Calamars

Poderosos invertebrats del mar

Els calamars són invertebrats marins que pertanyen al grup dels cefalòpodes. En aquest grup, també es troben els pops, sèpies i nàutils. Malgrat el seu aspecte inofensiu, els calamars són animals carnívors i experts depredadors.

Mascle de pota voladora (Illex coindetii)

Quatre característiques que els fan únics:

Tres cors

Els calamars no només tenen un cor sinó tres! El cor principal bombeja la sang per tot el cos, mentre que altres dos cors, més petits, similars a vasos sanguinis amb parets musculars més gruixudes, s’encarreguen de bombejar sang cap a les brànquies per a la oxigenació.


Cromatòfors

Una les característiques més cridaneres d’aquests animals és la seva capacitat de canviar de color. Aquest fenomen ocorre gràcies a uns òrgans especialitzats anomenats cromatòfors, que contenen pigments en el seu interior. El canvi de coloració pot ser regulat amb gran rapidesa i els permet camuflar-se davant les seves preses, comunicar-se entre ells i fugir dels depredadors.

Intel·ligència

Els cefalòpodes tenen un cervell bastant desenvolupat pel que cal esperar d’un invertebrat. Aquest cervell els dota d’una “intel·ligència” suficient per desenvolupar comportaments complexos. Els calamars posseeixen un dels axons més grans del món animal, de gairebé 1 mm de diàmetre, una grandària que facilita la recerca en neurologia, gràcies a la qual, sabem com funcionen les neurones.


Bec de lloro

Que l’aparell bucal d’un invertebrat marí se sembli a un bec de lloro és, al menys, curiós. Es tracta d’una estructura molt resistent formada per proteïnes, quitina, aigua i pigment. Els calamars són depredadors i gràcies a aquest poderós bec poden esmicolar i alimentar-se de les seves preses.

Cromatòfors en el mantell de Todaropsis eblanae

©CALOCEAN

Bec de lloro

©CALOCEAN

Reproducció

Els mascles i femelles dels calamars es diferencien per les seves característiques sexuals externes i internes. Els mascles produeixen els espermatozous en el testicle i els emmagatzemen en paquets espermàtics o espermatòfors. En moltes espècies, el mascle posseeix un o dos braços modificats anomenats hectocòtils, amb els quals transfereix l’esperma a la femella durant la còpula. Les femelles generen els oòcits (equivalents als òvuls) en l’ovari. Els oòcits han de passar a través de l’oviducte i les glàndules oviductals, les quals segreguen substàncies fonamentals per al correcte desenvolupament de l’ou.


Paralarves, calamars nounats

Els calamars nounats o paralarves són de molt petita grandària i formen part del plàncton en les seves primeres etapes de vida.

Les paralarves de la família Ommastrephidae són morfològicament similars als organismes adults, però encara no estan totalment desenvolupades i presenten els dos tentacles fusionats, formant una estructura única denominada probòscide. A causa de la presència d’aquesta estructura, la larva rep el nom de paralarva rhynchoteuthion. La funció de la probòscide, així com les característiques de la dieta de les paralarves, són qüestions encara desconegudes.

Projecte CALOCEAN

A la foto, Fernando A. Fernández-Álvarez y Roger Villanueva, investigadors del projecte.

 

Saber més