a blizzard. Quan això passa, baixa molt la sensació tèrmica, s’aixeca la neu més superficial, no es veu res i et quedes totalment desorientat. Els pitjors vents a l’Antàrtida són els vents catabàtics, que bufen des del centre del continent cap a la costa. Aquests vents freds, quan troben un desnivell, es desplomen i cauen cap al mar. Són perpendiculars a la costa i poden arribar fins als 300 quilòmetres per hora!



– Veieu núvols com el nostre?

Hem vist molts tipus de núvols i cels durant la campanya, però cap com el vostre. Realment és molt impressionant! 
En dies clars, els núvols lenticulars (de vent) es veuen en alçada. Els nostres núvols són més baixos perquè hem tingut pocs dies de sol. Però avui ha sortit el sol i hi havia uns núvols espectaculars, us enviem unes fotos que hem fet per vosaltres.

– Teniu esquís a les bases i feu esquí de fons? Es podria fer esquí alpí?

Sí que n’hi ha. El que no hi ha són pistes d’esquí, i qualsevol modalitat s’ha de practicar sobre la neu verge.
A les bases hi ha esquís de muntanya, que serien semblants als de fons però una mica més amples per no enfonsar-se en la neu més tova. Com en els esquís de fons, la fixació és mòbil. Si us vàreu fixar, els esquís de fons tenen unes escames a la part inferior per evitar que retrocedeixin. Als esquís de muntanya se’ls hi adhereix, a la part inferior, una enganxina que seria com una pell de foca sintètica. Antigament, els pobles àrtics que s’havien de desplaçar sobre el gel sí que feien servir pell de foca, però ara està prohibit! Per baixar per un pendent, aquesta enganxina s’ha de treure i s’ha de subjectar la fixació.
Aquesta modalitat es fa servir, generalment, per fer aproximacions a les glaceres. A les bases hi ha tècnics especialistes en muntanya que guien aquestes sortides.

Les bases també tenen altres medis de transport, com motos de neu, trineus i raquetes.
Com us hem dit, no hi ha pistes, però en Rafel, el nostre cap de campanya, a propòsit de la seva estada a l’estació de Palmer (sí!, la que hem visitat avui) l’any 2006 recorda que feien una modalitat semblant a l’esquí alpí. Quan hi havia molta neu es muntava una esquiada. Primer els tècnics havien de delimitar una zona de la glacera on no hi hagués perill. Sota les glaceres s’amaguen esquerdes que són molt perilloses, perquè si les aixafes sense adonar-te’n pots caure-hi. En lloc de telecadira es puja a dalt de tot amb motos. Fins i tot n’hi havia que feien snowboard!

Un petó ben fort des de l’Antàrtida, esquiadors i esquiadores!
Ens encanten les vostres preguntes i les vostres fotos!

 

 

 

Escola Antoni Brusi

2/2/2015 La primera esquiada

Hola científis!

Amb tot això d’anar a esquiar pensem molt en vosaltres. Els nens i nenes no paren de dir, això és com l’Antàrtida..
hem llegit les respostes i us tenim molt presents.

Us enviem unes fotos de l’esquiada 🙂
i unes poques preguntes més:

– A l’Antàrtida fa molt de vent?
– Veieu núvols com el nostre?
– Teniu esquís a les bases i feu esquí de fons?
– Es podria fer esquí alpí?

Un petó molt gran des de Barcelona en camí a la segona esquiada.
Esperem que us agradin les fotos que us enviem !!!

Esquiadors del Brusi

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

29/1/2015

Hola nens i nenes del Brusi!

Esteu fets uns científics i científiques de veritat! Esteu investigant moltíssim i arribeu a unes respostes molt elaborades, esteu relacionant moltes coses i això és interessantíssim! Ens comenten que és una llàstima que l’Hespérides no passi per Barcelona perquè estarien encantats en ensenyar-vos-el!

Com ha anat l’esquiada? Us ho heu passat bé? Ha fet molt fred?

Us afegim algunes coses complementàries a les vostres respostes, esperem que us agradin! Podeu consultar també els diàlegs del Marquina, allà expliquem d’on ve el nom de l’Hespèrides.

1- Com creieu que ho fem, a la nit, per evitar xocar contra els gels?
Feu torns de nit. Esteu a l’estiu i hi ha llum tot el dia. Els vaixells porten llums perquè els vegin. Feu servir detectors de calor com els dels pescadors, però pels icebergs, i radars.

De fet l’Hespérides no té encara aquest detector de calor però s’està estudiant introduir-lo en un futur.
Aquests dies estem a la zona subantàrtica i tenim algunes hores de nit total, perquè no estem tant al sud. En aquesta zona hi ha menys gels, ara portem un parell de dies sense veure’n, però l’altre dia hi havia dos icebergs prop del vaixell i a la nit feia hi havia tanta boira que no es veia res, aleshores s’ha de confiar totalment en el radar, que indica la posició dels gels.

2- Què crèieu que farem si trobem pirates?
Lluitar contra els pirates, o millor si podeu fugir. No en trobareu perquè  a l’Antàrtida no n’hi deu haver amb tan de fred. Però potser vosaltres us fareu pirates, la Vanessa estaria molt bé disfressada de pirata i segur que tots els altres també…
Ara seriosament: si fos com a la costa d’Àfrica, que sí que n’hi ha, el millor seria fugir, però si no poguéssiu, porteu armes? Creiem que hauríeu d’intentar no matar a ningú, però sí defensar-vos.

