B O S C   A N C E S T R A L

Mural 7 x 3 m – Anna Rierola

“Bosc ancestral” és un fragment d’immensitat, aquesta immensitat que va ser condició necessària per a l’existència de vida. Ens mostra l’Univers i la natura com un tot orgànic, on cada element està interrelacionat i no pot ser aïllat de la resta.

L’Anna s’ha inspirat en el paper primordial dels organismes planctònics dintre del funcionament global del nostre planeta i en el seu paper ancestral, tant pel que fa a l’aparició de la vida al mar fa uns 3.800 milions d’anys, com per la transformació que van fer els primers microorganismes fotosintètics marins, canviant les característiques de l’atmosfera primitiva, i fent de la Terra un planeta habitable per a nosaltres, tal com el coneixem avui dia. L’artista també s’ha basat en l’aspecte més arquitectònic d’alguns d’aquests microorganismes, els esquelets dels quals acaben sedimentant al fons marí, entrant d’aquesta manera a formar part del cicle geològic.

Aquest mural de grans dimensions, exposat al vestíbul de l’Institut de Ciències del Mar, neix de la col·laboració amb investigadors d’aquest Institut i del Institut de Nanociència y Nanotecnologia, tant en la cessió d’imatges com en l’assessorament científic.

 

Cicle de xerrades al Saló d’Actes de l’Institut de Ciències del Mar  –  Dijous a les 18:30h.

Vols venir? inscriu-te aquí! (Mapa)

 

23 de novembre 2017

Art i Ciència: Picasso i l’estructura de l’ADN

     Carles Pedrós-Alió (Programa de Biologia de Sistemas. Centro Nacional de Biotecnología, CSIC. Madrid).

Art i ciència són dues disciplines humanes aparentment oposades en gairebé tot. L’art és suposadament intuïtiu, espiritual, inútil per a les coses pràctiques, i no té caducitat, entre altres propietats. La ciència, per contra, és suposadament deductiva, racional, pràctica i està sent constantment reformada. Davant d’un quadre abstracte el públic es demana “què significa?” i, potser, “això ho pot fer un nen”. Davant d’un descobriment científic la pregunta més freqüent és “per a què serveix?”

En realitat, caldria demanar-se “què signifiquen els descobriments científics?” I “per a què serveix una obra d’art?” Ambdues disciplines comparteixen moltes coses. Els mètodes per arribar a un quadre magistral com Les senyoretes d’Avinyó té molts paral·lelismes amb la descoberta de l’estructura de l’ADN. L’aparent simplicitat dels “blaus” de Joan Miró són l’equivalent de la mateixa aparent simplicitat d’algunes fórmules essencials de l’Univers. Tant l’art com la ciència van començar als inicis de la nostra espècie, i les dues comparteixen la missió de travessar la superfície de les aparences per revelar la realitat que hi ha a sota.

 

14  de desembre 2017

El microbioma de l’oceà. L’essencial és invisible als ulls!

      Pep Gasol (Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona).

 

18 de gener 2018  

Virus marins. Invisibles, molt abundants i necessaris

      Dolors Vaqué (Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona).

En els oceans els mes petits de tots: els microorganismes i els virus planctònics son clau pel funcionament de l’ecosistema marí. Però sabem quants virus hi ha, com son, que fan i quin paper juguen a l’Oceà?.  Saber-ho es fonamental per entendre la seva implicació en el control de l’abundància i la diversitat dels microorganismes que infecten, així com la seva participació en els cicles biogeoquímics de l’Oceà.

 

1 de febrer 2018

Mar, gel i cel (ciència i poesia en temps de canvis)

      Rafel Simó (Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona).

Pensem en el científic com un personatge curiós, que es pregunta contínuament com són i funcionen les «coses», que troba plaer a descriure i comprendre. M’hi apunto. Però encara m’apunto més al científic que troba plaer a descobrir, a revelar connexions noves entre fenòmens aparentment inconnexos. Ho visc en la pròpia pell: el pinyol de fer ciència és un procés creatiu, no sols descriptiu, que no l’allunya gaire de l’art. Com aquest, parteix d’un deliri d’exploració, s’alimenta de la fascinació per l’entorn, i fa ressonar l’observació amb el món interior per generar coneixement, transformació.

Quin lloc, l’Antàrtida, per viure-hi integradament les dues experiències, la científica i l’artística. És un lloc que t’atrapa com pocs al món. Sobretot, perquè la natura hi té tot el protagonisme i es desplega amb tot l’esplendor. Però també perquè és un lloc on han confluït i conflueixen moltes coses: atrocitats, ambicions, proeses, acords geopolítics excepcionals, troballes científiques determinants. Anem a l’Antàrtida perquè guarda bona part de les claus del funcionament del nostre planeta. Però també perquè, avui, mirar-se el món des de l’Antàrtida és una invitació a l’esperit de col·laboració, a llançar preguntes genuïnes, a l’admiració i l’agraïment, tan necessaris, a sentir-se part d’una vida ancestral, poderosa, dinàmica, que ens fa tots iguals, del pes just d’un floc de neu.

 

15 de febrer 2018

Microorganismes à gogo a la costa

      Esther Garcés (Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona).

La diversitat dels microorganismes planctònics marins i les seves interaccions dins de les comunitats han estat els temes principals en la meva carrera investigadora. Una carrera desenvolupada en el context d’una creixent demanda social per contrarestar problemes com l’enriquiment de les aigües litorals i una de les seves conseqüències més aparents, les proliferacions de microalgues nocives. En tot aquest temps he après que és fonamental tenir un bon coneixement científic per saber gestionar el nostre entorn.

Així, en la xerrada abordaré diversos aspectes de la biologia de les microalgues i dels seus efectes en l’ecosistema, com el paper la identitat de les espècies, la presència real o aparent d’organismes invasors, o les modificacions en el funcionament dels ecosistemes provocats directament o indirectament per l’home. Aquests aspectes no són banals i s’utilitzen àmpliament en directives ambientals europees que vetllen per la salut dels nostres mars que, a la vegada, influeix en el benestar humà.

 

1 de març 2018

Els nostres parents microbians

      Ramon Massana (Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona).

La humanitat ha conviscut amb microorganismes sovint sense saber-ho, i avui ja sabem com d’importants son en termes mèdics, biotecnològics, i per entendre processos ecològics i evolutius. Apart de ser molt petits, poques coses tenen en comú, ja que inclouen una enorme diversitat de formes, metabolismes i comportaments. Tot i que els microorganismes més populars son els bacteris, també n’hi ha molts que són eucariotes i que tenen la mateixa estructura cel·lular d’allò que ens és més quotidià, com les plantes, animals i fongs. En aquesta xerrada farem un passeig entre aquestes formes microbianes eucariotes, que tenen vida lliure sent una sola cèl·lula, i veurem com es distribueixen en els oceans.