Hahaha, prenem nota per si hem de fer el carnestoltes a bord! Sí, de fet aquesta era una pregunta “graciosa”, però que ha donat peu a parlar del tema dels pirates actuals.
Alguns dels tripulants de l’Hespérides han participat en l’Operació Atalanta, a l’Oceà Índic, una operació internacional que té com a missió protegir vaixells de mercaderies humanitàries i impedir que siguin atacats per pirates.
Com bé dieu, a l’Antàrtida no hi ha perill de pirates. Si ens en trobéssim el que hauríem de fer és anar a tota velocitat, no aturar-nos, i anar fent ziga-zaga per evitar que ells ens puguin atacar. Si el vaixell s’atura, llavors ells poden tirar escales per la popa i pujar-hi, i això és el que s’ha d’intentar que no passi. Però no us preocupeu que no ens en trobarem!

3- Què es fa si una persona cau a l’aigua?
Si algú cau a l’aigua primer aturar el vaixell i tirar el salvavides, tirar alguna corda, encara que vagi lligada a un aparell i que s’hi agafés, anar a recollir-lo amb la zodiac. Procureu no caure!

Molt bé! Salvats!

4- Com creieu que sabem on som en cada moment?
Amb el GPS, si és de dia veient el que teniu a prop (si hi ha alguna cosa…), amb cartes nàutiques i una brúixola. Hem mirat aquesta carta de les illes i ho hem entès força bé.

Molt bé també tot el que proposeu! Si fallés el GPS per alguna raó es pot utilitzar el sextant, un aparell que utilitzaven els mariners com Shackleton per orientar-se. S’han de fer mesures des de l’horitzó fins a 3 astres coneguts (normalment estrelles) durant el crepuscle del matí i el de la nit. També s’ha de mesurar l’alçada del Sol a l’horitzó, en el moment que està més alt. Amb això s’obté la meridiana i, per tant, la latitud. Després s’apliquen unes fórmules matemàtiques molt complicades, o també es poden utilitzar unes taules anuals nàutiques i astronòmiques, i amb tot això es pot treure la posició (latitud i longitud). Us adjuntem una foto del sextant que tenen a l’Hespérides.

5- Quina és la part de vaixell més exposada al perill dels gels?
La proa, que sabem que és la del davant, però les zones on hi hagi les hèlix o altres instruments importants també deuen ser delicades.

Molt bé també! Les parts més exposades al perill dels gels són l’hèlix i el timó. L’Hespérides té el casc reforçat per poder viatjar a les zones polars però si l’embestís un gel gruixut podria patir igualment desperfectes.

I molt bé aquest argot mariner! Ja sabeu també on és la popa, estribor i babor?

Per cert us volem explicar que quan la Vanessa va venir ens va deixar unes mostres de zooplàncton viu i les vam mirar amb la lupa binocular connectada a l’ordinador. Vam fer fotos i uns vídeos on es veu com es mouen, neden! Estàvem superemocionats. És possible que haguem vist el zooplàcton?
Tenim els vídeos penjats al bloc. http://brusimar.blogspot.com.es/

Qué bé! Esteu preparadíssims al Brusi! Nosaltres també ho fem així a l’ICM, amb una lupa connectada a l’ordinador.
Com que tenim l’internet molt limitat, no podem carregar el vídeo, quan tornem a Barcelona ens el mirarem! Segur que sí que heu vist zooplàncton. Aquí, la Marta Estrada està fent fotos molt xules del fitoplàncton antàrtic. Avui també ha vist alguns copèpodes (zooplàncton). Mirarem de penjar-ne alguna més en els propers missatges. Hi ha algunes espècies de fitoplàncton que tenen unes formes precioses! Semblen joies!

Algunes preguntes més:

– Ens podeu donar les coordenades d’on sereu dilluns? Així us buscarem!
Us passem aquest link on es pot veure en tot moment on som. A més, surten altres dades, com la temperatura de l’aire, la velocitat, la temperatura de l’aigua, la salinitat, etc. Tot en temps real!

http://www.utm.csic.es/web/index.php/es/datoshes
 
– Julio, què s’ha d’estudiar per ser capità de vaixell?
Per ser capità de vaixell s’ha d’estudiar Llicenciatura en Navegació Marítima i després fer pràctiques en vaixells de passatgers, mercaderies… A prop de la vostra escola hi ha la Facultat de Nàutica de Barcelona, on es pot estudiar aquesta carrera. El cas de l’Hespérides és especial perquè és militar.
 
– I per ser científic?
Doncs ara mateix a la campanya hi ha uns quants químics, un físic, molts biòlegs, però també gent que ha estudiat ciències ambientals, bioquímica, ciències del mar, farmàcia, fins i tot una metgessa!… També hi ha gent que ha fet graus superiors de laboratori, o de química ambiental. Tenim en comú que a tots ens apassiona el mar i després d’estudiar diferents carreres o graus ens hem anat especialitzant en l’estudi del mar.

– Aquest curs dediquem unes jornades culturals a la llum, ja que és l’Any internacional de la llum, ens agradaria relacionar-ho amb l’Antàrtida i la vostra expedició. Us demanem una pluja d’idees sobre aquest tema, nosaltres hem pensat en els colors de l’Antàrtida i del gel, hem vist el dossier que hi ha penjat a “El mar a fons”, les aurores, l’enigma de la pedra negra…

Molt interessant!

-Precisament en el missatge d’aquesta setmana hem penjat fotos del mateix paisatge antàrtic a diferents hores del dia, per il·lustrar el mostreig del nostre cicle dia-nit. Podeu fer el mateix amb un paisatge proper a vosaltres, ho podeu fer ara i repetir-ho al juny, així podeu comparar entre les estacions.

-Una de les coses que mirem a la campanya és la penetració de la llum del Sol a la columna d’aigua. Utilitzem un instrument que es diu radiòmetre i que té uns sensors que capten els diferents tipus de llum, perquè encara que no us ho sembli, hi ha diferents tipus de llum. El posem a l’aigua i el baixem amb un cable per veure quanta llum hi ha a cada profunditat i això ens serveix per conèixer una mica més els organismes que hi viuen. Si voleu quan tornem us ho podem explicar millor.

-Respecte als colors de les zones polars, també hem sentit a dir que els inuits tenen moltes formes d’anomenar el color blanc, ja que aquest pot tenir diferents matisos. Si us ve de gust podeu investigar una mica més sobre aquest tema.

-Una altra cosa que creiem que és interessant és com afecta la llum a les persones. La setmana passada vam tenir molts dies grisos aquí al vaixell. De sobte, el dia que va sortir el sol, ens vam trobar tots a coberta deixant que ens acaronés la cara. Semblava que féssim la fotosíntesi com les plantesJ Sens dubte el Sol és una font d’energia i el nostre cos i estat d’ànim també ho nota. Estaria bé entrevistar algú que viu en zones on hi ha poques hores de sol, per veure com ho viuen.

-Mirarem de fer més fotos del color del mar i del gel i us les enviarem.

Seguirem pensant-hi!

La setmana que ve quan tornem d’esquiar us explicarem els nostres experiments i començarem la segona unitat sobre el gel i el cicle de l’aigua!

Endavant! No dubteu en consultar-nos qualsevol cosa que se us acudeixi! Si no la sabem intentarem trobar la resposta plegats!

Una abraçada barcelonina!

Fins el proper missatge!
Una abraçada de part de tots els científics de PEGASO.

Escola Antoni Brusi

20/1/2015 Noves preguntes

Bon dia científics!

Els nens i nenes del Brusi ja jem pensat les respostes a les preguntes que ens heu enviat. -Com creieu que ho fem, a la nit, per evitar xocar contra els gels?

-Què crèieu que farem si trobem pirates?

-Què es fa si una persona cau a l’aigua?

-Com creieu que sabem on som en cada moment?

-Quina és la part de vaixell més exposada al perill dels gels?

1. Feu torns de nit. Esteu a l’estiu i hi ha llum tot el dia. Els vaixells porten llums perquè els vegin. Feu servir detectors de calor com els dels pescadors, però pels icebergs, i radars.

2. Lluitar contra els pirates, o millor si podeu fugir. No en trobareu perquè a l’Antàrtida no n’hi deu haver amb tan de fred. Però potser vosaltres us fareu pirates, la Vanessa estaria molt bé disfressada de pirata i segur que tots els altres també… Ara seriosament: si fos com a la costa d’Àfrica, que sí que n’hi ha, el millor seria fugir, però si no poguéssiu, porteu armes? Creiem que hauríeu d’intentar no matar a ningú, però sí defensar-vos.

3. Si algú cau a l’aigua primer aturar el vaixell i tirar el salvavides, tirar alguna corda, encara que vagi lligada a un aparell i que s’hi agafés, anar a recollir-lo amb la zodiac. Procureu no caure!

4. Amb el GPS, si és de dia veient el que teniu a prop (si hi ha alguna cosa…), amb cartes nàutiques i una brúixola. Hem mirat aquesta carta de les illes (en la imatge) i ho hem entès força bé.

5. La proa, que sabem que és la del davant, però les zones on hi hagi les hèlix o altres instruments importants també deuen ser delicades.

Per cert us volem explicar que quan la Vanessa va venir ens va deixar unes mostres de zooplàncton viu i les vam mirar amb la lupa binocular connectada a l’ordinador. Vam fer fotos i uns vídeos on es veu com es mouen, neden! Estàvem superemocionats.

És possible que haguem vist el zooplàcton? Tenim els vídeos penjats al bloc.

Algunes preguntes més:

– Ens podeu donar les coordenades d’on sereu dilluns? Així us buscarem!

– Julio, què s’ha d’estudiar per ser capità de vaixell?
– I per ser científic?

– Aquest curs dediquem unes jornades culturals a la llum, ja que és l’Any internacional de la llum, ens agradaria relacionar-ho amb l’Antàrtida i la vostra expedició. Us demanem una pluja d’idees sobre aquest tema, nosaltres hem pensat en els colors de l’Antàrtida i del gel, hem vist el dossier que hi ha penjat a “El mar a fons”, les aurores, l’enigma de la pedra negra…

La setmana que ve quan tornem d’esquiar us explicarem els nostres experiments i començarem la segona unitat sobre el gel i el cicle de l’aigua! Una abraçada barcelonina! la colla del Brusi

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

22/1/2015

Bon dia Brusi! Avui us contestarem les preguntes entre la Clara, el Mikhail i la Vanessa.

Aquestes preguntes són per al capità de l’Hespérides!
Primerament us hem de dir que tant el comandant del vaixell, el Julio, com el segon comandant, en Rafael, han estat molt contents que també els feu preguntes sobre el vaixell. Són molt amables i propers, i us fan arribar una salutació de part seva. Hem pujat al pont, els hem entrevistat i ens contesten les vostres preguntes.

Com et dius?
Em dic Julio.
Com t’ho fas per pilotar quan fa mala mar?
S’ha d’anar més poc a poc per evitar que les onades facin cops forts contra el vaixell. També s’ha d’evitar que les onades vagin de costat al vaixell, per anar més còmodes durant la navegació.
Si hi ha avaries es reparen al mateix vaixell. Portem peces de recanvi i gent preparada per reparar-les (mecànics, electrònics, etc.). Durant aquesta campanya s’ha hagut de reparar el sistema d’aigua potable, un dels motors, un ràdar i la grua.

Quants sou de tripulació?
58 persones.

Quants m2 fa el vaixell?
El vaixell es medeix per metres de llargada (“eslora”) i d’amplada (“màniga”). L’Hespérides fa 83 metres per 14 metres respectivament.

I els camarots? Volíem saber com són els camarots, però ja hem vist la foto. Allà hi dormen tres????
Els camarots són de dues persones, i alguns, com els dels comandants i el del cap de campanya, són d’una persona. Durant el Drake en alguns hi dormíem tres perquè portàvem gent a les bases i no hi cabíem tots. Dormien en sacs de dormir al terra, per sort només van ser 4 dies!

Qui fa la neteja?
Cadascú és responsable de la neteja del seu camarot.

Fas inspeccions de camarots? Cada quan?
Es fan molt poques inspeccions, només a la tripulació, però ja ens agradaria passar inspecció als camarots dels científics de tant en tantJ!

Què passa amb els que no ho tenen tot net?
Doncs els renyem, i els diem que han de tenir el camarot en condicions.

Has trobat la solució per anar a buscar mostres d’aigua als llocs on volíeu anar?
Sí! Finalment hi ha una treva d’alguns dies per anar a mostrejar a les Illes de Georgia del Sud. Ara mateix estem navegant cap allí. Estem seguint una tempesta que acaba de passar, d’aquesta manera trobem mar de fons (ones d’uns 4 metres), que és una mica incòmoda per la gent que es mareja, però no és tan dolenta com si la tempesta t’atrapés. Si en ve una altra al darrere (cosa força comú en aquesta zona) intentarem apartar-nos del seu recorregut.

Ens agradaria fer una maqueta de l’Hespérides amb LEGO. Creus que ens en sortirem?
Estem segurs que sí! Envieu-nos una foto i us ajudarem si us heu deixat algun element del vaixell.

Heu menjat alguna vegada pingüí? Altres ocells marins? Balena?
No! Segons el Tractat Antàrtic als animals antàrtics no se’ls pot molestar, i molt menys menjar-se’ls! L’altre dia vam estar a punt d’atropellar una balena que es va posar de sobte a la proa, però a l’últim moment es va enfonsar i no va passar res. Esperem no quedar-nos atrapats en el gel com Shackelton i els seus homes, que van haver de menjar-se’ls per sobreviure! Però d’això fa cent anys…

Quant de temps et passes al mar?
A l’any passem de 7 a 8 mesos embarcats. Les campanyes antàrtiques duren 6 mesos. Aquest any vam sortir a finals d’octubre de Cartagena i hi tornarem al maig. La tripulació està embarcada tot aquest temps, però els científics van canviant cada mes i mig aproximadament.

Es porten bé els científics?
Es porten fenomenalment bé. De moment no hi ha hagut cap entrebanc. Potser perquè no hem inspeccionat els seus camarots 😉

El Julio i el Rafael també us volen fer algunes preguntes, a veure si les sabeu:

-Com creieu que ho fem, a la nit, per evitar xocar contra els gels?
-Què crèieu que farem si trobem pirates?
-Què es fa si una persona cau a l’aigua?
-Com creieu que sabem on som en cada moment?
-Quina és la part de vaixell més exposada al perill dels gels?

I aquestes eren les vostres preguntes pels científics!

Si sempre és de dia, veieu aurores australs? Ens fareu un vídeo si en veieu alguna?

La probabilitat de veure aurores a la zona on estem és molt mínima. Aquestes es veuen en una zona que es diu oval auroral, un anell situat al voltant del pol geomagnètic. Tot i que és molt improbable, ens encantaria veure’n una i fer-vos un vídeo, deu ser espectacular!

Si heu estat als dos pols, quin us ha agradat més?
Aquesta pregunta ha encetat una conversa interessant entre els científics que hem estat als dos pols. Estem d’acord que depèn molt del viatge de cadascú. No és el mateix anar a la zona àrtica escandinava que a la canadenca. El mateix passa a l’Antàrtida, anar a una base és completament diferent que anar-hi en vaixell. L’època de l’any també és important, les vivències i experiències que cadascú viu condicionen la resposta.

La Montse Sala diu que a ella li agrada més l’Antàrtida, ja que el paisatge és més variat.

La Marta Estrada va estar a l’Àrtic a l’hivern mentre que a l’Antàrtida sempre ha estat a l’estiu, diu que la gran diferència és que un és continent i l’altre és un mar gelat, per ella són complementaris.

El Rafel Simó s’ho pensa. L’Àrtic li agrada molt. Quan prens consciència que és un mar gelat la percepció canvia: el paisatge és més pla, més serè. Però al final es decanta una miqueta més per l’Antàrtida, és més esquerpa, més salvatge, més impressionant. El seu somni és acampar en un iceberg i dormir a la deriva del mar.

La Vanessa Balagué vota per l’Antàrtida, li fascina el paisatge auster però majestuós alhora, és molt potent. A l’Àrtic, però, va viure una experiència molt xula mentre va sobrevolar amb helicòpter el mar que començava a glaçar-se, i amb avioneta la tundra gelada de la zona nord del Canadà.

Per a la Dolors Vaqué l’Antàrtida és l’equilibri perfecte entre la grandiloqüència i el minimalisme. El desplegament de vida salvatge l’enamora. Per contra, l’Àrtic és més minimalista, i això li agrada també, però el sent molt més dur. Quan investigues a l’Àrtic et sents més amenaçat, la presència de l’ós polar pesa molt (quan surts a buscar mostres algú ha de portar sempre un rifle, per si de cas). També perceps la duresa de la vida humana allí, mentre que a l’Antàrtida saps que ningú hi viu per sempre en aquest clima tan hostil. Ella té el cor dividit entre els dos pols.

La Sarah-Jeanne es decanta per l’Àrtic. Ella hi va ser a l’agost amb un vaixell trencagel, diu que la sensació d’estar dins mateix de l’oceà glaçat és única. Ara bé, pel que fa a vida salvatge es decanta per l’Antàrtida. Potser hi té a veure que és canadenca… J

Així doncs, sense despreciar ni molt menys l’Àrtic, guanya per golejada l’Antàrtida. També comentem que el fet que l’Antàrtida estigui tan lluny de tot arreu, que sigui l’últim lloc verge del planeta, li afegeix un punt de misteri i atracció. D’altra banda, alguns coincidim que la part dels pobles àrtics (inuit, saami i altres) és molt interessant i a tots ens agradaria aprofundir en el seu coneixement.

Per cert, alguns d’aquests científics han provat la carn de balena, però fa anys, quan es podia comercialitzar, ara està prohibit. La Marta la va provar a Groenlàndia, la venien els inuit de la zona. Diuen que és una carn molt fosca, molt fibrosa i que té un sabor molt espès, com de fetge.

No acabem d’entendre perquè l’aigua del llac Vostok és líquida. Ens ho podeu explicar?
La veritat és que no se sap ben bé per què sota els 4.000 metres de gel que cobreixen el llac, l’aigua del llac Vostok és líquida. De fet, tot són hipòtesis, i els científics encara ho estan estudiant, intentant esbrinar molts dels seus misteris. Entre les hipòtesis hi ha el fet que el calor intern de la terra escalfa les roques sota el llac, prop del fons, i l’aigua en contacte amb elles està líquida. També es diu que pot ser degut a que el gel és un mal conductor de calor, i per tant la capa de gel que cobreix ell llac actuaria com a aïllant, protegint-lo de les fredes temperatures de l’exterior, evitant que l’aigua es congeli. Una altra hipòtesi és que els 4.000 metres de gel acumulant a sobre seu fan molta pressió, i aquesta fon el gel de la part més baixa. Finalment també es diu que el llac no ha tingut temps de congelar-se després d’un període temperat que va finalitzar ara fa uns 5.000 anys.

L’aigua salada es congela igual de ràpid que l’aigua dolça?
No, l’aigua salada triga més a congelar-se, perquè les molècules de sal s’intercalen entre les d’aigua. Penseu quan es llença sal a les carreteres gelades, es fa per això mateix, perquè l’aigua amb la sal es congela més lentament i també perquè baixa la temperatura a la qual es congela l’aigua (es necessita més fred perquè l’aigua amb sal es congeli).

La setmana que marxem a esquiar i volem fer alguns experiments, congelar aigua dolça, salada, amb sucre, amb alcohol… També volem posar roba fosca sobre la neu a veure què passa… farem fotos!
Genial! Ja us vam dir que experimentant és com s’arriba a entendre com funciona el nostre entorn. Ens semblen molt interessants els experiments que us heu plantejat.
Perquè un tros de roba fosca fongui la neu del seu voltant creiem que es necessitarien alguns dies, proveu de posar una peça petita. A veure si fa sol!
Esperarem els vostres resultats i fotos amb impaciència! Que vagi molt bé l’esquiada, disfruteu!!!

Hem estat treballant amb la vostra primera unitat de programació sobre les regions polars i ens ha agradat molt. Gràcies!
Us esteu convertint en uns experts!

Gràcies a vosaltres pel vostre entusiasme!

Escola Antoni Brusi

20/1/2015 Noves preguntes

Bon dia Antàrtida! Al BRUSI tenim més preguntes

Aquestes preguntes són pel capità de l’Hespérides!

Com et dius?
Com t’ho fas per pilotar quan fa mala mar?
Quants sou de tripulació?
Quants m2 fa el vaixell? I els camarots?
Volíem saber com són els camarots, però ja hem vist la foto. Allà dormen tres????
Qui fa la neteja? Fas inspeccions de camarots? Cada quan? Què passa amb els que no ho tenen tot net?
Has trobat la solució per anar a buscar mostres d’aigua als llocs on volíeu anar?
Ens agradaria fer una maqueta de l’Hespérides amb LEGO. Creus que ens en sortirem?
Heu menjat alguna vegada pingüí? Altres ocells marins? Balena?
Quan de temps et passes al mar?
Es porten bé els científics?

i aquestes pels científics!

Si sempre és de dia, veieu aurores australs? Ens fareu un vídeo si en veieu alguna?
Si heu estat als dos pols, quin us ha agradat més?
No acabem d’entendre perquè l’aigua del llac Vostok és líquida. Ens ho podeu explicar?
L’aigua salada es congela igual de ràpid que l’aigua dolça?
La setmana que ve ens en anem a esquiar i volem fer alguns experiments, congelar aigua dolça, salada, amb sucre, amb alcohol… També volem posar roba fosca sobre la neu a veure què passa… farem fotos!

Hem estat treballant amb la vostra primera unitat de programació sobre les regions polars i ens ha agradat molt

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

19/1/2015

Hola esquiadors i esquiadores del Brusi!

Sóc la Vanessa i us contesto, com sempre, en nom de tots els científics de PEGASO.

Esteu treballant fort i bé! Les dues respostes que doneu són bones. Està molt bé que hagueu pensat diferents solucions. En aquest cas, però, la causa que la neu es desfaci és degut a l’escalfament de la pedra pel sol, ja que aquesta pedra fa molts anys que va ser expulsada pel volcà i ja no està calenta.

Ens agrada també que en observar un fenomen natural us plantegeu més preguntes. Nosaltres ara mateix no tenim resposta perquè no ho hem experimentat mai, i ara mateix no podem, perquè estarem encara molts dies al vaixell sense trepitjar terra ni neu. Així doncs, teniu una oportunitat fantàstica per fer de científics. Com que sabem que anireu a esquiar a finals de gener, podeu provar aquestes dues coses que ens plantegeu. Expliqueu-nos què ha sortit, estem intrigats, i ens encantarà aprendre de vosaltres!

Una abraçada des de l’Antàrtida!

Escola Antoni Brusi

16/1/2015 Conversa amb l’Antàrtida!!!

Ens ha trucat la Vanessa, directament des de l’Antàrtida!

Tots estàvem en silenci, molt emocionats. Sobretot en Lluc.
La Maria ha connectat el seu mòbil als altaveus de l’aula i la sentíem molt bé.
Ens ha explicat coses que estaven fent aquests dies, sobre els icebergs i els pingüins…

La Vanessa ens ha explicat que han vist un altre dels grups que quan anaven amb la Zodiac els
seguia un pingüí que s’hi volia enfilar, al final ha aconseguit pujar-hi i ha anat amb ells una
estona. Quina passada!

Diu que quan torni ens ho ensenyarà perquè han fet fotos i vídeos!
També ens ha dit que quan anaven a buscar aigua amb la Zodiac els han deixat apropar-se a un
iceberg que veien des de feia dies, diu que és gran com el camp del Barça!!!

Han estat donantli voltes i quan ja havien marxat i eren lluny s’ha partit pel mig i volia donar-se la volta,
súperperillós! Al Lluc no li ha fet molta gràcia, però ho trobem molt emocionant! Us imagineu
el camp del Barça partint-se pel mig i posant-se dret…

El Lluc li ha preguntat si encara tenia tots els dits, una mica amoïnat, perquè sap que si es
treuen les manyoples, encara que només sigui un moment, poden congelar-se els dits! Ens
quedem tranquils de saber que els té tots! Aneu amb compte!!!

Si voleu sentir-ho aneu al bloc! http://brusimar.blogspot.com.es/

 

Escola Antoni Brusi

16/1/2015 Científics, ja hem pensat en dues respostes a la vostra pregunta!

Pregunta dels científics:
Us adjuntem una foto d’una roca volcànica negra de l’Illa Decepción. Fixeu-vos que ha fos la neu que té al voltant. Per què creieu que es produeix aquest fenomen?

 

RESPOSTES BRUSI

1.Podría ser que la roca volcànica estigués calenta quan ha caigut sobre el gel i hagués fos la neu.

2.També podria ser perquè el negre absorbeix la calor i la llum, i el blanc reflexa la llum. Per tant el voltant de la pedra s’escalfarà més i es fondrà la neu.

 

PREGUNTA BRUSI pels científics:

1. Si tapeu la neu amb un tros de paper o de roba negre passa el mateix?

2. Quan de temps triga en fondre’s la neu des de que es posa la pedra amb la llum i la temperatura que teniu ara?  I si fos un paper?

icono_objetivoscien
Resposta dels Investigadors

15/1/2015

Hola nenes i nens del Brusi! Sóc la Vanessa, ja em coneixeu tots i totes! Als científics de PEGASO ens ha fet molta il·lusió rebre les vostres preguntes. Totes les preguntes que feu són súper interessants! I sabeu què? El primer pas per ser un bon científic és fer-se bones preguntes i tenir curiositat per entendre el que passa al nostre voltant. Així que heu fet un gran primer pas com a futurs científics i científiques!
Nosaltres no som experts en totes les coses que es poden estudiar a l’Antàrtida, però com que ens interessa molt, també ens hem documentat i intentarem respondre totes les vostres preguntes.

1) L’Anna i la Blanca tenen part de raó. En realitat PEGASO és l’acrònim en anglès de Plankton-derived Emissions of Gases and Aerosols in the Southern Ocean (emissió de gasos i aerosols per part del plàncton a l’Oceà Austral). Però també té una part més poètica: en la mitologia grega, el cavall alat Pegàs va néixer del cap tallat de Medusa i va emergir de l’oceà, deixant enrere els dominis de Posidó. Devia volar per l’atmosfera arreu del planeta amb l’ajuda d’Èol, déu del vent. Com el cavall, nosaltres investiguem coses que surten de l’oceà cap a l’atmosfera.

2) Hola Ernest i Ariadna! Entre nosaltres tenim la sort de tenir a la Dolors Vaqué, que precisament va treballar durant 45 dies a la base que vau veure al documental de la Pepita Castellví. Diu la Dolors que el laboratori era molt petit i hi feia molt fred però tenia una finestra que donava a la badia i les vistes eren fabuloses. I també recorda el silenci, diu que era meravellós treballar allà. Als matins havia de sortir amb la zòdiac per recollir les mostres. Aquí al vaixell els laboratoris són més grans, de fet tenim espais per fer cada cosa (per filtrar aigua, per fer anàlisis, espais secs per mirar i analitzar les dades, etc.). Com que anem amb vaixell el laboratori es mou i ha d’estar tot ben lligat! No hi ha finestres, hem de sortir a coberta per veure el paisatge, però així descansem una mica de la feina. Una altra cosa diferent és el silenci, al vaixell és molt difícil escoltar el silenci perquè sempre se senten rugir els motors.

3) Olga, aquesta és una molt bona pregunta! Com que ens interessa estudiar la producció de partícules de condensació dels núvols per part del plàncton marí necessitàvem anar a un lloc on l’aire fos ben net, sense contaminació ni pols de terra. A l’Antàrtida trobem aquest ambient net, ja que no hi ha activitat humana i es troba molt allunyada de les zones habitades. El Pol Nord està més contaminat perquè hi arriba l’aire dels continents que el volten, que estan habitats.

4) Una altra bona pregunta Olga! La mar no és igual de salada a tot arreu. Al Mar Mort, per exemple, hi ha tanta sal que si et banyes no et pots enfonsar, sures! L’aigua de l’Antàrtida és una mica menys salada que la del Mediterrani, per exemple. Això es deu a l’aportació d’aigua dolça que arriba de les glaceres del continent, principalment en forma d’icebergs.

5) Aquesta pregunta també és de nota, Lola! El zooplàncton marí viu majoritàriament a l’aigua del mar. Perquè hi hagi vida es necessita aigua líquida. L’aigua pura es congela a 0ºC, però la sal de l’aigua marina fa que aquesta no es congeli fins a -1,8ºC. Quan es congela, deixa canals d’aigua líquida, on es crea una mena de salmorra on poden viure bacteris, algues i altres organismes unicel·lulars com els protistes. El zooplàncton el que fa és que, quan arriba la primavera i comença a descongelar-se aquest gel, se situa per sota d’aquest gel i el grata per menjar-se les algues que han viscut tot l’hivern atrapades al gel. D’això en parlarem en missatges posteriors!

6) Pol, la teva pregunta és molt ocurrent! Ara mateix a l’Antàrtida és estiu. A la zona on ens trobem tenim temperatures com les que podríem tenir al Pirineu a l’hivern, estarem la major part del temps al voltant dels 0ºC. Però alguns de nosaltres hem estat a l’Àrtic a l’hivern, amb temperatures de fins -50ºC. L’Antàrtida a l’hivern també té aquestes temperatures; de fet, el mínim que s’ha registrat mai és -89,2º! A l’Àrtic, quan recollíem les mostres d’aigua, les havíem de posar ràpidament en una nevera de platja amb aigua calenta per evitar que l’aigua líquida es congelés immediatament degut a la temperatura exterior de l’aire.

7 i 17) Per contestar les preguntes sobre el vaixell hem hagut de parlar amb el comandant, el Julio, i amb el segon comandant, el Rafael. Ens comenten que també estan molt contents que pregunteu coses sobre el vaixell i que estan encantats de contestar-vos. Ens expliquen que primer de tot intentaran no quedar mai atrapats al gel perquè l’Hespérides no és un vaixell trenca-gel. Ara bé, si passés, primer intentarien anar movent la popa del vaixell d’un costat a l’altre mentre avancen, desplaçant així el gel gràcies a les onades que provocarien. Si això no fos suficient, i aprofitant que el vaixell pot moure’s sobre el seu mateix eix, rotarien unes quantes vegades generant més onades per empènyer el gel.
L’Hespérides té capacitat polar, que vol dir que pot anar als oceans dels dos pols quan hi ha una mica de gel. Pot desplaçar algun gel petit com els que ens hem trobat aquests dies perquè té el casc reforçat, però no pot navegar trencant els gels més gruixuts. De fet, l’altre dia, després de navegar entre gels petits, el comandant va baixar amb una zòdiac a comprovar que el casc del vaixell no hagués patit cap desperfecte.

8) Hola Albert i Bryony, la vostra pregunta ens agrada molt perquè molts del que estem aquí estudiem els microorganismes. Si no existissin els microorganismes, la Terra no seria com la coneixem; per exemple, no hi hauria oxigen, potser no es formarien tants núvols i no ens podríem alimentar… Us donem només algunes pistes perquè pensàvem parlar d’ells en el següent missatge, no us el perdeu!

9) Aquí no hi ha cap expert en pingüins però hem llegit que els pingüins, per protegir-se del fred, tenen les plomes i una capa de greix sota la pell que els aïllen del fred. Als peus tenen un sistema de vasos sanguinis que fa que mentre la sang calenta flueix cap als dits, transmet la seva calor cap a la sang que torna al cor. D’aquesta manera la calor no es perd sota la superfície gelada que tenen sota els peus i eviten així que els dits es congelin.

10) La Marta Estrada ens ajuda a contestar aquesta pregunta. El fitoplàncton es troba en les capes més superficials de l’oceà, en les primeres desenes de metres, ja que necessita la radiació solar per fer la fotosíntesi. Sol ser més abundant en zones costaneres, degut al ferro provinent de la Terra, que és un potent fertilitzant. Ara mateix estem trobant molt fitoplàncton a prop de les Illes Orcades del Sud, i esperem trobar-ne més a les Illes de Georgia del Sud, on ens dirigirem els propers dies. El zooplàncton té més mobilitat i pot migrar, de fet sol baixar a les profunditats fosques durant el dia (perquè no el vegin i se’l mengin) i tornar cap a la superfície (a menjar fitoplàncton) durant la nit.

11) Hola Biel i Jordi, està molt bé que us preocupeu per la supervivència;-) Si caiem a l’aigua a la temperatura a la que està aquí, al voltant de zero graus, només aguantaríem 4 minuts, en canvi, amb el vestit de supervivència podríem durar hores fins que ens rescatessin. El vestit és un mono que porta les botes incorporades, és totalment impermeable i té una cremallera molt gruixuda que quan la puges fins dalt de tot, queda totalment estanc. També incorpora uns guants i una caputxa de neoprè. A més, el mateix vestit té flotabilitat perquè té un tub per on pots bufar i faria que s’inflés com un flotador, de manera que suraríem.

12) Els microorganismes més petits que es coneixen són els virus, i mesuren entre 20 i 100 nanòmetres, és a dir, mig milió de vegades més petits que un mil·límetre! Entre els més grans podem trobar els tintínids, uns ciliats que poden arribar a fer unes 100 micres, deu cops més petit que un mil·límetre.

13) A l’Antàrtida el gruix de gel acumulat al continent pot arribar a tenir fins a 4 km de gruix! Quan el mar es congela, el gel marí pot assolir uns tres metres a l’hivern i 1,5 metres a l’estiu. Hi ha gel marí que és permanent, es troba tant a l’estiu com a l’hivern i pot arribar a tenir un gruix de desenes de metres.
A diferència de la capa de gel que cobreix el continent antàrtic, la banquisa canvia molt d’extensió al llarg de l’any. La mínima extensió es dóna durant el mes de febrer, i ocupa uns 4 milions de km2 al voltant de les costes. En canvi, la màxima extensió es dóna al mes de setembre, i pot arribar als 20 milions de km2.

14) Lluc i Marina, teniu ànima de microbiòleg! Descobrir espècies noves sempre és un gran repte científic! Ens interessa trobar noves espècies, saber què fan, com són, com es relacionen amb les altres espècies! I si tenim aquesta sort i les descrivim per primera vegada, les podem batejar amb el nom que més ens agradi! Tot un privilegi! Haurem d’esperar però a tornar a Barcelona, per poder explorar bé les mostres que estem recollint. Esperem descobrir-ne alguna i no dubteu que us ho farem saber!

15) Lluc, tu també tens ànima d’explorador, potser algun dia vas a una d’aquestes bases a treballar com a científic! El país que té més bases a l’Antàrtida és Argentina, seguida dels Estats Units. Altres països com Rússia, Japó, França, Regne Unit, Xile, Alemanya, etc, també en tenen. La majoria es troben a la costa o a les illes properes al continent, però també n’hi ha a l’interior, on fa més fred. La base que es troba més al centre del continent es diu Amudsen-Scott, en honor a aquests dos exploradors, i pertany a Estats Units. Tot i que les bases són per als científics, en algunes bases argentines viuen famílies durant més d’un any, han arribat a néixer nens i nenes a l’Antàrtida! Espanya té dues bases. La d’Illa Decepción està a prop d’una base argentina, l’altre dia vam arribar-hi caminant durant uns 15 minuts per una platja de pedres negres. A Illa Livingston hi ha l’altra base (la que vau veure al documental de la Pepita), i a prop d’aquesta es troba una base búlgara, ens van explicar que s’ajuden sempre que poden i que celebren el Cap d’Any junts.

16) No! Segur que hi ha molts animals encara per descobrir. Penseu que anar a investigar a l’Antàrtida no és fàcil i encara queden molts indrets per estudiar. L’equip del nostre company Josep Maria Gili no fa tant que va descobrir les esponges xupa-xups!

Esperem haver-vos resolt totes les vostres curiositats sobre l’Antàrtida. Ens sentim uns privilegiats per poder desenvolupar part de la nostra feina en aquest lloc inhòspit i meravellós, i ens fa molt feliços compartir-ho amb tots els nens i nenes que ens seguiu. El preu que hem de pagar els que tenim fills i filles  és estar lluny de vosaltres… però estem segurs que aquesta experiència ens farà créixer a tots!
Us envio una abraçada ben forta, també a les vostres mestres, la Maria i la Marta, inquietes i curioses com vosaltres, que han accedit a compartir aquesta experiència. Una oportunitat xulíssima per aprendre tots plegats!
I un petó ben gran, el més especial de tots, pel Lluc!

Escola Antoni Brusi

16/1/2015 Les nostres primeres preguntes

4t A ELS ESQUIADORS MATEMÀTICS
1. Per què la campanya es diu PEGASO? L’Anna diu que és perquè estudieu l’aire. Té raó?
L’ANNA i la BLANCA
2. On i com viviu? Com és el vostre laboratori? S’assembla al de la Pepita Castellví, que hem vist al reportatge?
L’ERNEST i l’ARIADNA
3. Per què vau decidIr anar a l’Antàrtida a experimentar? Per què no al pol nord?
OLGA LÓPEZ
4. L’aigua és igual de salada?
OLGA GIL
5. El zooplancton viu dins del gel?
LOLA
6. Si tireu aigua d’una ampolla a terra, quan hi arriba ja s’ha congelat?
POL

4t B ELS ESQUIADORS DIVERTITS
7. És possible que el vaixell es quedi encallat al gel? Què es fa llavors?
8. Per què serveixen els microorganismes?
L’ALBERT i LA BRYONY
9. Per què als pingüins no se’ls glacen les cames?
10. A quina illa es troba més fitoplàncton o zooplàncton? I a quina profunditat n’hi ha més?
11. Com us protegeix del fred i de l’aigua el vestit de l’equip de supervivència?
EN BIEL i EN JORDI
12. Quin és el microorganisme marí més petit que es coneix? I el més gran? Quant mesuren?
13. Quin és el gruix de neu que hi ha a l’Antàrtida a l’estiu? I a l’hivern?
14. Creieu que descobrireu algun nou microorganisme? Ens ho direu si ho feu?
EN LLUC i la MARINA
15. A quina distància de la base espanyola es troba la base alemanya? Hi ha una base Argentina?
16. Creieu que ja s’han descobert tots els animals marins que viuen a l’Antàrtida?
17. El vaixell Hespérides té alguna qualitat especial per a navegar pels mars Antàrtics?
La LINA i la HABI

PDF amb fotos dels nens